Almenys nou morts a Bolívia després de violents xocs entre manifestants i la policia

Almenys nou persones pertanyents als moviments socials que donen suport a Evo Morales van morir durant un enfrontament amb forces de seguretat a Sacaba, als voltants de la ciutat de Cochabamba, on va quedar en evidència la manera en què es començarà a desenvolupar la disputa política a Bolívia. El Govern de facto ha començat a utilitzar el llenguatge de la Guerra Freda i ja parla de la presència de «subversius» a les manifestacions. Les autoritats nascudes del cop han detingut nou veneçolans després que La Paz hagi trencat les relacions diplomàtiques amb Caracas i haver reconegut el diputat Juan Guaidó com a president «encarregat» del país caribeny. També ha negociat la sortida del país de 725 metges cooperants cubans. 

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha condemnat l’«ús desproporcionat de la força policial i militar» que, a més dels camperols morts, ha deixat desenes de ferits de gravetat en els incidents de divendres.  L’Estat, ha recordat la CIDH, té l’«obligació d’assegurar el dret a la vida i integritat física dels qui protesten pacíficament». Per a aquesta organització, les armes de foc que s’han utilitzat a Sacaba «han de ser excloses dels dispositius utilitzats per al control de les protestes socials». 

El grau de conflictivitat que s’ha mostrat a la perifèria de Cochabamba –i que en qualsevol moment es pot traslladar a La Paz, la capital política– no ha passat inadvertit al bloc de dretes que ocupa el Govern provisional. La senadora Jeanine Áñez, que va juramentar el càrrec de presidenta sense quòrum parlamentari, ha afirmat que «súbdits estrangers» estan relacionats amb les protestes de carrer i el bloqueig al subministrament de gas. «Assumirem mesures constitucionals que ens permetin restaurar l’ordre públic i el normal desenvolupament de l’activitat econòmica per entregar després del nostre mandat un Estat viable i amb possibilitats de desenvolupament», ha dit.

Després de la denúncia de la CIDH, Áñez ha expressat la seva «consternació» pel que ha passat, però ha acusat Morales de «convulsar» el país. El governant sortint «mira de minimitzar els fets de corrupció i el frau electoral comès el passat 20 d’octubre». «Si volen tornar a tenir poder, guanyin les eleccions, perquè nosaltres no els permetrem que ens tornin a robar», va assenyalar la senadora al Moviment al Socialisme (MAS).«Sàpiguen que estan davant una dona ferma, davant una dona compromesa amb el seu país».

CIDH condena uso desproporcionado de la fuerza policial y militar en Cochabamba #Bolivia que ya resultaron en 5 personas fallecidas e múltiples heridas. Las armas de fuego deben estar excluidas de los dispositivos utilizados para el control de las protestas sociales (1/6) pic.twitter.com/G6lg5hx0W5

— CIDH - IACHR (@CIDH) 16 de noviembre de 2019

«El règim colpista que va prendre el poder per assalt a la meva estimada Bolívia reprimeix amb bales de les FFAA i la Policia el poble que reclama pacificació i reposició de l’Estat de Dret. Ara assassinen els nostres germans a Sacaba, Cochabamba», ha tuitejat Morales. En una entrevista concedida a la cadena CNN, el president deposat ha deixat entreveure que la tensió anirà en augment. «Sentint tanta matança, no crec que el poble s’aturi fins a treure la dictadura del Palacio Quemado». 

Notícies relacionades

Áñez reforça el perfil ultraconservador del Govern bolivià

Bolívia: la contrarevolució més inesperada

Morales ha revelat que va parlar amb els dirigents cocalers que van encapçalar la manifestació a Socaba. Després de les coses que han passat, ha dit, «no s’aturaran» fins a treure Áñez del poder. «Per això tinc por i l’única manera de parar és amb mediació, siguem responsables». Morales ha fet una crida al diàleg «amb autoritats de gran nivell» i sense exclusions per sortir de la crisi que va esclatar després dels resultats electorals. «El nostre poble demana pau i concertació».

«El debilitament dels llaços de convivència entre els bolivians i bolivianes constitueix un dels esquinços més preocupants i tristos que ens va deixant la llarga crisi política que travessa el país», ha escrit el diari de La Paz ‘La Razón’ al seu editorial. «Semblaria que cada grup s’atrinxera en les seves certeses i prejudicis, sense intentar comprendre les idees o raons d’aquells a qui es considera diferents». Per a ‘La Razón’ «no es tracta de trobar un consens utòpic sobre els diferents assumptes que estan en joc, sinó, d’almenys procurar escoltar les raons de l’altre amb respecte; i no necessàriament per assumir-les, sinó per enriquir la nostra comprensió del problema».