«L'onada dels 'armilles grogues' no s'aturarà»

Ha passat un any des de la irrupció dels ‘armilles grogues’, aquest moviment inèdit que va néixer entre Facebook i les rotondes de la França suburbana per protestar contra l’impost als carburants. Sorprès per l’amplitud i la violència d’una còlera que va fer visible els perdedors de la globalització, el president francès, Emmanuel Macron, va treure el talonari, va accentuar la repressió i va organitzar un gran debat per sufocar el primer gran esclat social del seu mandat quan només portava 18 mesos a l’Elisi.

Les mesures governamentals i l’hivern van reduir el nombre d’‘armilles grogues’ als carrers, on grups antisistema com els ‘black block’ es van infiltrar entre els més aguerrits sembrant el caos als Camps Elisis. El recolzament de l’opinió pública es va anar debilitant, el cansament els va debilitar i les divergències estratègiques dins d’un moviment sense líders declarats ni vincles polítics o sindicals va erosionar la seva fortalesa. La tempesta ha amainat, tot i que els experts avisen: les causes que van provocar el cataclisme segueixen allà.

«Els motius de la còlera no s’han apagat, però és difícil mantenir un moviment de contestació a llarg termini. Va passar amb els indignats. No podien quedar-se durant anys a la Puerta del Sol», analitza el sociòleg de l’Institut Marcel Mauss, Albert Ogien, que posa el focus en el «treball subterrani» de grups d’‘armilles grogues’ que podria desembocar, a la llarga, en una formació política, com va passar a Espanya amb Podem. «És una hipòtesi plausible. En tot cas, ha sigut un ‘shock’ profund i passa com amb els terratrèmols, que després hi ha rèpliques», sosté Ogien en conversa telefònica amb aquest diari.

Aquesta tasca, menys mediatitzada que les manifestacions, es desenvolupa en assemblees com la celebrada a principis d’aquest mes a Montpeller, que va reunir 500 delegats de tot el país i va certificar que el moviment està «arrelat i decidit a durar i reinventar-se».Entre les decisions adoptades, «comprometre’s amb la vaga general del pròxim 5 de desembre».

Recolzar o no la convocatòria dels sindicats contra la reforma de les pensions és el principal debat dels ‘armilles grogues’, com la possibilitat de presentar llistes ciutadanes a les eleccions municipals del pròxim març i fer de la política local un primer laboratori. Tot gira entorn del repte etern de com sobreviure sense integrar-se al sistema.

Forjar aliances

 «La situació actual del moviment és la de crear una relació de forces forjant aliances amb Extinction Rebellion [grup mundial de resistència no-violenta per exigir mesures davant l’emergència climàtica], la manifestació del Clima o la vaga de desembre», assegura la historiadora Sophie Wahnich. «La gent està cansada i necessita reorganitzar-se, pensar si posen menys en joc el seu cos i més el seu sou anant a la vaga. ¿Què fem? Aquesta és la pregunta que tenen a sobre de la taula», comenta a El Periódico.

Una altra pregunta al fer balanç en el primer aniversari és si la protesta ha servit d’alguna cosa. Macron va augmentar en 100 euros el salari mínim, va abaixar els impostos, va tornar a lligar a l’IPC la pujada de les pensions més baixes, va deslliurar d’impostos el pagament de les hores extres, va eliminar una taxa als jubilats més modestos i va prometre una prima de final d’any exempta d’impostos. En total 17.000 milions d’euros per respirar i seguir endavant amb les seves reformes neoliberals.

Com a conseqüència de la revolta, segons l’opinió del politòleg Brice Teinturier, l’Executiu ha hagut de «rendir-se a l’evidència que s’ha de consultar permanentment els francesos» i el president va haver d’esbossar un ‘mea culpa’ per haver ferit amb les seves paraules molts francesos.

L’animadversió dels ‘armilles grogues’ cap a Macron, percebut com un president arrogant i aliè als problemes de la gent, va ser un fet cridaner. A l’exigència d’una justícia fiscal més gran s’unia la dimensió moral de demanar ser tractat amb respecte. 

La diagonal del buit

Segons el demògraf Hervé Le Bras, la cartografia del moviment no coincideix amb el mapa electoral ni del Front Nacional ni de la França Insubmisa, sinó mes bé amb allò que el geògraf Roger Bruner va batejar com «la diagonal del buit», un eix nord sud que descendeix en zig-zag des de les Ardenes fins al Pirineu.

Homes i dones amb una mitjana de 45 anys, treballadors de classes populars que voregen la precarietat econòmica, depenen del seu cotxe per anar a treballar i estan poc polititzats, recorda el sociòleg Laurent Mucchielli. La meitat no s’havia manifestat en la seva vida.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

«La gent no està disposada a penjar l’armilla. L’onada dels ‘armilles grogues’ no s’aturarà», resumeix Sophie Tissier, membre d’un col·lectiu que milita per declarar les manifestacions dels ‘armilles’ amb temps per evitar fer el joc als esvalotadors.

«La situació continua sent explosiva», admet Ogien ¿Està França en vigílies d’una nova rèplica un any després del primer esclat dels ‘armilles grogues’? La resposta el 5 de desembre.