Almenys cinc morts i uns 30 ferits en una nova protesta a Bolívia

Almenys cinc persones van morir per trets de bala i al voltant de 30 van resultar ferides durant un enfrontament entre manifestants i la policia aquest dimarts a la zona de Senkata, a El Alto, la ciutadella que envolta La Paz, a 4.500 metres d’altura sobre el nivell del mar. Els agents de seguretat van intervenir per aixecar el bloqueig que impedia passar als camions encarregats d’alleujar el desproveïment de gas que ha arribat a afectar la mateixa seu de l’Executiu. Es tracta de la primera acció repressiva des que el Govern de facto de Bolívia va emetre el decret que protegeix els uniformats de ser portats als tribunals per violacions als drets humans. 

 «¡Ens estan matant!», va cridar un veí a prop de la planta d’hidrocarburs de Senkata, quan va començar l’operatiu, segons el diari de La Paz ‘La Razón’. Els manifestants exigien la dimissió de la senadora Jeanine Áñez, que es va proclamar presidenta boliviana després de la dimissió d’Evo Morales. El metge Aiver Huaranca va assegurar que va ser també blanc de les bales quan atenia un ferit de gravetat que va acabar per perdre la vida.

Segons Morales, «la dictadura» va actuar de manera «coordinada» amb els EUA. «Que les noves generacions i el món sàpiguen que així actua la dreta submisa a polítiques genocides contra el poble humil», va escriure en el seu compte de Twitter. «Aquest és un Govern de facto i no de transició. És un Govern de traïció a la Pàtria amb intervenció a la nostra Revolució. En temps de dictadura, hem de mantenir-nos units».

El ministre de Defensa, Fernando López, va assegurar que «no va sortir ni un sol tret» de les armes dels militars. «Les Forces Armades es mantenen amb la premissa del diàleg permanent», va dir. Però les seves bones maneres i posats democràtics es van esgotar el moment de definir els manifestants com a«hordes» que «estan rebent ordres, diners, alcohol i coca per causar vandalisme, per causar terror, per causar pànic, només amb aquest objectiu».

Rebuig de la CIDH 

Les forces de la policia i l’Exèrcit van aixecar també el bloqueig dels camperols a la carretera que connecta a la regió de Santa Cruz amb Cochabamba. Dies enrere, Áñez va emetre un decret que eximeix els uniformats de responsabilitat penal en compliment del deure encomanat de normalitzar la situació política del país. L’ordre va ser criticada durament per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Una delegació arribarà a Bolívia el 22 de novembre i analitzarà al llarg de tres dies les denúncies contra les autoritats que van prendre el poder després de la dimissió de Morales. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La CIDH va assegurar que hi ha el «risc d’impunitat per a violacions dels drets humans» i va qualificar d’«inadmissible» el decret d’Áñez. L’organisme interamericà va condemnar en aquest sentit l’«ús excessiu de la força per part d’operacions combinades de la Policia Nacional i de les Forces Armades per reprimir». També va lamentar les «amenaces dirigides a líders del Govern anterior, assembleistes i dirigents socials» així com «canals de televisió» que difonguin notícies sobre l’acció dels uniformats.

Finalment, la CIDH no va passar per alt la manera en què Añez va arribar a la presidència de la mà del «bloc minoritari del Senat» i «sense el quòrum requerit». D’aquesta manera la legisladora «es va declarar a si mateixa presidenta interina de Bolívia». La Comissió li va demanar a Añez que es comprometi amb un «diàleg nacional» sense exclusions i cridi a noves eleccions en 90 dies.