El tèrbol cas Epstein

Des del 10 d’agost, quan en una cel·la federal de Manhattan es va trobar el cadàver de Jeffrey Epstein després del que l’oficina forense va determinar com un suïcidi, un lament estès va ser que les desenes de dones que van ser víctimes del tràfic,l’explotació  i l’abús sexual per part del milionari financer quan eren menors d’edat tornaven a quedar-se sense justícia, igual que després del fiasco el 2008 a Florida que va permetre a Epstein sortir pràcticament impune. Una mica més de tres mesos després, no obstant, hi ha esperança per a elles.

El notori cas, en el qual homes poderosos apareixen esquitxats, tot i que de moment no imputats, segueix viu. També segueixen vives les investigacions,l’escrutini judicial sobre dones que van ajudar a la xarxa i, també, les intenses i allargades ombres que l’envolten.

Tant l’FBI  com l’inspector general del Departament de Justícia tenen obertes investigacions sobre la mort d’Epstein, que ha tret els colors al Govern dels Estats Units al revelar problemes endèmics en el sistema federal de presons. Aquesta mateixa setmana han sigut imputats dos guàrdies que aquella nit havien de vigilar Epstein i van incomplir les seves obligacions i van falsificar els registres. Sense justificar les seves accions, un representant sindical ha denunciat que els funcionaris estan sent utilitzats com a «bocs expiatoris».

Interrogants al Congrés

El cert és que la mort sota custòdia d’un pres tan destacat i relacionat amb pesos pesants de tots els àmbits ha disparat interrogants, i molt seriosos, tot i que es manté la versió oficial del suïcidi, certificada per una forense i després ratificada per aquesta mateixa especialista quan un altre forense privat, en una anàlisi encarregada pel germà petit d’Epstein, va qüestionar que s’hagués tret la vida i va apuntar a l’homicidi.

Són dubtes que no només corren en llocs web donats a teories de la conspiració o a les xarxes socials, sinó fins i tot en al Capitoli, on es van plantejar aquest dimarts en el comitè judicial del Senat quan va comparèixer la nova responsable de presons, Kathleen Hawk Sawyer, que va arribar al càrrec justament després del cessament del seu predecessor per la mort d’Epstein.

«Amb un cas d’aquest elevat perfil hi ha d’haver o un enorme mal funcionament del sistema o una activitat delictiva organitzada per permetre que això passi», va plantejar el republicà Lindsay Graham, aconseguint que Hawk Sawyer admetés que entre les investigacions de l’FBI hi ha la segona opció. I en la mateixa línia va plantejar els dubtes el també republicà Ted Cruz, que va remarcar que «hi havia homes poderosos que volien Epstein silenciat». «Hi ha dues i només dues possibilitats sobre què va passar», va dir el texà. «Una: total negligència i fracàs del departament de presons al fer la seva feina. Dues: una cosa molt pitjor; que no va ser suïcidi sinó un homicidi comès per la persona o persones que volien Epstein silenciat. Qualsevol de les dues és completament inacceptable».

De poc serveix que els investigadors federals o l’oficina del fiscal de districte de Nova York, que continua construint un cas legal contra còmplices després que es desestimés el d’Epstein per la seva mort, estiguin fent esforços per desacreditar les teories conspiradores, des de les més estrafolàries que asseguren que Epstein segueix viu fins a les que miren de buscar llaços polítics a la seva mort, assenyalant segons fílies i fòbies partidistes a la relació del financer amb Bill Clinton en uns casos i amb Donald Trump en d’altres.

Escrutini renovat 

Sigui quin sigui el resultat final de les indagacions, no obstant, el cas ja ha servit per intensificar l’escrutini sobre com va poder funcionar la xarxa d’Epstein; els seus extensos, llargs i ben connectats tentacles globals i la laxitud amb la qual va ser tractat. Articles de premsa han deixat en evidència, per exemple, la relació que van mantenir amb ell Bill Gates, milionaris com Leslie Wexner i Leon Black, premis Nobel o el príncep Andreu d’Anglaterra. I en el focus dels investigadors hi ha també diverses dones que el van ajudar a reclutar i explotar les menors, incloent-hi Ghislaine Maxwell, Sarah Kellen, Lesley Groff i Nadia Marcinkova, que pot ser que fos abans una de les víctimes.

Notícies relacionades

El príncep Andreu dimiteix de les seves funcions públiques pel 'cas Epstein'

Imputats dos guàrdies que havien de vigilar la cel·la on es va suïcidar Epstein

A Florida, a més, hi ha oberta una investigació ordenada pel governador republicà Ron De Santis per entendre com es va gestar el polèmic acord de 2008 que va donar un avantatjós tracte al depredador sexual, un pacte que el juliol passatva forçar la dimissió del secretari d’ocupació de Trump, Alex Acosta, que era fiscal general de Florida fa 11 anys.

Una investigació del ‘Palm Beach Post’ va fer perdre els estreps a la fiscalia del comtat, a mans demòcrates llavors, que malgrat escoltar 13 víctimes només en va presentar una de 14 anys davant d’un gran jurat, i va atacar, a més, la seva credibilitat. Tractant les adolescents pràcticament com a prostitutes, una de les fiscals va arribar a dir: «En aquest cas no hi ha víctimes». N’hi havia, n’hi ha; en molts casos joves de famílies amb baixos recursos o reclutades en països en vies de desenvolupament, fins i tot més vulnerables. Avui continuen esperant justícia.