Taüts entre gas lacrimogen: així reprimeix la policia de Bolívia els manifestants

Taüts deixats al mig del carrer, amb la gent corrent al voltant espaordida mentre els policies llançaven gasos lacrimògens, va ser la trista imatge com va acabar aquest dijous una multitudinària marxa que havia arribat tranquil·lament a La Paz.

La processó amb fèretres va partir de la veïna ciutat d’El Alto, per avançar uns setze quilòmetres en unes quatre hores de marxa fins a arribar al centre de La Paz.

La multitud acompanyava diversos fèretres amb els cossos d’alguns delsvuit morts quan un operatiu militar i policial buscava dimarts passat vèncer el serge de centenars de manifestants per alliberar un comboi de camions cisterna a El Alto.

Protesta i dol

El nucli d’aquesta gran processó conformada per desenes de milers de persones van ser els taüts, col·locats als sostres de vehicles. Una manifestació en part funeral i en part protesta contra el Govern de transició de la presidenta boliviana, Jeanine Añez.

La wiphala, la bandera quadriculada multicolor dels indígenes, destacava amb crespons negres entre la multitud. «Añez, colpista, el poble no et vol», cridaven milers d’homes i dones, moltes d’ells mestissos, indígenes aimares, que consideren que la sortida d’Evo Morales de la presidència del país va ser empesa per les forces armades i, per tant, un cop d’Estat.

«El que volem és justícia», va dir a Efe Marlene Limachi, una dona de Senkata, la zona d’El Alto on va haver els morts, que va assegurar que el dia en què l’exèrcit va intervenir a la planta de combustibles suposadament també hi havia helicòpters des d’on es va disparar als manifestants.

Rebuda amb aplaudiments

La marxa encapçalada per milers d’‘alteños’ va començar el seu descens a La Paz rebuda per centenars de persones als costats les vies per les quals avançava, per aplaudir, corejar les mateixes consignes i agitar les mateixes banderes.

Quan pel cansament les tornades de la multitud minvaven en potència, se sentia el megàfon d’un dels cotxes mortuoris que repetia sense parar un Parenostre adaptat a una famosa melodia Bob Dylan que és popular a Bolívia. Al passar pel Cementiri General de La Paz es va detenir per donar un homenatge als morts amb un minut de silenci, l’únic moment en què les tornades i la monotonia del megàfon van deixar de sentir-se.

La processó va seguir i el seu poder simbòlic va fer que molts comerços de carrer tanquessin intempestivament com una mostra de respecte, alhora que alguns observadors llançaven pètals de flors a la multitud.

Fèretres sobre la tanqueta

La marxa va arribar al centre de La Paz com si fos el cabal d’un riu incontenible, es va apoderar de totes les vies de l’avinguda més important de la ciutat fins a quedar en un dels carrers cara a cara amb l’exèrcit, mentre que la cua de la mobilització no acabava d’aturar-se.

Notícies relacionades

Amèrica Llatina entra en un nou cicle d'ebullició

Evo Morales dimiteix com a president de Bolívia després de la pressió de l'Exèrcit

Un gest simbòlic va ser quan un grup de manifestants va col·locar un dels taüts sobre una tanqueta militar. Va ser el senyal perquè la Policia comencés a llançar gasos lacrimògens per tots els costats, a l’extrem que un parell de fèretres van quedar en plena via mentre la gent corria per tot arreu.

La Policia va desbaratar la imponent marxa conformada majoritàriament per desenes de milers d’homes i dones indígenes en qüestió de minuts, malgrat la resistència que van mostrar alguns grups que es van ocultar en alguns carrers per fer front als policies. «¡Perdre’s, perdre’s, merda!», era el crit dels policies davant de qualsevol grup ocult pel centre de La Paz.