Atac al Pont de Londres: Pànic en un dia de sol radiant

«Hi havia molta, molta gent als carrers. Molta gent va al Pont de Londres a agafar el tren per viatjar al sud de Londres o a la costa». Així explicava el corresponsal de la BBCJohn McManus, el que passava al lloc de l’atac, en el qual es trobava per casualitat i del qual va ser el primer a donar la veu d’alerta. Una zona comercial de botigues, oficines, cafès, restaurants, amb estació de tren i de metro i, al carrer, la circulació com sempre, lenta, amb embussos, un dia de sol hivernal radiant. Divendres a les dues del migdia el Pont de Londres era un formiguer humà. Aquell habitual anar i venir va quedar trencat pel so de diversos trets, que molts van confondre amb coets.

 «Vaig veure el que semblava ser una lluita a un costat del pont, amb diversos homes atacant-ne un altre. La policia va arribar immediatament, inclosa policia armada, després l’home va rebre diversos trets», va declarar McManus. Kristen Jones anava pel Pont de Londres en un autobús que «de sobte es va parar en sec, perquè hi havia gent corrent al paviment». «Semblaven diverses persones lluitant entre si. Després em vaig adonar que era la policia lluitant amb un home alt amb barba». A pocs metres, en aquell moment, Jo Moseley acabava de baixar del tren i s’estava comprant un sandvitx. «Un ciclista que semblava en estat de xoc em va dir que havien disparat un home al pont». La gent ja havia començat a córrer buscant un lloc per a refugiar-se. Ningú ha oblidat el que va passar en aquest lloc el 2017 i tots van pensar immediatament en un nou atac terrorista.

A sota de la taula

Notícies relacionades

Dos morts i tres ferits en un atac terrorista a Londres

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Al meu restaurant va començar a arribar gent que es va posar directament a sota de la taula», explicava l’empleada d’un establiment pròxim. «L’encarregat va ser molt ràpid i va tancar les portes». Les xarxes socials i els mitjans de comunicació es van omplir en qüestió de minuts de vídeos, fotos i missatges.  Laurence Verfaillie, que treballa al mercat de Borough, va pensar al principi que es tractava «d’un accident de cotxe», però «de sobte la gent va arribar per refugiar-se a la nostra botiga abans que [els agents de policia] ens demanessin que marxéssim».

També la Jo, que viu a l’est de Londres, es va amagar en un local del mercat. «Estava de compres per la zona quan van començar a acordonar-la. Hi va haver pànic i la gent va començar a córrer. Vaig veure com dues persones queien a terra».  Ella es va ficar en un cafè de la cadena Le Pain Quotidien.  «Van tancar les portes i ens van demanar que ens apartéssim dels finestrals». Al cap d’una estona va poder marxar.