«La gana hauria d'avergonyir-nos», va dir Fernández en el seu primer acte públic com a president

«La gana ha d’avergonyir-nos», va assegurar Alberto Fernández al tancar el seu primer dia com a president argentí amb un portentós bany de masses. Fernández havia juramentat al Congrés, on va rebre els atributs de comandament del seu antecessor Mauricio Macri. Allà, davant els legisladors, va definir aquest país com una «terra arrasada» per un experiment neoliberal que es va estendre quatre anys. Els marges d’acció que té el flamant Govern per resoldre la crisi social són molt «estrets».  Fernández va ser no obstant moderadament optimista durant el seu discurs davant de milers i milers de persones que van envoltar la seu del Poder Executiu. Després de dues derrotes electorals del peronisme, el 2015 i el 2015,tornem i ser millors».

L’assumpció del nou cap d’Estat va coincidir amb el dia més calorós del 2019. La temperatura va arribar als 36 graus. La ciutat cremava però aquesta situació no va impedir que la plaça de Mayo davant la presidència desbordés d’homes i dones que van arribar especialment de la perifèria de Buenos Aires. Quan va caure el sol i van acabar els números musicals, la primera que va prendre la paraula va ser la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner. «President, confiï sempre en el seu poble. No es preocupi per les portades d’un diari. Preocupi’s per arribar al cor dels argentins i ells sempre estaran amb vostè», li va dir, i ell va aplaudir complagut. 

Fills de desapareguts

Fernández encapçala un Govern clarament de centreesquerra i amb un gabinet de ministres heterogeni en el qual han de conviure sota el seu lideratge totes les línies del peronisme que feia mesos estaven enfrontades. Una particularitat històrica de l’equip que l’acompanya té a veure que inclou tres fills de desapareguts, dos d’ells nascuts en un camp de concentració: el ministre de Medi Ambient, Juan Cabandié, i la secretària de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme, Victoria Donda. L’altre cas és el del titular de la cartera d’Interior, Wado de Pedro.

Davant de l’Assemblea Legislativa, Fernández va prometre al país una negociació fèrria amb els creditors externs, reformes en el sistema judicial perquè «deixi de servir als poderosos i perseguir opositors», intervenir l’agència d’Intel·ligència, declarar l’emergència sanitària i, per sobretot, atendre amb urgència els 16 milions de pobres.  «Els que van caure al pou de la pobresa, els nois que no poden anar a una escola, ells seran els únics privilegiats». La seva primera acció de Govern serà posar en marxa un pla nacional contra la gana.

 Hores més tard, Fernández va recordar els costos que ha tingut la societat després de quatre anys d’un Govern de dreta. «Aquells que van creure en aquestes polítiques, espero que ho hagin entès: és un sistema que només en beneficia uns quants. És un sistema que porta misèria, que ens endeuta i ens atrapa indefectiblement en el més cruel del sistema financer internacional».

Greu crisi econòmica

El seu diagnòstic general de la situació va pintar l’horitzó argentí dels colors més inquietants: l’actual taxad’inflació és la més alta dels últim 28 anys, la taxa d’atur és la més elevada des del 2006; que el valor del dòlar va passar de 9 a 63 pesos en només quatre anys; que l’economia no va parar d’empetitir-se en aquests quatre anys; i que el PIB d’aquest any és el més baix de l’última dècada. L’Argentina present té el PIB per càpita és el més baix des del 2009. El deute extern en relació amb el PIB està en el seu pitjor moment des del 2004. La producció industrial va retrocedir 13 anys. Van tancar 20.000 petites i mitjanes empreses. L’única manera d’alleujar les penes econòmiques i socials, va insistir, és reprendre el creixement econòmic ràpidament. L’única manera d’aconseguir-ho és alliberar els recursos que l’Estat destina a pagar-lo els creditors. El 2020 vencen 25.000 milions de dòlars en concepte d’interessos.

Notícies relacionades

Alberto Fernández inicia la cinquena era peronista enmig d'un ensorrament econòmic i social

Alberto Fernández demana superar «la ferida de la fam» per aixecar un país «prostrat»

El flamant president va reivindicar dues figures, a més de Cristina Fernández, a qui li va adjudicar la visió «estratègica» que va permetre derrotar a les urnes Macri. Els altres dos noms invocats van ser Néstor Kirchner, de qui Fernández va ser el seu cap de ministres entre el 2003 i el 2007, i el radical Raúl Alfonsín. Fernández va tenir un protagonisme minúscul com a advocat en el Govern que va deixar enrere la dictadura militar (1983-89). D’Alfonsín, Fernández va recuperar una consigna que no va poder complir: «Amb la democràcia es cura, s’educa i es menja». En condicions tan crítiques com les del 1983, el nou mandatari creu que és imperiós fer realitat aquest lema.

Quan Fernández va començar a fer l’inventari de l’herència rebuda, els manifestants van reaccionar amb insults contra el mandatari sortint. El seu successor va demanar evitar els greuges públics com a símbol d’una anhelada nova etapa de tolerància, i més en un país on el macrisme va obtenir un 40% dels vots en els comicis i va prometre una oposició implacable. Les diferències entre les dues faccions no van poder evitar-se per complet, especialment al Congrés. Quan Macri va anar a saludar Cristina Kirchner, la presidenta li va estendre una mà flàccida sense ni tan sols mirar-lo. El responsabilitza directament de les nou causes en contra seu que enfronta en exercici de les seves funcions.