El 'brexit' i tot el que està en joc en les eleccions britàniques

Més de 46 milions de britànics estan cridats a les urnes aquest dijous en unes eleccions anticipades en les quals es dirimeix la resolució (definitiva) del dilema del ‘brexit’ i, així, el futur de l’economia britànica i de la seva estratègia geopolítica. Aquestes són algunes de les claus per interpretar aquests comicis decisius.  

¿Per què es van anticipar les eleccions?

Malgrat que no es preveia un pas per les urnes fins al 2022, el fet que el Partit Conservador no retingués la majoria els va abocar a un Executiu en minoria –amb recolzaments puntuals delsunionistes d’Irlanda del Nord (DUP)– que amb prou feines pot resistir els durs embats de la batalla pel ‘brexit’. Una pugna que s’ha notat fins i tot a les files ‘tories’, com va poder comprovar Theresa May, que va llançar la tovallola davant de la impossibilitat d’avalar algun dels seus acords amb la UE. El seu substitut des de juliol, Boris Johnson, també va afrontar la sublevació dels contraris a un divorci dur amb Brussel·les, que es van unir entorn d’aquesta idea i van acabar expulsats del partit. Com May, Johnson ha sigut incapaç de tirar endavant el seu pacte amb Brussel·les, per la qual cosa tenia clara la necessitat de nous comicis. Un objectiu que tampoc va ser fàcil, davant de la necessitat d’obtenir el recolzament de dos terços dels legisladors.

¿Quines són les normes electorals?

El sistema electoral britànic es basa en la majoria uninominal, de manera que en cada circumscripció surt elegit un únic candidat, el que aconsegueixi més vots. Engrossirà un dels650 escons de la Cambra dels Comuns, tradicionalment regida pel bipartidisme entre les forces ‘tories’ i laboristes. La representació parlamentària es divideix entre els 533 seients que corresponen a Anglaterra, els 59d’Escòcia, els 40 de Gal·les i 18 més per a Irlanda del Nord. Tenen dret a vot els ciutadans britànics, irlandesos i dels països de la Commonwealth majors d’edat.

¿Qui és el principal favorit?

L’actual ‘premier’ és el gran favorit per alçar-se amb la victòria, amb un 43% de recolzaments, segons vaticinen els últims sondejos electorals. Els matisos irrompen al calibrar la magnitud d’aquest triomf: ¿aconseguirà o no majoria absoluta? Les càbales situen el seu marge sobre els laboristes entre els 9 i els 14 punts, cosa que li permetria governar amb prou autonomia. Si no supera la meitat d’aquestes xifres tornaria a donar-se una Cambra fragmentada i obriria un escenari d’hipotètics pactes per mirar d’evitar una nova situació d’ingovernabilitat.

Malgrat que ha anat escurçant distàncies, el líder laborista, Jeremy Corbyn, no encapçala ni una sola enquesta, llastat en bona mesura per la seva imatge convencional i discreta, gairebé anodina, i a anys llum de l’histrionisme i de la popularitat, per bé i per mal, del seu gran adversari. 

La participació serà un element clau, especialment la de l’electorat més jove, majoritàriament identificat amb les propostes laboristes, però la mobilització real de les quals és volàtil i impredictible. 

¿Quines possibles aliances es preveuen?

Si Johnson no arriba a la majoria desitjada ja compta amb el Partit del Brexit de Nigel Farage, que ja va renunciar a les circumscripcions de majoria conservadora i que els sondejos li reserven entre un 3% i un 4% de representants. L’altre possible aliat és el conservador Partit Democràtic Unionista d’Irlanda del Nord (DUP), els 8-9 escons previstos de la qual estan supeditats a la frontera amb Irlanda.

En cas d’un ‘sorpasso’ de Jeremy Corbyn, les opcions de cooperació s’amplien, començant per uns liberaldemòcrates que tenen al davant un panorama encoratjador després de superar ‘tories’ i laboristes en les últimes eleccions locals i unir forces amb els Verds i els independentistes gal·lesos de Palid Cymru en la seva intenció de revocar el ‘brexit’. La demoscòpia li assigna un recolzament d’entre el 12% i el 13% a què caldria sumar un 3% dels ecologistes, segons YouGov. El Partit Nacionalista Escocès també se significa per la seva voluntat de frenar el divorci amb la UE, si bé semblen més interessats en un altre referèndum, el de la independència. Les enquestes li marquen un sostre del 3-4% a les urnes.

¿Què proposen els grans contendents?

Corbyn va presentar un ‘Manifest per a l’esperança’, amb un dels fulls de ruta més radicalment progressistes que es recorden en el laborisme: reduir la setmana laboral de manea gradual fins a arribar a les 32 hores, elevar el salari mínim a les 10 lliures (11,6euros), «rescatar el sistema públic sanitari», així com ampliar el permís de maternitat (de nou mesos a un any) i de paternitat (de dos a quatre setmanes). 

Més enllà del ‘brexit’, els ‘tories’ consagren la seva aposta electoral a la butxaca del ciutadà, a qui han promès una congelació tributària i impositiva i un increment salarial. També proposen un control migratori més rigorós basat en punts i un reforç de les plantilles sanitàries (50.000 infermeres més) i policials (20.000 nous agents).

¿Què oferiran les urnes al ‘brexit’?

El futur vincle del Regne Unit amb la Unió Europea és el gran protagonista de la cita electoral i desencadenant de la crisi política més gran a les illes en dècades. Si Johnson amplia la seva majoria i compleix la seva paraula, el 31 de gener es consumaria el divorci institucional, que comptaria amb un període de gràcia, en principi fins a finals d’any, per acabar de perfilar les bases de la futura relació institucional i comercial entre Brussel·les i Londres.

Si Corbyn és el nou inquilí del 10 de Downing Street, es compromet a la convocatòriad’un nou referèndum en els seus primers sis mesos de mandat, així com garantir el «dret automàtic» de residència i de treball als ciutadans de la UE. El líder laborista assegura que mantindria una actitud «neutral» en la consulta i que consideraria, ara sí, els resultats del tot vinculants. Una neutralitat que pot xocar amb el 70% del seu electorat que és partidari de quedar-se en l’Europa comunitària. 

¿Com serà la futura frontera d’Irlanda?

Notícies relacionades

Un nou sondeig escurça distàncies entre conservadors i laboristes

Johnson, cap a una victòria divisiva

Si el ‘brexit’ és un element omnipresent en les eleccions britàniques, la futura realitat de la frontera d’Irlanda amb Irlanda del Nord és clau per entreveure la naturalesa del divorci amb la UE, si és que al final n’hi ha. És, de fet, una de les grans amenaces que sotgen Johnson en el propòsit, al seu abast a priori, d’assolir la majoria absoluta. En el cas de no obtenir-la en solitari, es fa difícil pensar que l’únic aliat que pràcticament li queda, l’unionisme nord-irlandès, avali amb els seus vots un govern sòlid i autònom.

Sura en l’ambient l’amenaça real de la sortida de la unió duanera i la consegüent implementació d’una frontera dura, un extrem del tot inacceptable per al DUP.