Johnson posa la directa cap al 'brexit'

El Regne Unit ja vola directe i sense escales al ‘brexit’. Boris Johnson ho ha aconseguit. El primer ministre britànic, amb un Parlament de majoria conservadora rendit als seus peus, pot fer i desfer al seu aire, sense que ningú el molesti el més mínim. La catàstrofe electoral patida pels laboristes de Jeremy Corbyn li ha asfaltat la pista d’enlairament. Johnson s’ha convertit en el gran líder, l’arquitecte del futur Regne Unit fora de la Unió Europea.

Les eleccions de dijous han posat punt i final a tres anys d’enorme incertesa política, cosa que no vol dir que el trajecte que ve no estigui exempt de mines. Negociar amb la UE la nova relació comercial no va ser fàcil ni ràpid per a Johnson i tampoc bregar amb els independentistes escocesos, els altres grans triomfadors de la nit electoral.

Una majoria molt àmplia

Allò de Johnson ha sigut una proesa. Ha superat en 39 escons la majoria absoluta a Westminster, un marge prou ampli com per desactivar qualsevol rebel·lió interna que pugui produir-se en els cinc anys de mandat que comença si no compleix amb les enormes expectatives creades i per les quals han votat més de 14 milions de britànics.

‘Get Brexit Done’ (complir ja d’una vegada amb el ‘brexit’) ha sigut la màxima del seu partit per a aquests comicis, situant la sortida de la UE com a  tema estrella de la campanya electoral. «El ‘brexit’ és una indiscutible decisió del poble britànic», ha dit poc després de conèixer els resultats. Una cruel realitat per a tots aquells que tenien l’esperança d’un segon referèndum. Ara sí que no hi ha marxa enrere.

El primer ministre no tindrà problemes perquè el Parlament britànic ratifiqui en les pròximes setmanes l’acord de retirada al qual va arribar amb Brussel·les i que, davant la falta llavors de prou recolzament, el va forçar a avançar les eleccions i a apostar el seu futur polític a una carta. La data de sortida ja està fixada, el 31 de gener. 

Nova negociació

A partir de llavors, Johnson té un termini d’11 mesos per negociar la futura relació comercial amb la UE, un termini prorrogable. En tot cas el ‘premier’ ja va deixar clar al seu dia que no serà necessari. Paral·lelament, haurà de negociar també acords amb la resta del món, tot i que per endavant ja compta amb el recolzament del president dels Estats Units, Donald Trump, amb el qual s’ha avingut i que ja li ha ofert un «gran» acord comercial.

Sens dubte, la negociació amb la UE serà dura. El líder conservador britànic lluitarà perquè sigui del tot beneficiós per al Regne Unit. El recolzament electoral que ha aconseguit li permetrà treure pit davant el club de Brussel·les. Pocs són els líders europeus actuals que puguin presumir d’un èxit electoral com el del ‘premier’, el primer d’aquestes dimensions al Regne Unit des de 1987, amb Margaret Thatcher.

Brussel·les ha saludat l’elecció del ‘brexiter’ i, malgrat l’embolic que suposa la marxa del Regne Unit, respira tranquil·la perquè almenys ja hi ha un camí clar traçat. S’haurà de veure com es resol finalment el problema de la frontera entre les dues Irlandes, el principal escull que ha bombardejat qualsevol acord fins ara. Els mercats internacionals van respondre amb eufòria, com no podia ser de cap altra manera, a la victòria del dirigent conservador i la lliura es va revaloritzar respecte al dòlar i a l’euro.   

L’enfonsament laborista

L’altra cara de la moneda de les eleccions són els laboristes, completament enfonsats. El més dolorós és com el Partit Conservador ha aconseguit dinamitar l’anomenat mur vermell, la zona tradicionalment de la força política del Corbyn, bàsicament la zona industrial del nord d’Anglaterra i les Terres Mitjanes (Midlands). Una part important de la classe obrera d’aquesta àrea ha acabat votant, més que pel Partit Conservador, pel ‘brexit’, com van fer en el referèndum del 2016.

Sens dubte, la impopularitat del líder laborista, Jeremy Corbyn, sempre ambigu en aquest tema, també ha tingut molt a veure. Queden lluny aquells anys daurats del laborisme on el vot al partit d’esquerra britànic era tan fidel que corria la dita que tot i que fos un burro el que portés penjant l’escarapel·la vermella, símbol del Partit Laborista, els militants del partit votarien per ell. El resultat dels laboristes ha sigut el pitjor registre des de 1935.

Factor desestabilitzador

Però si els laboristes han deixat de ser una amenaça per als plans de Johnson, no així els independentistes escocesos de la ministra principal Nicola Sturgeon, que han aconseguit una gran victòria al territori de la frontera nord de la Gran Bretanya. Defensors de la secessió del Regne Unit i partidaris de formar part de la UE, prometen assetjar el pròxim Govern de Londres per arrencar-los un segon referèndum d’independència, cosa que, sens dubte, es convertirà en un factor desestabilitzador, ja que Johnson s’hi nega en rotunditat.

Notícies relacionades

La UE respira alleujada amb la victòria de Boris Johnson

Els nacionalistes de Nicola Sturgeon arrasen a Escòcia en les eleccions

El ‘brexit’ s’ha carregat a dos primers ministre britànics en tres anys, els dos conservadors. David Cameron, impulsor del referèndum que va creure guanyar folgadament i va acabar perdent, i Theresa May, incapaç de resoldre l’embolic, entre altres coses pels motins que va patir al si del partit, entre els líders del qual hi havia Johnson.

El gran triomfador d’aquestes eleccions ha promès un «govern del poble».  «Treballaré dia i nit per demostrar que el vostre vot ha sigut encertat i perquè em seguiu recolzant en el futur», ha dit. Li espera un vol no exempt de turbulències.