El règim militar es perpetua a Algèria amb l'elecció de Tebboune

Llarga vida per al règim militar a Algèria després de l’elecció de l’exprimer ministre Abdelmadjid Tebboune, de 74 anys, com a president de la República. Va aconseguir el 58,15% dels sufragis, i va evitar així una segona volta, però la participació dels ciutadans en les eleccions d’aquest dijous no va arribar al 40%, la pitjor xifra registrada a Algèria des de la seva independència el 1962. A més, en algunes localitats de la Cabilia (la regió rebel berber) cap ciutadà va acudir a les urnes. Per tot això, difícilment Tebboune podrà celebrar una victòria la legitimitat de la qual es qüestiona.

Les manifestacions, com era d’esperar, es van mantenir aquest divendres als carrers de la capital algeriana amb nous eslògans «¡Vots falsificats!», «¡L’elecció de Tebboune, un gra negre per a la democràcia algeriana!» o també «¡Algèria serà blanca després de la designació de l’Escobar algerià!» al·ludint al fill del nou president de la República, Khaled Tebboune, detingut el 2018 per tràfic de drogues. Més d’un grupet es va organitzar enmig de les protestes amb algerians simulant esnifar una ratlla de cocaïna amb farina.

El clima de tensió és tal que diversos representants intel·lectuals de la societat civil, a través d’un comunicat difós a les xarxes socials, han demanat a l’’hirak’ –el moviment que clama per una ruptura amb el règim– preservar el caràcter cívic de les mobilitzacions i evitar la deriva cap a la violència que justifiqui qualsevol intervenció de les autoritats. Així mateix, els autors d’aquest escrit van convidar els manifestants a considerar les presidencials com una etapa més per continuar endavant amb una mobilització popular amb vocació de revolució política.

«Continuar avançant»

Davant la contestació popular que qualifica l’elegit president de «perfecte servidor del règim», s’han alçat veus contràries que veuen en l’acceptació del resultat electoral una obligació per «continuar avançant», segons va explicar a EL PERIÓDICO, Salahdine Merzougui, activista polític. «És el moment perquè l’’hirak’ es converteixi en una institució amb líders que puguin asseure’s a negociar amb el poder. I espero que el president compleixi les seves promeses d’acompanyar els manifestants», va subratllar. En aquest sentit, Abdelwahab Benzaim, un dels líders del que ha sigut el partit polític hegemònic, el Front d’Alliberament Nacional d’Algèria (FLN), està convençut que el «diàleg ha de ser la solució per establir una transició amb l’actual president».

De fet, en una roda de premsa celebrada aquest divendres, Tebboune va prometre convocar intel·lectuals i juristes amb la finalitat de revisar la Constitució i votar-la en un referèndum popular. Així mateix, va garantir apostar pel diàleg i la ruptura amb l’anterior règim, unes promeses que, a més de no ser noves, la majoria de la població considera que són una estratègia per continuar perpetuant-se en el poder.

Xarxes clientelars

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Des de fa 10 mesos, l’’hirak’ exigeix la instauració d’una nova Algèria democràtica i durant el camí alguns dels seus caps visibles han anat caient topant de cara amb la presó. No obstant, la repressió no ha interromput el procés de mobilitzacions d’un país el principal enemic del qual són els hidrocarburs. Aquests constitueixen l’eix central de l’economia nacional i entorn d’aquests s’han creat intricades xarxes clientelars connectades amb l’’establishment’ militar que bloquegen la porta a les reformes. També hi participen determinats actors occidentals dependents dels recursos d’Algèria i que prefereixen l’estabilitat  militar a transicions democràtiques incertes.

El poble algerià no sembla estar disposat a tornar a casa i el carrer es converteix en l’única arma legítima per aspirar al canvi. La transformació de la societat algeriana és profunda i no hi ha marxa enrere. A ulls dels observadors, «és només una qüestió de temps».