Xile commemora vuit setmanes de crisi amb un concert massiu «per la dignitat»

Aquest divendres milers de persones van celebrar les vuit setmanes que han transcorregut des que va començar l’esclat social més important de la democràcia xilena amb un concert «per la dignitat» que va reunir mítics grups locals de cançó protesta com Inti-Illimani, Illapu i The Bunkers.

Es tracta d’una les convocatòries més multitudinàries de les últimes setmanes, que va transcórrer majoritàriament en un ambient pacífic i festiu i que va evidenciar que hi continua havent molt descontentament als carrers.

Al voltant d’un enorme camió convertit en tarima situat a pocs metres de plaça Italia, la zona zero de les protestes i reanomenada pels manifestants com a «plaça Dignitat», milers de persones van corejar algunes de les cançons protesta més famoses dels últims anys i van portar tota mena de pancartes contra el Govern, la desigualtat i la repressió.

«Aquests grups sempre ens han representat a nosaltres, al poble, això és històric», va dir a Efe Francisca Videla, una jove de 21 anys per a qui el Govern «continua sense entendre el que demanden els manifestants» i dona «bons i engrunes per esmorteir les protestes».

Tant Inti-Illimani com Illapu són grups que fa dècades que són en el panorama musical xilè, van agafar rellevància durant el govern de l’enderrocat president socialista Salvador Allende (1970-1973) i van ser molt crítics amb la dictadura posterior d’Augusto Pinochet (1973-1990).

The Bunker, d’altra banda, és una de les principals bandes de pop-rock del país andí. Amb èxits com «Miño» o «Llueve sobre la ciutat», feia cinc anys que eren allunyats dels escenaris.

El denominat «Concert per la dignitat» es va convocar a través de les xarxes socials, com la resta de manifestants en els últims dos mesos, i no va comptar amb el permís de la Intendència de la Regió Metropolitana, cosa que a l’inici del dia va despertar rumors d’una possible cancel·lació.

«Aquest concert és mostra de la unió del poble i de la importància que Xile li ha donat sempre a la cultura com a eina reivindicativa», va afirmar a Efe la universitària Julia Quesada.

Xile viu des del 18 d’octubre la convulsió social més greu des del final de la dictadura de Pinochet, que ja ha acabat amb la vida d’almenys 24 persones i ha provocat milers de ferits, a més de greus acusacions contra les forces de seguretat i enormes pèrdues econòmiques.

L’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, dirigida per l’expresidenta xilena Michelle Bachelet, va presentar precisament aquest divendres un informe en què denuncia que s’han comès «un elevat nombre de violacions de drets humans» durant les protestes, com l’ús excessiu de la força, tortures, violència sexual o detencions arbitràries.

L’informe se suma als presentats anteriorment per altres organismes com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o la Comissió Interamericana de Drets Humans.

El Govern ha reconegut alguns «abusos» i s’ha compromès a investigar els fets, però ha criticat durament tots els informes.

Notícies relacionades

Milers de persones a Xile protesten contra la violència masclista

Cuba, el gran èxode

El que va començar sent una crida dels estudiants a colar-se al metro de Santiago per protestar contra l’augment de la tarifa es va convertir en una revolta per un model econòmic més just que no fa cara d’apaivagar-se, malgrat les mesures anunciades pel Govern i l’històric acord parlamentari per enterrar la Constitució heretada de la dictadura.

Les marxes van començar sent multitudinàries i pacífiques, però van anar perdent pes amb els dies, fins aquest divendres, i van començar a succeir-se episodis d’extrema violència amb saquejos, incendis i barricades a diferents zones del país.