Evo Morales denuncia que va marxar per un cop per l'«usdefruit del liti»

L’expresident bolivià Evo Morales es manté ocupat a Buenos Aires. Ja ha jugat un partit de futbol. També va sopar amb el mandatari argentí i es proposa assentar-se al nord d’aquest país, a la zona fronterera amb Bolívia, per dirigir des d’allà la campanya delMoviment al Socialisme(MAS) amb vista als comicis que el Govern de facto va prometre fer entre el març i l’abril del 2020.

Morales no té previst guardar silenci com a refugiat polític. En diferents declaracions periodístiques va assegurar haver sigut forçat pels militars a dimitir i que el cop d’Estat està vinculat a l’«usdefruit del liti», un dels principals recursos del país. «Es va convocar a una licitació pública internacional per tenir socis. Van ser aprovades la Xina i Alemanya i els Estats Units van quedar fora d’aquesta gran industrialització de liti (...).  Allà va començar el problema», va afirmar. Al seu torn va culpar directament a l’AdministraciódeDonald Trump de provocar una «guerra bruta» al seu país. «Quan els Estats Units et mosseguen no et deixen anar», va expressar.

«Trist i destrossat»

A un mes dels episodis polítics que van acabar amb el Govern del MAS iniciat el 2006, Morales va confessar que a l’arribar a Mèxic es va sentir «trist» i «destrossat», però en l’actualitat es troba «enfortit». Amb el pas dels dies ha pogut recompondre els successos que el van desallotjar del poder. «El principal ‘colpista’ ara l’estic identificant, era el comandant de la Força Aèria, el general Gonzalo Terceros Lara», explica. Dies abans, la cúpula militar li rendia homenatge. «El 7 d’agost, en l’aniversari de les Forces Armades, van dir que són antiimperialistes, part del ‘procés de canvi’. Aquí va passar alguna cosa, no sé si plata o es van fracturar entre ells per al ‘cop d’Estat’», afegeix.

Notícies relacionades

Evo Morales arriba a l'Argentina i demana acollir-se a l'estatus de refugiat polític

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Morales, que es va exiliar primer a Mèxic, va estar uns dies a l’Havana i des de la capital cubana va viatjar a l’Argentina, va reiterar que «no hi va haver frau» en els comicis del 20 d’octubre que va ser impugnat per l’oposició i l’Organització d’Estats Americans (OEA). «Vam guanyar les eleccions en primera volta encara sense comptar les 226 actes electorals qüestionades per l’OEA».

Al seu torn es va mostrar «convençut» que el MAS vencerà en la pròxima contesa electoral si la senadora Jeanine Áñez, a càrrec de la presidència provisional, no comet aquesta vegada un frau «de veritat». L’exdirigent sindical va considerar que l’actual secretari general de l’OEA, l’uruguaià Luis Almagro, és un «instrument» de Washington. «Jo recomanaria als governs progressistes, presidents d’esquerra, que mai, mai confiïn en l’OEA, com la coneixem ara». Per això va demanar de cara als pròxims comicis al país andí que es desplacin delegacions de les Nacions Unides, de «països amics d’Europa i l’Amèrica Llatina» i fins i tot una missió del papa Francesc perquè facin seguiments «des del primer moment».