El Congrés investigarà si el president Piñera va recórrer a paradisos fiscals

El Congrés xilè treballa contrarellotge per establir les bases de la reforma constitucional. Enmig d’aquest frenesí, la Cambra de Diputats va constituir una comissió investigadora que seguirà els moviments de diners cap a paradisos fiscals realitzats per Bancard, la societat d’inversions lligada al president Sebastián Piñera. Amb 68 vots a favor, 53 en contra i una abstenció, els diputats indagaran al seu torn el paper dels òrgans de l’Estat en el traspàs d’aquests milionaris fons de la família Piñera Morel a un compte dels seus fills a lesilles Vergesbritàniques. La decisió dels parlamentaris ha sigut conseqüència d’un article publicat pel portal El Desconcierto.

D’acord amb El Desconcierto la transferència va tenir lloc el 2015, quan governavaMichelle Bachelet, per una suma de 96 milions de dòlars. De moment, s’ha determinat l’existència d’una transgressió de les normes de la llei d’impostos a la renda, que va implicar el no pagament d’impostos entre els anys 2016 i 2017. Aquesta empresa, segons sembla, va fer noves transferències per 400 milions de dòlars a companyies a les illes Verges i Luxemburg, respecte de les quals tampoc existeix constància del pagament d’impostos o de fiscalització pública. Després de l’aprovació de la comissió investigadora, la Presidència de Xile va emetre un comunicat en què s’afirma que «no existeix cap fonament que justifiqui» la seva formació. «Fa més de 10 anys que el president Sebastián Piñera no té cap participació en la gestió ni en les decisions de Bancard Inversiones Ltda. ni cap una altra empresa», s’assenyala. El text també explica que des del març del 2018, quan Piñera va començar el seu segon mandat, i en compliment de la llei de probitat en la funció pública i prevenció de conflictes d’interès, «els actius accionaris i altres de caràcter financers del president i de la societat Bancard Inversiones Ltda. es troben sota l’administració de fideïcomissos cecs».

En aquest context, un tribunal de la capital va admetre, al seu torn, una querella en contra de Piñera per delictes de lesa humanitat impulsada pel senador Alejandro Navarro. D’acord amb la presentació feta pel legislador, el mandatari és responsable de la sort que van tenir «desenes de persones que des del 18 d’octubre han perdut un o els dos ulls a causa de la repressió d’agents de l’Estat».

Com si estigués responent a Navarro, Piñera ha publicat aquest dimecres a The New York Times una columna titulada ‘Una nova oportunitat per al futur de Xile’, en la que assegura que el país ha estat exposat a «un enorme i inesperat esclat de violència, incendis, disturbis, destrucció i delinqüència, que ha causat un greu dany al cos i a l’ànima» de la societat. 

L’advertència presidencial

Notícies relacionades

Xile commemora vuit setmanes de crisi amb un concert massiu «per la dignitat»

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Segons el mandatari, en aquests dos mesos de conflictivitat, «mentre vam exercir el nostre deure de restaurar l’ordre públic i la seguretat ciutadana, el nostre Govern va prendre totes les mesures i precaucions necessàries per garantir el màxim respecte dels drets humans de tots», ha assegurat. El text publicat en el diari novaiorquès considera que «aquesta protesta social es va convertir en una gran oportunitat per construir un nou futur». Ha donat a la dirigència política «l’oportunitat de connectar-nos millor amb els nostres ciutadans i liderar una transició cap a una societat més justa i amb més igualtat d’oportunitats, on el progrés i el desenvolupament siguin més inclusius i sostenibles», ha asseverat. Per Piñera, «un Estat no pot assolir el ple desenvolupament si una part significativa de la seva població o territori no estan participant en la generació i els beneficis del creixement».

«No tenim temps per perdre, perquè no hi haurà justícia social sense creixement i desenvolupament, i no hi haurà creixement i desenvolupament sense justícia social», ha afegit. No obstant, Piñera ha remarcat que hi ha una «condició indispensable» per avançar en el procés de diàleg:  «No podem tolerar cap forma de violència, ni cap tipus d’abús dels drets humans. Altrament, ha advertit, «la nostra democràcia es debilitarà».