Polèmica a Austràlia per les vacances del primer ministre mentre es crema el país

El primer ministre australià, Scott Morrison, s’ha vist obligat a disculpar-se i a escurçar les seves vacances a Hawaii en resposta a la creixent ira pública per la seva absència en la gestió de la crisi provocada pels devastadors incendis. Dos bombers voluntaris i un civil han mort en les tasques d’extinció del foc que destrueix l’est del país. 

«Lamento profundament qualsevol ofensa causada a qualsevol dels molts australians afectats pels terribles incendis al prendre’m un descans amb la meva família en aquests moments», es va disculpar el mandatarien un comunicat.

Austràlia porta setmanes lluitant contra els focs forestals en tres estats, amb incendis que han destruït més de 700 llars i gairebé 3 milions d’acres (1,2 milions d’hectàrees) de matolls.

Global Watch Forest Fires, que monitora els incendis forestals del món, mostra el mapa d’Austràlia en flames, principalment a la costa est i meridional, on es veuen centenars de focs, tot i que la xifra a nivell nacional és difícil de determinar perquè cada regió gestiona els seus serveis de bombers.

L’onada de calor a Austràlia, que ha trencat durant dos dies consecutius rècords de temperatura de 40,9 i 41,9 graus dimarts i dimecres, ha agreujat aquests incendis que des del juliol han costat la vida a vuit persones.

Bombers heroics

A Nova Gal·les del Sud, l’estat més afectat pels incendis i on per segona vegada aquest any s’ha declarat l’estat d’emergència, van morir dijous dos bombers voluntaris i uns altres tres van resultar ferits a prop de Buxton, a uns cent quilòmetres al sud-oest de Sydney.

Aquest incendi, el de Green Wattle Creek, que dijous va cremar una vintena de vivendes, juntament amb el de Gospers Mountain, a uns 200 quilòmetres al nord-oest de la ciutat i que s’estén per 440.000 hectàrees de terreny, amenacen Sydney, la capital de Nova Gal·les del Sud i la ciutat australiana més gran.

«Cadascun dels bombers voluntaris no hi són perquè vulguin. Hi són perquè estimen el proïsme i sobretot perquè estimen el que fan», ha declarat l’argentinoaustralià Xavier Cerbelli, del Servei Rural de Bombers de Nova Gal·les del Sud, que té la força de voluntaris més gran del món.

Els incendis a Nova Gal·les del Sud també han provocat la mort de 2.000 coales, i han cremat unes 800 vivendes i uns 3 milions d’hectàrees de terreny.

Mentrestant, organitzacions ecologistes i ciutadans han sortit diverses vegades als carrers per protestar i exigir al Govern d’Austràlia, l’exportador de carbó més gran del món, que adopti mesures per a una transició a les energies netes i contra els incendis, que aquest dissabte es preveuen catastròfics.

«Dissabte serà un dia molt, però molt difícil», va pronosticar el comissionat del Serveis Rural de Bombers de Nova Gal·les del Sud, Shane Fitzsimmons.

Notícies relacionades

El 'haka' dels bombers de Nova Zelanda després d'haver ajudat en l'extinció d'incendis a Austràlia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquests focs catastròfics van començar abans de l’inici de l’estiu austral, que comença dissabte amb altes temperatures i escassetat de pluges fins al 21 de març.

Els pitjors incendis d’Austràlia, anomenats «dissabte negre», es van produir el 7 de febrer del 2009 quan les temperatures van pujar fins als 46,4 graus i les flames van causar 173 víctimes mortals, una tragèdia considerada com el pitjor desastre natural de la història moderna del país.