La crisi argentina
L'Argentina aprova la llei d'emergència econòmica
La mesura tindrà una durada de mig any i inclou càrregues impositives i canvis en els pagaments de les pensions
zentauroepp51435822 a demonstrator wraps himself in the argentine flag during a 191221185142 /
El president argentí, Alberto Fernández, ja té la seva llei d’emergència econòmica, tarifària, energètica, social i sanitària que estarà en vigor sis mesos. El Senat ha donat llum verda a una iniciativa a què s’ha resistit l’oposició per considerar que recolzar-la seria com reconèixer que el peronisme ha rebut una país trencat. L’anomenada llei de Solidaritat Social i Reactivació Productiva ha passat primer per la Cambra de diputats i a la matinada d’aquest dissabte ha tingut l’aval dels senadors amb 41 vots a favor, 23 en contra i una abstenció. L’intens debat va marcar el debut de Cristina Fernández de Kirchner com la màxima autoritat de la Cambra alta.
Fernández promulgarà la llei en les pròximes hores. Per a l’home que va assumir el passat 10 de desembre un país amb una pobresa pròxima al 41% de la població, es tracta d’un instrument essencial per reencarrilar l’economia. Els seus adversaris més durs, entre ells la diputada Elisa Carrio, van considerar que el Parlament ha donat a l’Executiu poders extraordinaris com els d’una «dictadura».
La iniciativa suspèn per sis mesos els augments de les pensions dels sectors mitjans i alts, reassigna partides pressupostàries per promoure el consum i la despesa social, augmenta els impostos a les exportacions, planteja una sèrie de reformes tributàries i grava la compra de dòlars dels estalviadors un 30%. El ministre de l’Interior, Santiago Cafiero, ha reconegut que es tracta d’una «mesura incòmoda». Però les autoritats, ha afirmat, no tenien cap altra alternativa perquè el Banc Central, ha afegit, es troba amb molt poques reserves en moneda estrangera.
La llei permet al Poder Executiu portar endavant les gestions necessàries per «recuperar i assegurar la sostenibilitat deldeute públic». La sort de Fernández es juga en un acord amb els creditors externs i el Fons Monetari Internacional (FMI). En les actuals condicions, l’Argentina no pot pagar els venciments del 2020. Només entre gener i juny de l’any que ve, el país ha de pagar 45.000 milions de dòlars.
Petits productors
Amb els diners recaptats a partir dels canvis impositius, el Govern es dotarà de recursos per a l’assistència social. Busca a més garantir el seu programa contra la gana, enfortir el sistema de pensions i sanitari, incentivar els petits productors i cooperatives i llançar un pla d’infraestructures i vivenda pública que generi ocupació. A més d’un deute extern gairebé equivalent al PIB i els inèdits nivells de pobresa, l’era de Mauricio Macri va acabar amb un atur pròxim al 10%.
Notícies relacionadesLes tarifes dels serveis públics, que en l’actualitat costen 39 vegades més que el 2016, no augmentaran en 180 dies. Fernández es proposa al seu torn reduir la càrrega tarifària sobre les llars, comerços i indústries.
«Volem recompondre les pensions amb un criteri d’igualtat», ha dit el president al defensar el seu projecte. «Els que diuen estar preocupats pel que perceben els pensionistes avui dia, són els que en quatre anys de Govern els van fer perdre el 20% de la seva capacitat de compra». Fernández ha anunciat al seu torn que enviarà al Congrés un projecte de llei que «acabi» amb les «jubilacions de privilegi» en el poder judicial i el cos diplomàtic amb el «propòsit de garantir la igualtat» en el sistema. El mandatari ha recordat que un ministre del Tribunal Suprem «guanya quatre vegades el que guanya el president».
- Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping ¿Busques un smartwatch? Aquests són els millors amb descompte del Black Friday
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global