Ceausescu, mort d'un dictador per Nadal

El 22 de desembre de 1989, un dia després d’assistir amb incredulitat a les esbroncades de la massa que havia convocat perquè li donés suport en un míting a Bucarest, Nicolae i Elena Ceausescu van fugir en helicòpter de la seu del Comitè Central davant de la irrupció de manifestants furiosos a l’edifici.

Obligats a aterrar a prop de Targoviste, uns 80 quilòmetres al nord-oest de la capital, els Ceausescu van ser detinguts per efectius del mateix Exèrcit que fins feia unes hores controlaven i acabava de passar-se a la rebel·lió. Les noves autoritats van organitzar un judici militar exprés per a l’odiat matrimoni en una habitació freda de la base militar on estaven presos. El tribunal els va condemnar a mort i un grup de sotsoficials els va afusellar el dia de Nadal per posar fi a la seva borratxera de poder i megalomania.

L’execució dels Ceausescu va acabar també amb els assassinats delsfranctiradors de les seves tropes d’elit que van resistir al canvi de règim després de la seva fugida de Bucarest el 22 de desembre. Més de 800 persones van morir en aquells tres dies en mans dels anomenats «terroristes» o en situacions de foc creuat.

En un judici que va començar aquest mes desembre, la fiscalia responsabilitza Iliescu i altres dirigents del seu grup d’aquestes morts. Els fiscals els acusen de crear una «psicosi» sobre aquests terroristes a través d’informacions falses i ordres militars contradictòries que haurien generat una situació de «caos» per consolidar-se en el poder. Els crítics del procés consideren les acusacions vagues i sense fonament i qualifiquen el judici de «polític».

Carpetada al període més fosc

Sigui com sigui, la polèmica i heroica revolució anticomunista romanesa va arxivar al període més fosc de la convulsa història del país, que va començar a finals dels anys 40 amb la consolidació del domini soviètic i la mort a les presons i camps de treball comunistes de tota l’elit romanesa d’abans de la guerra sota l’ègida del dictador Gheorghe Gheorghiu-Dej.

El líder més famós de la Romania comunista va ser, no obstant Nicolae Ceausescu, que va substituir el difunt Dej el 1965 i va establir un culte a la personalitat malaltís inspirat en la dictadura nord-coreana que admirava. Preocupat per guanyar-se el favord’Occident mentre es distanciava de l’URSS amb un discurs nacionalista, Ceausescu va canviar la cara de la repressió a Romania.

De la detenció massiva de dissidents i la tortura va passar al control social més absolut, amb una policia política, la Securitate, ben dotada tècnicament i amb un poder gairebé absolut per vigilar qualsevol crític potencial del règim en els espais públics i fins i tot dins del seu domicili amb micròfons, punxades telefòniques i un exèrcit de mig milió d’informadors reclutat entre els amics, els familiars, els veïns i els companys de feina dels objectius.

Aquesta manera implacable però molt més subtil de mantenir a ratlla qualsevol dissidència li va permetre vendre’s a Occident com un líder comunista modernitzador i obert, cosa que va fer que fos rebut a França, Anglaterra i els Estats Units i mantingués relacions privilegiades amb les potències del bloc capitalista.

Racionament de menjar i gasolina

Els efectes de la deriva irracional i narcisista de Ceausescu van colpejar amb tota la seva força els romanesos als anys 80, quan la seva obsessió per pagar el deute extern i el control absolut que exercia sobre l’economia van buidar les botigues i van fer especialment sever el racionament de menjar, gasolina i altres béns de primera necessitat per als romanesos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Quan el 1989 les peces del dòmino comunista van començar a caure a l’est d’Europa, Ceausescu es va aferrar amb el seu aparell repressiu a l’ortodòxia embogida que havia desenvolupat. «Era un règim anacrònic sense marge de maniobra», diu a EL PERIÓDICO l’historiador i director científic de l’Institut de la Revolució Romanesa, Constantin Corneanu, sobre la situació en què va quedar després de desmuntar les seves dictadures els altres satèl·lits soviètics.

A diferència dels altres països del bloc, que havien anat obrint-se progressivament i on l’oposició sortia al carrer i participava en taules rodones, Romania seguia sota el comandament d’un règim monolític incapaç de reformar-se. «Ceausescu no va voler anar-se’n, i els que hi havia al seu voltant no van assumir la responsabilitat d’enderrocar-lo», diu Corneanu sobre la violència i el dramatisme que va definir la revolució romanesa davant altres transformacions més graduals i pacífiques a la zona.