Entra en vigor la llei d'emergència per rescatar l'economia de l'Argentina

L’emergència econòmica, tarifària, energètica, social i sanitària ha entrat en vigor a l’Argentina durant sis mesos. La normativa que faculta el president Alberto Fernández a portar a terme el que considera com una nova reconstrucció del  país –llei d’«emergència» aprovada pel Parlament– té un títol tan altisonant com extens: llei de Solidaritat Social i Reactivació Productiva en el Marc de l’Emergència Pública.

El peronisme considera que es tracta d’un instrument vital per enfrontar l’herència del Govern de dretes, des d’atendre gairebé el 41% de pobres fins a la necessitat d’alleujar temporalment el pes del deute extern, rellançar el consum i protegir els sectors més exposats a la crisi.

La llei suspèn per sis mesos els augments de les pensions dels sectors mitjans i alts i busca beneficiar els que menys guanyen, reassigna partides pressupostàries per promoure la despesa social i grava la compra de dòlars dels que estalvien i turistes a l’estranger un 30%. «El que ha de saber la gent que viatja per a escampament és que avui dia el dòlar és un bé escàs. Com que no n’hi ha, ha de ser molt car», va explicar el mandatari.

La xacra del deute públic

Gran part dels esforços de les autoritats que van prendre possessió el 10 de desembre està relacionat amb necessitat d’un acord amb els creditors externs, entre els quals el Fons Monetari Internacional (FMI). Fernández insisteix que l’Argentina no pot afrontar els venciments del 2020 i, de fet, ja es troba en suspensió de pagaments. Només entre el gener i el juny de l’any que ve, el país ha de pagar 45.000 milions de dòlars.

La llei afirma que les negociacions amb els posseïdors de bons il’FMI han de ser  «compatibles amb la recuperació de l’economia productiva i amb la millora dels indicadors socials bàsics». Per aconseguir-ho, l’Argentina espera tenir almenys un respir de dos anys.

Una altra de les claus de la llei està vinculada amb la reestructuració de tarifes delsserveis públics, segons els criteris d’«equitat distributiva». Fernández va insistir que el seu antecessor, Mauricio Macri, només pretenia afavorir els seus amics del sector energètic. Alguns estudis detallen que el 2015 una família pagava per 350 quilowatts 9,45 pesos (0,15 euros). Quatre anys després, aquesta xifra va augmentar gairebé 60 vegades.

Augment d’impostos

Notícies relacionades

L'Argentina aprova la llei d'emergència econòmica

El president argentí llança el seu pla contra la fam

Un dels aspectes més sensibles del’emergència  té a veure ambl’increment  delsimpostos  al sector agroexportador, una de les fonts indispensables per obtenir dòlars. El 2008, els grans, petits i mitjans productors li van declarar una guerra victoriosa a la llavors presidenta i avui vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, per una política similar. En aquell moment, Fernández era el seu cap de ministres. Gairebé dotze anys més tard, l’actual cap d’Estat va assegurar haver après la lliçó, i per això els gravàmens seran diferenciats per sector.

Al comentar les mesures, Carlos Pagni, l’influent columnista de La Nación va dir: «Crida més l’atenció la continuïtat que existeix entre el paquet econòmic amb els principis, criteris i reflexos més característics del que va ser el Govern de Néstor Kirchner (2003-2007). En allò essencial, sembla haver sigut elaborat per un Kirchner reviscut. És com si Fernández es preguntés a cada cruïlla què faria Néstor en el seu lloc».