15 anys del tsunami que va arrasar el sud-est asiàtic

Indonèsia ha commemorat aquest dijous el 15è aniversari del tsunami que va matar unes 227.000 persones en 15 païsosbanyats per l’oceà Índic enmig dels esforços per millorar el seu deteriorat sistema d’alarma.

Grups de ciutadans indonesis han acudit a resar davant de les fosses comunes on hi ha enterrades desenes de milers de persones a la província d’Aceh, la zona zero de la tragèdia i on el tsunami, provocat per un sisme de magnitud 9,3, va matar al voltant de 167.000 persones.

La vida transcorre amb normalitat en aquest paratge tropical al nord de l’illa de Sumatra, on molts supervivents van reconstruir les seves vivendes al mateix lloc on van ser arrasades per onades de fins a trenta metres d’alt.

Després del desastre, els països de l’Índic, inclosos Tailàndia, Sri Lanka, l’Índia, el Iemen i Tanzània, entre d’altres, van crear un sistema d’alerta, cosa que ha augmentat la seva capacitat de reacció, tot i que el manteniment ha sigut deficient a l’arxipèlag indonesi.

Vandalisme i mal manteniment

El 2008, Indonèsia va inaugurar un car sistema d’alerta amb 22 boies, que van deixar de funcionar quatre anys més tard a causa del vandalisme i el mal manteniment.

Actualment, l’arxipèlag compta amb sismògrafs per detectar terratrèmols i tsunamis, tot i que la seva eficiència és més baixa que la de les boiesboies.

Les deficiències del sistema van quedar patents el setembre de l’any passat, durant un terratrèmol i tsunami a l’illa de Cèlebes, on van morir 4.300 persones.

Com a solució, l’Agència d’Avaluació i Aplicació de la Tecnologia (BPPT), que s’encarrega de la instal·lació de les boies i mareògrafs, ha començat a instal·lar aquest any les primeres quatre boies d’una nova xarxa que comptarà amb 12 dispositius operatius per al 2021.

Les autoritats també instal·laran dos cables submergits de fibra òptica per a la transmissió en temps real dels mesuraments dels sensors.

Cada boia costa més de 5.000 milions de rupies (uns 355.000 dòlars o 320.000 euros), inclòs el manteniment, mentre que els 1.000 quilòmetres de fibra òptica planejats poden arribar a tenir un valor de més d’un bilió de rupies (uns 71 milions de dòlars o 65 milions d’euros).

«¿Per què més boies ara? És un munt de diners per a res», va denunciar a Efe el geofísic de l’Institut Indonesi de Ciències (LIPI) Danny Hilman Natawidjaja, en conversa telefònica.

L’expert va considerar que hi ha altres alternatives menys cares com els dispositius de mesurament del nivell del mar (IDSL, en anglès), desenvolupats pel Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea.

Falta de preparació

A més, alguns residents d’Aceh continuen sentint-se insegurs davant de l’escassetat de programes de conscienciació i simulacres realitzats per les autoritats en un de llocs més propensos del món a patir sismes, tsunamis i erupcions volcàniques.

«Les comunitats, especialment a les zones urbanes, haurien d’haver rebut formació per afrontar desastres naturals dins dels programes de mitigació, no només la gent de la costa», va dir a Efe la Fitri, una resident de Banda Aceh, la capital de la província.

La indonèsia va afirmar a més que la majoria de les vegades els simulacres i la formació en resposta a desastres naturals s’imparteixen només en els centres educatius sense tenir en compte la resta de la comunitat.

El mateix opina Nazli Ismail, professor de Geofísica de la Universitat Syiah Kuala d’Aceh, qui va criticar la falta de normes específiques en els plans d’evacuació del Govern i l’escassa preparació de la població davant del risc davant d’un tsunami eventual.

Monuments de la tragèdia

El record de la devastadora onada que va arrasar llogarrets sencers continua viu a Indonèsia, on encara es pot visitar alguns barcos que van ser arrossegats fins a quatre quilòmetres terra endins que han sigut convertits en museus.

A Banda Aceh, més de mig centenar de persones es van salvar aquell 26 de desembre del 2004 al pujar a un d’aquests barcos que va quedar encallat sobre una vivenda.

Notícies relacionades

Cicatrius de la gran onada

Indonèsia i Tailàndia recorden les víctimes del gran tsunami

Un museu i alguns vestigis de ruïnes conservades també recorden el tsunami a la província, que va patir un conflicte separatista durant dècades que es va resoldre després de la tragèdia.

Després d’Indonèsia, els països amb més víctimes van ser Sri Lanka, amb més de 35.000 morts, l’Índia (16.000) i Tailàndia (uns 8.000), seguits de Somàlia (289), les Maldives (108) i Malàisia (75), entre altres.