Trump col·loca els EUA al caire de la guerra amb l'Iran

Si no és un acte de guerra és el que, esgarrifosament, més se li acosta. Els Estats Units, per ordre del president Donald Trump, van assassinar divendres de matinada a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, el comandant al capdavant de les Forces Quds de la Guàrdia Revolucionaria de l’Iran, cervell de les operacions militars de Teheran a tota la regió i la segona persona de facto més poderosa a l’Iran després de l’aiatol·là Ali Khamenei.

La polèmica acció és militarment la més contundent i de conseqüències potencialment més impredictibles i greus que ha pres Trump des que va arribar a la Casa Blanca. Arriba al començament d’un any en què enfronta primer el judici de l’‘impeachment’ i, al novembre, la cita amb les urnes. I eleva la campanya de «màxima pressió» a l’Iran que ha estat promovent des que va abandonar el pacte multilateral firmat per Barack Obama per frenar el programa nuclear militar de Teheran però trenca amb la línia de certa contenció militar que Trump havia estat mantenint fins i tot quan escalaven les tensions en els últims mesos.

Per més que aquest divendres el mandatari hagi insistit en unes breus declaracions davant de la premsa que va actuar «per aturar una guerra, no per començar-la», hagi negat que busqui un canvi de règim a l’Iran i hagi declarat que Soleimani era «el terrorista més perillós», el cert és que ha donat un cop dur a l’Iran i ha disparat fins a l’ebullició  les tensions bilaterals, cosa que ha elevat l’espectre en què Trump havia promès que no s’involucraria.

La resposta iraniana

Khamenei ha promès una «dura venjança» per la mort de l’home que va ser tan clau en la lluita contra l’Estat Islàmic com en l’extensió de la influència de Teheran des de Síria i el Líban fins a l’Iraq o el Iemen. Aquest mateix divendres Esmail Gha’ani, nomenat pel líder suprem iranià per posar-se al capdavant de les forces d’elit Quds, ha transmès públicament als iranians un missatge carregat d’amenaça: «Sigueu pacients», ha dit. «Aviat veureu els cadàvers de nord-americans a tot Pròxim Orient».

Els analistes i experts no dubten que la resposta arribarà, i tot i que ningú pot determinar en quina forma, amb quina intensitat ni en quin moment, domina la tesi que Teheran replicarà amb l’estratègia que domina: un conflicte asimètric en què els atacs a interessos o aliats regionals o globals dels EUA l’afavoreix més que una guerra tradicional. El Pentàgon, en qualsevol cas, ha anunciat que enviarà uns 3.500 militars a Pròxim Orient com a reforç en vista de la volatilitat de la situació i el Departament d’Estat ha apressat tots els nord-americans a abandonar «immediatament» l’Iraq.

Iraq, l’escenari

Justament l’Iraq, fins fa poc sacsejat per les protestes de ciutadans contra el govern i la ingerència iraniana, s’ha convertit en el teatre de guerra de l’agreujat enfrontament entre Washington i Teheran. Va ser allà on el 27 de desembre va morir un contractista nord-americà en l’atac fet per Brigades d’Hezbolá, una mort a què els EUA van respondre dos dies després atacant a l’Iraq i a Síria cinc posicions d’aquesta milícia xiïta avalada per l’Iran, a què van seguir dos dies de setge de les milícies a l’ambaixada nord-americana a Bagdad.

Segons el Pentàgon, era el general Soleimani qui estava darrere d’aquest setge. També se l’ha acusat , tot i que sense donar detalls, que de «desenvolupar plans activament per atacar diplomàtics i militars». I aquestes són les bases de l’argumentació, així com responsabilitzar-lo de centenars de militars morts i milers ferits a la regió, amb què primer el Pentàgon i després Trump mateix i el seu secretari d’Estat, Mike Pompeo, han provat de justificar la decisió d’assassinar-lo disparant míssils des d’un dron  divendres a l’aeroport de Bagdad. En aquest atac van morir diverses persones més, incloent el líder milicià Abu Mahdi al-Muhandis i Mohammed Ridh, encarregat de comunicacions de les Forces de Mobilització Popular, l’organització paramilitar que aglutina desenes de milícies proiranianes.

L’acció militar dels EUA també tensa fins a l’extrem les ja delicades relacions amb l’Iraq i desvia el focus de la ingerència iraniana en el país cap a la de Washington. El primer ministre, Adil Abdul-Mahdi, ha definit els fets com un «acte d’agressió» i una «violació flagrant de la sobirania iraquiana», així com de les «condicions per a la presència de forces dels EUA a l’Iraq», una presència que componen una mica més de 5.000 efectius i que es debatrà aquest dissabte en una sessió d’emergència en el parlament iraquià.

Resposta internacional i nacional

La decisió de Trump, tot i que aplaudida per aliats com Israel, ha sigut rebuda amb molta més cautela o crítica per altres, inclosos aliats de l’Iran com Rússia i la Xina. El president Vladímir Putin, en una conversa amb Emmanuel Macron, ha alertat que l’acció de Trump «pot agreujar seriosament la situació a la regió» i Moscou ha parlat de «pas temerari», la mateixa definició que ha utilitzat el ministre iranià d’Afers Exteriors, Javad Zarif, que ha acusat els EUA de cometre un «acte terrorista». I mentre el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, recordava que «el món no es pot permetre cap altra guerra al golf» i assegurava que els líders dels EUA i Teheran «han d’exercitar contenció màxima», des de Pequín es posava més responsabilitat en els futurs esdeveniments sobre Washington. «Apressem les parts, especialment els EUA, a mantenir la calma i exercir contenció per evitar més escalada de tensions», ha dit un portaveu d’exteriors xinès.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

A nivell nacional, mentrestant, la decisió de Trump ha sigut políticament rebuda segons línies partidistes. Des del Partit Republicà l’aplaudiment  ha sigut pràcticament unànime però des del Partit Demòcrata s’ha qüestionat que no s’informés al Congrés ni en rebés l’autorització i s’alerta sobre el risc de portar el país a una guerra, tot i que el repetit missatge de Pompeo en les seves converses amb líders mundials aquest divendres ha sigut que «els EUA continuen compromesos amb la deescalada».

Les xarxes socials, mentrestant, s’han encarregat de recuperar missatges que Trump va escriure a Twitter contra Obama el 2011 i 2012, quan va arribar a assegurar que el demòcrata «començaria una guerra per ser elegit». També s’ha fet viral un recordatori del que va passar el 1998, quan la decisió de Bill Clinton de bombardejar l’Iraq va obligar a retardar una votació sobre el seu ‘impeachment’ en el Congrés.