«Charlie Hebdo continua viu»

Cada 7 de gener, Christophe Verdon protagonitza el mateix ritual. Recolza la seva escala a la façana del número 10 del carrer Nicolas Appert i va col·locant amb calma un cartell com el de les populars plaques amb el nom dels carrers parisencs. ‘Place de la liberté d’expression’ es llegeix en la que acaba d’enganxar al costat de la placa que recorda els onze assassinats en l’atemptat terrorista contra la revista Charlie Hebdo.

«Des del 2016 faig això tots els anys per sensibilitzar la gent i mostrar que no van morir debades, que la llibertat d’expressió no s’ha conquistat i que s’ha de lluitar per defensar-la», explica aquest artista de carrer de 57 anys que ha dibuixat al cartell un rastre de sang, un filat i el ‘hashtag’ #toujourscharlie.

Passaven uns minuts de les 11 del matí d’aquell 7 de gener de 2015 quan els gihadistes Chérif i Saïd Kouachi van irrompre a la seu de la revista satírica kalasnikov en mà. «¡Hem venjat el profeta Mahoma!. ¡Hem matat Charlie Hebdo!», van cridar al carrer després de cometre la matança que va privar la redacció dels seus caricaturistes històrics.

Dos dies més tard, els terroristes van ser abatuts en una impremta de la regió parisenca mentre en un hipermercat jueu de la porta de Vincennes Amedy Coulibaly matava quatre persones en una presa d’ostatges. Un dia abans, la seva víctima havia sigut una jove policia.

«Quatre dies per desafiar el temps i lluitar contra el mal absolut», recorda a Le Figaro Laurent Nuñez, director del gabinet del prefecte de policia el 2015 i avui secretari d’Estat de seguretat. Els atacs van commoure el país i l’11 de gener una marea humana va recórrer els carrers de la capital, una marxa històrica de rebuig del terrorisme encapçalada pel president François Hollande i 50 dirigents internacionals.

L’eslògan ‘Jo soc Charlie’ es va convertir en l’expressió del dolor i la solidaritat. Cinc anys després, continua sent molt més que una frase.

«L’esperit de Charlie és el de la llibertat d’expressió. Tot i que sigui provocador, aquest és el seu ADN», reflexiona Miguel, francès d’origen valencià de 52 anys, als voltants de l’antic local de Charlie Hebdo on aquest dimarts s’ha celebrat un sobri homenatge en presència de l’expresident François Hollande, els titulars d’Interior i Justícia, Christophe Castaner i Nicole Belloubet, i de l’alcaldessa de París Anne Hidalgo. «Crec que aquest esperit segueix viu», afegeix Apollinaire, de 57 anys, veí del barri.

Avui, els supervivents de la matança i els nous membres de la redacció treballen en un lloc secret i fortament custodiat. El seu director, Riss, assenyala a l’editorial de l’edició especial d’aquest dimarts que cinc anys després «Charlie Hebdo continua viu, per a desesperació dels que esperaven veure’l desaparèixer i de qui sempre el van detestar».

La revista denuncia a la seva portada «noves censures, noves dictadures» que continuen amenaçant la llibertat d’expressió. «Avui cal dir merda a les associacions tiràniques, a les minories que es miren el melic, als bloguers que ens peguen com a mestres d’escola. Merda als nous gurus del pensament formatat», escriu Riss.

Onada gihadista

Els atemptats de gener del 2015 van marcar l’inici d’una onada d’atacs gihadistes que van colpejar França durament. El més sagnant va ser el 13 de novembre d’aquell mateix any, quan tres comandos coordinats van deixar una reguera de 130 víctimes al Bataclan i les terrasses parisenques.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Segons l’opinió d’Hugo Micheron, autor de ‘Le jihadisme français’, van pesar en el debat polític i en el teixit social però no van ser el punt de partida del gihadisme francès. «En realitat, van treure a la llum l’amplitud que tenia aquest moviment des de feia anys», apunta a Le Monde.

Els 14 sospitosos d’haver donat recolzament logístic als germans Kouachi i a Coulibaly seran jutjats a París del 4 al 10 de juliol.