El Canadà i els EUA apunten que l'Iran va abatre l'avió ucraïnès de manera accidental

Els Estats Units i l’Iran van optar dimecres passat per frenar la seva incendiària escalada i evitar un conflicte total però, fins i tot sense una guerra oberta, el seu tens enfrontament, i el que sembla un «error» de Teheran, pot haver causat 176 víctimes mortals.

Aquest era el nombre de persones (167 passatgers i nou membres de la tripulació) que viatjaven dimecres al matí en el vol PS752 entre Teheran i Kíev. La majoria eren iranians (79) i canadencs (63), però hi havia també 10 suecs, 11 ucraïnesos, set afganesos, tres britànics i tres alemanys. Tots van morir quan el Boeing 737-800 d’Ukraine International Airlines va caure poc després d’enlairar-se de la capital iraniana.

I ahir, fonts d’intel·ligència de diversos països referenciades per diversos mitjans nord-americans i per Justin Trudeau, el primer ministre del Canadà, van apuntalar la tesi que l’Iran pot ser que fes caure, potser «involuntàriament» o «per error», el vol comercial. L’Iran va negar ahir aquesta versió. «Es tracta d’una guerra psicològica contra l’Iran. Tots els països els ciutadans dels quals eren a l’avió poden enviar representants. També Boeing», va dir el portaveu del govern, Ali Rabiei.

«Les proves indiquen que l’avió va ser enderrocat per un míssil terra-aire iranià», va insistir el primer ministre canadenc, al qual es va recolzar per fer les seves afirmacions en informació d’intel·ligència de «múltiples fonts», incloent-hi la pròpia i d’«aliats». I tot i que Trudeau va dir que l’ocorregut «bé pot haver sigut involuntari», també va assegurar que els seus compatriotes «volen respostes. Això significa transparència, responsabilitat i justícia», va afegir.

Unes hores abans de la declaració de Trudeau mitjans nord-americans, començant per la CBS i Newsweek, havien començat a citar diverses fonts d’intel·ligència per apuntar que van detectar que els iranians haurien llançat dos míssils des del seu sistema mòbil de defensa aèria SA-15, senyals als quals va seguir una explosió. Una de les teories és que, en alerta elevada després d’haver bombardejat aquella matinada dues bases nord-americanes a l’Iraq en resposta a l’assassinat el divendres anterior del general Qasem Soleimani, els iranians pot ser que confonguessin l’avió comercial amb un de militar nord-americà que podria estar en missió de represàlia. Una font britànica citada per ‘The Guardian’ va assegurar que «la valoració és que això sembla un tràgic accident».

Tesi de Trump

També ‘The New York Times’ va penjar un vídeo, l’autenticitat del qual diu haver verificat, on les imatges semblen mostrar l’impacte d’un míssil iranià a l’avió sobre Parand, a prop de l’aeroport de Teheran, l’àrea en què l’aeronau va deixar de transmetre senyals. Segons les imatges, l’avió no va explotar després de l’impacte i va començar a volar de tornada envoltat en flames abans d’explotar i estavellar-se. 

Notícies relacionades

Un avió ucraïnès amb 176 persones s'estavella a prop de Teheran

Un vídeo mostra el moment de l'accident de l'avió ucraïnès a Teheran

Tot i que ni el Pentàgon ni l’Administració han ofert confirmació oficial de la informació facilitada per les fonts nord-americanes d’intel·ligència, el president Donald Trump, durant una compareixença per un altre motiu davant de la premsa a la Casa Blanca, va deixar entreveure que aquesta és la tesi que maneja. «Algú va poder cometre un error en l’altre costat», va afirmar. 

El conseller de l’Organització Civil d’Aviació de l’Iran, Ali Abedzadeh, havia negat abans de les últimes informacions la creixent especulació sobre la possible demolició amb míssils, declarant-ho «científicament impossible». També havia convidat el Canadà i Suècia a col·laborar en la investigació. Una companyia nord-americana, ha convidat la Junta Nacional de Seguretat del Transport dels EUA, una agència independent que investiga accidents aeris, a participar en les indagacions.