L'economia iraniana, enfonsada per les sancions dels EUA

Les noves sancions econòmiques que el president dels EUA, Donald Trump, va anunciar que imposaria a l’Iran han entrat en vigor. Trump havia promès castigar Teheran després d’un atac iranià contra bases militars dels EUA a l’Iraq que no va causar víctimes. Els bombardejos responien a l’assassinat, en mans de Washington, del general iranià Qasem Soleimani, a Bagdad.

Les sancions econòmiques havien destruït bona part de l’economia iraniana, que es va recuperar amb la firma del pacte nuclear, el 2015, entre Teheran i els EUA, Regne Unit, França, Alemanya, Rússia i la Xina.

El maig del 2018, Washington es va retirar de l’acord pel qual l’Iran es comprometia a no passar certes línies vermelles a canvi d’alleujar-li les sancions.  El 2019, el règim dels aiatol·làs va decidir suspendre punts del pacte, fins que l’assassinat de Soleimani ha provocat que «no se senti obligat a respectar-lo».

«Guerra econòmica»

Les sancions contra l’Iran van costar a la República islàmica 100.000 milions de dòlars en ingressos per la venda de petroli i 100.000 milions més en inversions, segons va explicar el president iranià, Hassan Rouhani, en un discurs a la nació el 31 de desembre en el qual va parlar de «guerra econòmica».

Setmanes abans, Rouhani havia proposat un «pressupost de resistència» per contrarestar les sancions. «Quan no hi ha menjar ni aigua, encara estàs en perill, no importa el fort que siguis», va assenyalar Rouhani, segons el qual el seu país «està pagant un alt preu per desafiar la voluntat de Trump». 

Les sancions han destruït les vides de molts ciutadans. «L’Iran va experimentar la tercera contracció més gran d’una economia nacional al món el 2019, prop del 10%», va assegurar Hussein Ibish, de l’Institut d’Estats Àrabs del Golf a Washington, a la televisió qatariana Al-Jazeera.

Caiguda de vendes de petroli

L’Iran ha patit dèficit durant anys, però la bretxa fiscal del govern es va ampliar a mesura que les sancions van provocar la caiguda en picat de les vendes de petroli en un 90%. El rial iranià, que va perdre més del 60% del seu valor el 2018, s’ha recuperat parcialment.

Teheran ha intentat compensar els estralls de les sancions desenvolupant mercats interns, cultivant noves fonts d’ingressos i retallant subsidis, però ha pres decisions difícils com eliminar els ajuts a moltes famílies. 

L’ajustament del cinturó va resultar excessiu per als iranians i després de la proposta del Govern, al novembre, de racionar la gasolina i augmentar preus per finançar ajuts en efectiu als més pobres, van esclatar protestes a tot el país que el règim va intentar aixafar atribuint-les a «goril·les» vinculats a exiliats i enemics estrangers.

Almenys 304 morts en protestes 

Teheran va apagar internet i va arrestar 7.000 persones, segons l’ONU. L’oenagé Amnistia Internacional va assegurar que la repressió de les protestes va matar almenys 304 persones, tot i que l’Executiu ho nega.

Molts iranians es queixen que el règim prioritza el seu benestar al del poble i es pregunten per què destina tants recursos a exercir la seva influència al Pròxim Orient, on és la gran potència xiïta davant el seu enemic sunnita, l’Aràbia Saudita.

El 2018 es van produir protestes en les quals els manifestants corejaven: «No a Gaza, no al Líban, dono la meva vida per l’Iran» i deixeu Síria i penseu en nosaltres. No obstant, molts consideren que són una potència regional amb dret a exercir la seva influència i a tenir armament nuclear. 

Les sancions divideixen la societat, però assassinats com el de Soleimani han tornat a acostar els ciutadans. Una enquesta mostrava, en plena lluita contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI), que el 73% dels iranians tenia una opinió favorable de Soleimani, que dirigia i controlava l’actuació militar exterior de l’Iran.

60.000 soldats dels EUA a l’abast

La capacitat militar de Teheran inclou un bon arsenal d’armes i tàctiques per a la seva estratègia. Desenes de bases i uns 60.000 soldats americans estan al seu abast, segons l’Institut Internacional per a Estudis Estratègics (IIEE).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’Iran té avions no pilotats, míssils balístics amb sistemes de guia precisos, llançadores mòbils, túnels, tàctiques navals d’eixam. Segons l’IIEE, disposa d’entre 3.000 i 5.000 d’aquests barcos en punts clau com l’estret d’Ormuz, a l’entrada del golf Pèrsic i compta amb unes 5.000 mines aquàtiques avançades.

A més, té míssils terra-aire d’alt rang facilitats per Rússia i ha desenvolupat el seu sistema de defensa antiaeri, Sevom-e-Khordad. També compta amb una xarxa de milícies com la xiïta libanesa Hezbol·là –al Líban i Síria–, així com grups xiïtes a l’Iraq, Bahrain i l’Afganistan i els rebels houthis al Iemen.