Epstein va crear una xarxa de tràfic i abús de menors a les illes Verges

La mort l’agost passat de Jeffrey Epstein en una cel·la de Nova York pot estar encara envoltada de tantes tèrboles ombres com perquè hi hagi tres investigacions federals tractant de determinar com va passar el que oficialment va ser un suïcidi però cada vegada es mostren més  coses sobre les atrocitats que va cometre el milionari financer nord-americà per acabar en aquesta presó esperant un judici per tràfic sexual. Les últimes revelacions han arribat gràcies a una demanda presentada aquest dimecres per les illes Verges contra el patrimoni d’Epstein, un cas que dibuixa el monstruós retrat de com va operar en aquest territori una xarxa de tràfic i explotació de centenars de joves i menors d’edat, algunes aparentment nenes d’11 o 12 anys.

Mentre les acusacions a Nova York dataven només fins al 2005, el cas de les illes Verges apunta que en una data tan recent com la de 2018 continuava cometent els seus crims. I la demanda plantejada per la fiscal general, Denise George, descriu en 49 pàgines una «conducta intencionada tan atroç, persistent i perniciosa que sacseja la consciència i ofèn una societat civilitzada».

Empresa criminal

El que Epstein tenia muntat a l’illa de Little Saint James, que va comprar el 1998, era una veritable empresa criminal. Portava les noies allà des de diferents llocs i països en avions, helicòpters i iots amb promeses falses de donar-los oportunitats laborals o d’educació o carreres com a models o diners a canvi de massatges. En alguns casos utilitzava visats de models perquè poguessin travessar fronteres.

Una vegada allà les nenes i joves eren sotmeses per Epstein i els «seus associats», no identificats, a explotació sexual i agressions i treballs forçats, obligades a mantenir tres trobades al dia amb altres noies o dones. Funcionant amb un esquema piramidal, es premiava les víctimes que li portaven altres noies.

Base de dades

Tot estava tan sistematitzat i organitzat que el financer fins i tot havia digitalitzat en una base de dades la informació de contacte de menors que eren a les illes Verges o a prop i podien ser transportades a la residència a Little Saint James, utilitzant «una xarxa d’associats» per fer rotacions entre les seves víctimes.

Moltes noies van quedar incomunicades de l’exterior i retingudes contra la seva voluntat i sota amenaces de violència. La demanda, per exemple, relata el cas d’una menor de 15 anys que va intentar fugir nedant de l’illa després de ser sexualment agredida. Llavors «Epstein i d’altres van organitzar una festa de recerca que la va localitzar i la va mantenir captiva, entre altres coses, confiscant el seu passaport».

La demanda explica també que el 2016 Epstein a través d’algú i per uns 20 milions de dòlars va comprar Great Saint James, l’illa més pròxima, per augmentar l’aïllament de l’altra. I denuncia que només dos dies abans de la seva mort el financer va fer un traspàs d’«actius significatius» a un fons, suposadament per protegir els seus béns de potencials sancions en els tribunals.

577 milions de dòlars

Notícies relacionades

El príncep Andreu, en una situació complicada per l'acusació de la dona que l'acusa d'abusos

El tèrbol cas Epstein

Ara la fiscalia de les illes Verges busca la venda de les dues illes, valorades en uns 86 milions de dòlars, així com la dissolució de companyies que Epstein va crear allà el 2011 i el 2012 i la confiscació i distribució entre les seves desenes de víctimes del patrimoni de 577 milions de dòlars que s’estima que Esptein tenia al morir.

Els executors d’aquest patrimoni han intentat, ara per ara sense èxit, posar els actius d’Epstein en un fons per compensar les seves víctimes, que fins ara eren les que havien presentat demandes civils contra el patrimoni a què ara amb la de les illes Verges s’hi afegeix la primera governamental. Aquests executors, no obstant, han mirat d’obligar qualsevol beneficiària a firmar acords de confidencialitat, un requeriment que la fiscal George rebutja frontalment.