Jeanine Áñez anuncia la seva candidatura a les eleccions generals de Bolívia

«Vull anunciar a les famílies bolivianes que he pres la decisió de presentar-me com a candidata a les eleccions generals». Amb enquestes a la mà que li van certificar el seu creixement entre els sectors alts i mitjans de Bolívia, la senadora Jeanine Áñez, autoproclamada mandataria interina i en funcions des del 12 de novembre passat, va decidir competir en els comicis del 3 de maig. La dreta es divideix almenys en tres de cara a una contesa que busca a través de les urnes desplaçar el Moviment al Socialisme (MAS) de l’horitzó polític. El partit d’Evo Morales, refugiat a l’Argentina, presentarà qui va ser el garant del seu reeixit model econòmic, Luis Arce.

El company de fórmula de Jeanine Áñez serà l’alcalde de la capital de Bolívia, La Paz, Luis Revilla, que es presenta a la vicepresidència. Tots dos es presenten a les eleccions sota l’aliança ‘Junts’, que està conformada per les agrupacions polítiques SOL.bo, de Revilla, Moviment Demòcrata Social, Tots i Unir.

«Creguin-me, no estava en els meus plans, en les últimes setmanes hem procurat construir consensos mínims amb les principals forces i actors polítics, apel·lant a la seva grandesa. Com a part d’aquest procés hem aconseguit construir una gran aliança que permet que em postuli a aquestes eleccions», va dir Áñez.  La conformació del bloc ‘Junts’ suposa que l’expresident Carlos Mesa, que també serà candidat a president en els comicis del 3 de maig, perd dos dels seus aliats més forts, Revilla i el governador de Tarija, Adrián Oliva, de Tots.

«Si  Áñez es declara candidata, ens tomba l’argument moral contra la idea del cop d’Estat a l’estranger. Diran que el que es buscava era ocupar el poder», va dir l’empresari i líder d’Unitat Nacional (UN), Samuel Doria Medina. Segons el diari ‘Los tiempos’ de Cochabamba, el pas fet per Áñez ha causat enrenou en l’oposició. La seva candidatura va començar a ser defensada amb força per alguns dels ministres més influents del Govern de dretes com Arturo Murillo quan van verificar la popularitat que concitava entre els sectors de la població més reticents al MAS.  

No només Mesa, qui pugna per una opció de centre, es veu perjudicat pel tomb polític dels esdeveniments en el moment de formalitzar-se les aliances electorals. El dretà Jorge Tuto Quiroga, expresident interí entre el 2001 i el 2002, veu ara com es redueixen les seves opcions de passar a una segona volta, el 14 de juny.

Luis Fernando Camacho i Marco Antonio Pumari, protagonistes rellevants dels episodis del novembre passat que van desembocar en el cop d’Estat, també sentiran l’efecte de la presència d’Áñez en la cursa electoral. Tots dos van formar un bloc electoral en nom de les regions de Santa Cruz i Potosí.  «Avui comença la batalla per Bolívia», va dir el primer a l’anunciar la fórmula que encapçala. 

Notícies relacionades

Espanya respon a Bolívia amb l'expulsió de tres diplomàtics de la seva delegació

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Des de Buenos Aires, Morales va assenyalar que les forces de la dreta només són derrotades si el MAS participa sense fissures en els comicis». ¡Sense traïció ni divisió tornarem a derrotar el neoliberalisme!», va escriure a Twitter. La postulació d’Arce ha provocat cert descontentament intern en algunes de les forces que formen el partit que va governar entre el 2006 i finals del 2019. En un segon torn li tocarà enfrontar-se a un dels candidats de la dreta.

  Morales va dimitir el 10 de novembre passat enmig d’una onada de protestes després que l’Organització d’Estats Americans (OEA) va dir haver detectat «irregularitats» en les eleccions presidencials del 20 d’octubre passat en què havia obtingut la reelecció. Amb les protestes opositores de rerefons,  l’Exèrcit «li va recomanar» que abandonés el Palacio Quemado. Davant el buit de poder, Áñez, segona vicepresidenta del Congrés, es va autoproclamar al capdavant de l’Executiu.