El nou antisemitisme

Que l’antisemitisme no va néixer amb el nazisme ni va morir amb ell és un axioma que als jueus els agrada recordar. Patien odi abans de Hitler i el van patir després. A la pregunta de si encara avui continuen sent objecte de persecució i greuges, en qualsevol de les seves múltiples formes, la resposta és, sense espais per al dubte, afirmativa. Però l’odi al jueu ha canviat i si bé manté el vessant que prové de la ultradreta, alguns analistes incorporen el de l’extrema esquerra i l’antisemitisme batejat pels experts com a «judeofòbia gihadista».

«És dolorosament obvi que l’antisemitisme no només és viu sinó que està florint», ha afirmat recentment Menachem Z. Rosensaft, vicepresident del Consell Jueu Mundial. «I és molt difícil que desaparegui», opina el president de la Federació d’Associacions Jueves d’Espanya, Isaac Querub, que destaca la funció d’altaveu de les xarxes socials en la transmissió dels missatges d’odi.

Amb 14,5 milions de jueus a tot el món, el gruix més important de població (84%) es reparteix entre els Estats Units i Israel. Més d’un milió viuen a la Unió Europea, amb la comunitat més gran a França.

Percepció de perill

L’enquesta més ambiciosa de la Unió Europea entre població jueva –inclou des del 2008 al 2018– conclou que el 89% dels consultats perceben que l’antisemitisme s’ha incrementat al seu país en els últims cinc anys.

«Als EUA hi ha actualment un repunt d’atacs contra jueus que provenen dels moviments supremacistes blancs, que sostenen la teoria conspiradora del White Genocide (Genocidi Blanc)», apunta Alejandro Baer, professor de Sociologia i director del Centre per a l’Estudi de l’Holocaust i el Genocidi de la Universitat de Minnesota, que afegeix: «Segons aquesta teoria, les nacions de majoria blanca estan sent reemplaçades per poblacions no europees a través de la immigració i els jueus són els veritables agents darrere d’aquest pla de reemplaçament de la població». 

No és un fenomen exclusiu dels EUA.  Aquesta teoria de la conspiració, segons l’expert, està motivant actuacions terroristes de supremacistes blancs a tot el món. Des d’atacs mortals a sinagogues (com a Pittsburg, Pennsilvània, el 2018, o a Halle, Alemanya, l’any passat) com a mesquites (matança a Christchurch, Nova Zelanda).

El sociòleg destaca els elements comuns de tendències tan oposades com «l’extrema dreta, l’extrema esquerra i el gihadisme», que conflueixen en el seu antisemitisme. «És sorprenent veure com fins i tot textos de l’antisemitisme vuitcentista, com Els Protocols dels Savis de Sió, un libel segons el qual hi ha un pla jueu per a la dominació mundial, se citen com a referència per uns i d’altres», puntualitza Baer.

La vacuna de la memòria

Notícies relacionades

La memòria viva d'Auschwitz

Recordar Auschwitz

«La vacuna de la memòria no està ben treballada des de les escoles, els mitjans de comunicació i les institucions», argumenta el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, mentre destaca la importància de celebrar efemèrides com la que recorda el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. 

Ibarra destaca que «els nous antisemites es disfressen d’antisionistes». «Al caràcter religiós tradicional de la persecució –afegeix–, se suma el qüestionament de l’existència de l’Estat d’Israel en forma de trucades al boicot d’empreses i particulars israelians». Pintades, missatges a les xarxes socials, insults, agressions físiques, algunes vegades mortals, conformen els delictes més comuns contra jueus.