COMMEMORACIÓ AL CAMP D'EXTERMINI
Els supervivents d'Auschwitz: «Mai us quedeu indiferents»
Els presoners del camp d'extermini nazi més gran assumeixen el protagonisme de la cerimònia
Són els últims supervivents. Pot ser que per a alguns d’ells aquesta sigui l’última commemoració de l’horror d’Auschwitz. Les dones i els homes que van participar aquest dilluns en l’acte celebrat al memorial d’Auschwitz-Birkenau i que van sobreviure en primera persona al camp d’extermini nazi més gran, van arribar al que avui és un lloc per al record sent nens o adolescents. Van ser els primers en prendre la paraula.
Sota el lema que algú que rep el testimoni d’un supervivent de l’Holocaust es converteix automàticament en un testimoni per al futur, l’última generació de supervivents va ser la gran protagonista de l’acte.
«Auschwitz no va caure del cel», va dir en la seva intervenció Marian Turski, periodista polonès de 93 anys i president de l’Institut d’Història Jueva de Varsòvia. L’Holocaust va ser el resultat d’una discriminació sistemàtica, va argumentar Turski, que va ser deportat a Auschwitz el 1944 i va aconseguir sobreviure a l’internament i la seva posterior estada al camp de concentració de Buchenwald, quan els nazis van començar a mobilitzar els presos que encara podien caminar davant de l’avenç de les tropes soviètiques. El seu missatge a les noves generacions és clar: «Mai us quedeu indiferents davant de discriminacions com aquesta».
Ànimes immortals
«Les cendres de les persones van ser disseminades pel vent de la història», va dir Stanisław Zalewski, un altre dels supervivents, referint-se als milers de víctimes que van ser gasades i posteriorment incinerades als forns d’Auschwitz. «Però les seves ànimes immortals són encara aquí, visibles per a nosaltres», va dir. Zalewski, que avui té 93 anys, va ser detingut als 18 per la seva activitat clandestina a la Polònia ocupada pels nazis i deportat posteriorment al camp d’extermini. Va sobreviure a l’internament i també al seu posterior trasllat al camp de concentració de Mathausen, situat en territori actual d’Àustria.
«En temps com aquests, en què les minories tornen a sentir-se vulnerables, només espero que cadascun de nosaltres lluiti per la democràcia i els drets humans», va dir Else Baker. Aquesta supervivent va ser deportada a Auschwitz amb vuit anys. Els nazis la van enviar al camp perquè els seus avis materns eren gitanos. Baker va voler recordar ahir que, a més del jueu, el poble gitano va ser un altre dels sistemàticament perseguits i assassinats pels nazis.
75 anys després de l’alliberament d’Auschwitz, aquest dilluns la veu dels supervivents va tornar a posar èmfasi en el que porten insistint des de fa dècades: que els seus testimonis serveixin a les noves generacions per entendre què va suposar la maquinària assassina, sistemàtica i industrial construïda pel nacionalsocialisme i, sobretot, per evitar la repetició d’un crim similar.
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034