Els supervivents d'Auschwitz: «Mai us quedeu indiferents»

Són els últims supervivents. Pot ser que per a alguns d’ells aquesta sigui l’última commemoració de l’horror d’Auschwitz. Les dones i els homes que van participar aquest dilluns en l’acte celebrat al memorial d’Auschwitz-Birkenau i que van sobreviure en primera persona al camp d’extermini nazi més gran, van arribar al que avui és un lloc per al record sent nens o adolescents. Van ser els primers en prendre la paraula.

Sota el lema que algú que rep el testimoni d’un supervivent de l’Holocaust  es converteix automàticament en un testimoni per al futur, l’última generació de supervivents va ser la gran protagonista de l’acte.

«Auschwitz no va caure del cel», va dir en la seva intervenció Marian Turski, periodista polonès de 93 anys i president de l’Institut d’Història Jueva de Varsòvia. L’Holocaust va ser el resultat d’una discriminació sistemàtica, va argumentar Turski, que va ser deportat a Auschwitz el 1944 i va aconseguir sobreviure a l’internament i la seva posterior estada al camp de concentració de Buchenwald, quan els nazis van començar a mobilitzar els presos que encara podien caminar davant de l’avenç de les tropes soviètiques. El seu missatge a les noves generacions és clar: «Mai us quedeu indiferents davant de discriminacions com aquesta».

Ànimes immortals

«Les cendres de les persones van ser disseminades pel vent de la història», va dir Stanisław Zalewski, un altre dels supervivents, referint-se als milers de víctimes que van ser gasades i posteriorment incinerades als forns d’Auschwitz. «Però les seves ànimes immortals són encara aquí, visibles per a nosaltres», va dir. Zalewski, que avui té 93 anys, va ser detingut als 18 per la seva activitat clandestina a la Polònia ocupada pels nazis i deportat posteriorment al camp d’extermini. Va sobreviure a l’internament i també al seu posterior trasllat al camp de concentració de Mathausen, situat en territori actual d’Àustria.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

«En temps com aquests, en què les minories tornen a sentir-se vulnerables, només espero que cadascun de nosaltres lluiti per la democràcia i els drets humans», va dir Else Baker. Aquesta supervivent va ser deportada a Auschwitz amb vuit anys. Els nazis la van enviar al camp perquè els seus avis materns eren gitanos. Baker va voler recordar ahir que, a més del jueu, el poble gitano va ser un altre dels sistemàticament perseguits i assassinats pels nazis.

75 anys després de l’alliberament d’Auschwitz, aquest dilluns la veu dels supervivents va tornar a posar èmfasi en el que porten insistint des de fa dècades: que els seus testimonis serveixin a les noves generacions per entendre què va suposar la maquinària assassina, sistemàtica i industrial construïda pel nacionalsocialisme i, sobretot, per evitar la repetició d’un crim similar.