El nou estatut d'assentat genera inseguretat en els europeus que viuen al Regne Unit

El ‘brexit’, per als més de tres milions de ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit, suposa «inseguretat, desconfiança i la sensació de no ser benvingut», afirma Tanja Bueltmann, professora d’Immigració a la universitat anglesa de Northumbria. Aquests són els termes més repetits entre els participants en el primer estudi acadèmic sobre els que han de regularitzar la seva situació i presentar proves d’anys d’activitat laboral, ingressos o viatges a l’estranger. Tot això per aconseguir l’anomenat ‘settled estatus’ o estatut d’assentat. «El fet d’haver de sol·licitar a les autoritats poder continuar al Regne Unit després del ‘brexit’, ha provocat disgust, angoixa, i recel. Hi ha molts dubtes sobre un sistema que ningú sap del cert com funcionarà». 

Més de 3.000 residents europeus han participat en l’enquesta dirigida per Bueltmann, amb gent de totes les edats, la més gran amb més de 90 anys. El tràmit és, en principi, senzill, però no automàtic, ni és una simple inscripció. A un 33% dels sol·licitants se’ls ha reclamat aportar proves addicionals i n’hi ha un 10% pendent de resolució. En aquest grup abunden «dones, treballadors autònoms, aturats, pensionistes, estudiants i tots els que estan fora del mercat laboral per raons mèdiques».

L’estudi mostra que un 10% ha decidit no fer res, amb el perill potencial de ser «deportat», com va advertir el secretari d’Estat per a la Seguretat, Brandon Lewis. Uns es neguen a sol·licitar el permís per una qüestió de principis, fastiguejats amb el procediment. D’altres, entorn del 7%, creu erròniament que no necessita fer-ho, una cosa que veu amb relativa freqüència María Llorente. Ella forma part de l’organització the 3 million, en defensa dels europeus, i col·labora en una oenagé que ajuda amb les sol·licituds a gent que ho necessita. «Alguns dels que porten molt temps aquí, 30, 40, 50 anys, creuen que no han de demanar el permís». És una cosa que es dona «a cert sector de la comunitat espanyola, que va emigrar fa dècades. Estan casats amb ciutadans britànics, completament integrats i creuen que només les persones de països que han entrat més recentment a la Unió Europea, com els de l’Est, tenen aquesta obligació».

Peticions de doble nacionalitat

Notícies relacionades

Britànics a la recerca d'un DNI

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Llorente és veneçolana, filla de pares espanyols i resideix al Regne Unit amb un passaport espanyol.  Ja va aconseguir l’estatut d’assentada, però ara està demanant la nacionalitat britànica. «És l’única manera de sentir-me segura. M’agradaria tornar a Espanya i tot i que en teoria l’estatut d’assentat és permanent, si estàs més de cinc anys fora del Regne Unit el pots perdre. No vull que això passi perquè tinc un fill britànic», explica. La falta d’un document imprès, un carnet per exemple, acreditant el dret a la residència, és la queixa més gran (90%) entre els enquestats. El propietari, l’empresari, el treballador en el servei sanitari o un empleat de l’Administració hauran de verificar l’estatus en una pàgina web, posar el número de passaport i rebre un codi per comprovar l’aprovació. Això està comportant que molts europeus, com Llorente, estiguin demanant la doble nacionalitat. Tenir el passaport britànic no implica renunciar a l’espanyol, però tramitar la naturalització costa uns 2.000 euros.

El Matías, de 55 anys i amb més de 30 a Londres, on treballa en una entitat financera, ja té el passaport britànic. El va demanar «per deixar totes les opcions obertes», pensant en una jubilació no gaire llunyana. «Em sento més protegit». La seva amiga Rosa, de la mateixa edat, ben coneguda al món de la música i el cine, farta amb la nova situació, ha optat per liquidar béns i estris i mudar-se definitivament a la casa que ha adquirit a la costa del llevant espanyol.