Austràlia s'aboca a la reconstrucció després dels greus incendis

La majoria dels incendis ja s’han reduït a cendres, però ara Austràlia afronta la dura tasca de la reconstrucció tant física com emocional.

Com a mesura excepcional, el Govern del primer ministre australià, Scott Morrison, el 6 de gener va crear l’Agència Nacional de Recuperació d’Incendis Forestals i va destinar un pressupost inicial de 2.000 milions de dòlars australians ( 1.2018 milions d’euros) per a la recuperació de diversos sectors afectats per aquesta catàstrofe ambiental.

«És un desastre nacional i per tant, la resposta ha de coordinar-se nacionalment. Els incendis forestals han esquinçat l’estructura mateixa de les nostres comunitats regionals i rurals. Les solucions per reconstruir, reparar i restablir s’han de dissenyar i entregar amb la comunitat al cor», va afirmar en un comunicat Andrew Colvin, coordinador general d’aquesta entitat.

En el mateix sentit, el tresorer general australià Josh Frydenberg va puntualitzar que aquest pressupost es destinarà a «recolzar les petites empreses, consells locals, a una important iniciativa de salut mental per recolzar les comunitats que han sigut afectades, la infraestructura social i econòmica i, el que és més important, la protecció del medi ambient, en particular per a la vida silvestre, que n’ha sigut molt afectada».

Repartiment progressiu

Des d’aquella data aquest pressupost s’ha distribuït progressivament: uns 100 milions de dòlars es van reservar per ajudar empreses o negocis relacionats amb sectors agrícoles, pesquers i forestals. Totes aquelles petites o mitjanes empreses que es demostrin afectades pels incendis forestals podran accedir a uns subsidis de 75.000 dòlars de manera individual i invertir-los en reconstrucció o lloguer de tanques, equips agrícoles, bombes d’aigua, sistemes de reg, xarxes hortícoles i generadors elèctrics.

Al sector del turisme, s’han designat uns 76 milions de dòlars per impulsar Austràlia com una destinació de vacances i al sector hoteler: 20 milions s’invertiran en campanyes locals i 25 milions, en campanyes internacionals. «Les nostres empreses i operadors turístics a les regions afectades per incendis estan passant un moment difícil i és vital encoratjar els turistes australians i internacionals a visitar aquestes comunitats perquè puguin prosperar una altra vegada», va dir Phillipa Harrison, directora general de l’entitat estatal Tourism Australia.

Així mateix, aquesta entitat va desemborsar 76 milions de dòlars per a serveis especials de salut mental i recolzament psicològic distribuïts principalment en 44,3 milions per recolzar bombers, reservistes de les forces armades i membres d’equips de rescat; 7,4 milions d’ajuda per a nens i joves afectats pels incendis; 5,7 milions per a programes de superació de trastorns i estrès posttraumàtic; i 2,7 milions per a centres comunitaris, va consignar un informe del Ministeri de Salut.

Traumes de cinc anys

«Aquest és un moment particularment angoixant. Sabem que els impactes dels desastres naturals s’estenen més enllà del final de l’emergència. Els impactes en la salut mental dels incendis forestals del ‘Dissabte Negre’ del 2009 van afectar algunes persones fins cinc anys després del desastre. A causa d’això, és important que es recolzi immediatament la salut mental i el benestar dels australians, i que es brindin intervencions contínues a llarg termini», va afirmar Christine Morgan, directora de l’estatal Comissió Nacional de Salut Mental (NMHC).

Així mateix, l’Agència Nacional de Recuperació d’Incendis Forestals va destinar 60 milions de dòlars per a 42 consells municipals en els estats de Nova Gal·les del Sud, Victòria, Austràlia Meridional i Queensland. D’altra banda, uns 50 milions de dòlars s’han destinat a ajudar tots els animals silvestres, recolzar organitzacions i programes a favor de la recuperació i la conservació de la vida silvestre a zones afectades.

L’efecte del canvi climàtic

No obstant, el que els diners no podran revertir és el canvi climàtic. La setmana passada uns dies de pluges van ajudar apagar els incendis. Però alhora aquesta pluja va provocar inundacions al voltant de Brisbane, denses tempestes de sorra i elèctriques a Nova Gal·les del Sud i precipitacions en forma de calamarsa amb trossos de gel de la mida de pilotes de golf a Canberra i Melbourne, fenòmens considerats per diversos experts en medi ambient com a efectes del canvi climàtic global.

Notícies relacionades

El primer ministre d'Austràlia admet errors en la gestió dels incendis

El foc a Austràlia arrasa la fauna i obliga a ultimar noves evacuacions

«El clima d’Austràlia s’ha escalfat més d’1 grau centígrad des de 1910, cosa que porta a un augment en la freqüència dels episodis de calor extrema. Hi ha hagut un augment en la durada de la temporada d’incendis a gran part d’Austràlia des de 1950. El canvi climàtic causat per l’home ha resultat en condicions climàtiques més perilloses per a incendis forestals en les últimes dècades a moltes regions d’Austràlia», va afirmat un informe de l’entitat australiana Organització de Recerca Científica i Industrial de la Commonwealth (CSIRO).

«El que estem veient són els efectes del canvi climàtic. De vegades, es diu que ‘Austràlia és el canari a la mina de carbó’ amb els efectes del canvi climàtic que s’hi veuen abans i de manera severa. Probablement estiguem veient com podria ser el canvi climàtic per a altres parts del món en les primeres etapes del procés a Austràlia en aquest moment», va dir sobre la relació dels incendis forestals i el canvi climàtic l’ecòleg australià Chris Dickman, segons un comunicat de la Universitat de Sydney.