Johnson inicia la impredictible «renovació nacional» britànica

Aquest dilluns serà el moment en què Boris Johnson comenci realment a governar el país. En el termini de dues setmanes nomenarà un nou govern, el seu primer equip pròpiament dit. Haurà de dirigir el tomb radical que emprèn el Regne Unit. Una ruta plena d’imprevistos. Fins ara Johnson s’havia centrat exclusivament a complir la data de sortida de la Unió Europea. Salvat aquest primer obstacle, comença «la nova era».

«Sé que podem convertir aquesta oportunitat en un èxit increïble», els va dir als britànics després de la ruptura oficial amb la UE. Arriba el moment de la presa de decisions, dificilíssimes i fonamentals, de decantar-se entre opcions incompatibles amb moltes de les seves promeses.  

Sense concessions a Brussel·les

El primer ministre no va esmentar divendres en el seu discurs a la nació la paraula ‘brexit’. Aquesta és no obstant la primera tasca en què s’ha de bolcar a partir del març. Aquest mateix dilluns, en una esperada al·locució, perfilarà l’esquema bàsic de les negociacions amb Brussel·les durant els pròxims mesos.

No és cap secret que el ‘premier’ conservador busca un acord de lliure comerç a l’estil del que la UE té amb el Canadà. Així els ho ha comunicat als seus ministres. Johnson explicarà que no vol l’alineament amb les normes europees, no acceptarà la juridiscció dels tribunals europeus en les disputes comercials i buscarà una separació neta i clara, sense concessions a Brussel·les.

Vulnerabilitat

El ‘brexit’ dur és el compromís inapel·lable que Johnson té amb els euroescèptics radicals conservadors i un dels reptes que es contradiu amb els seus plans. El primer ministre prepara grans inversions en infraestructures i transports al nord d’Anglaterra. En aquesta regió, empobrida i ignorada des de fa dècades, va rebre els vots ‘prestats’ dels laboristes de tota la vida, que van ser una de les claus del seu triomf electoral. 

Llavors va prometre llimar les desigualtats abismals que separen aquesta zona de la prosperitat de Londres i el sud-est anglès. La bonança serà obligatòriament limitada, perquè la previsió de creixement de l’economia britànica del Banc d’Anglaterra per als tres pròxims anys amb prou feines arriba a l’1,1%.  Però la forma amb què planeja sortir de la UE és un hàndicap que complica aquesta responsabilitat amb els votants.  

Segons nombrosos estudis, el nord d’Anglaterra i les Midlands són les zones del país més vulnerables, i amb diferència, respecte al ‘brexit’ dur pel qual aposta Johnson. Aquesta és la sortida amb un cost més gran per a les companyies britàniques, que venguin els seus productes a la UE. Com més allunyats de les normes comunitàries, més grans seran les traves.

«En el comerç amb Europa hi haurà més tràmits burocràtics que ara», ha reconegut Michael Gove, cap de Gabinet i un dels líders de la campanya per a la sortida del referèndum del 2016. «Però farem tot el possible per reduir la fricció per a la nostra economia». Al marge del comerç, en les noves relacions amb Europa el Regne Unit ha de preservar la cooperació en matèria de seguretat, l’intercanvi de dades i el d’informació amb els serveis d’intel·ligència.

Topades amb Trump

A més, Johnson pretén negociar de forma paral·lela i urgent l’acord comercial bilateral amb els Estats Units. Voldria tancar l’assumpte amb Donald Trump aquest estiu, abans de les eleccions presidencials del 3 de novembre als Estats Units. Trump ha lloat públicament Johnson en diverses ocasions. Se suposa que estan en la mateixa sintonia populista. Però ja hi ha hagut diversos desacords entre Londres i Washington. Johnson ha aprovat l’accés «parcial» del Regne Unit a la tecnologia 5G de la companyia xinesa Huawei, vetada per Trump, que esgrimeix motius de seguretat.

En la seva recent visita a Londres, el secretari d’Estat americà, Mike Pompeo, va suggerir que el Regne Unit revisés la decisió. Washington amenaça de restringir l’accés dels britànics a la informació dels serveis secrets, si persisteixen a utilitzar Huawei. Una altra topada és l’impost del 2% en les vendes de les grans firmes tecnològiques, com Amazon, Facebook o Google, per les seves activitats al Regne Unit. 

El Govern britànic el vol implantar aquesta primavera i calcula que podria recaptar uns 500 milions de lliures (595 milions d’euros) a l’any. Però el secretari del Tresor americà, Steven Mnuchin, afirma que una cosa així, «perjudicaria els consumidors i les empreses a les bandes de l’Atlàntic».  També hi ha tensions pel suport que mantenen els britànics a l’acord nuclear amb l’Iran.

Venedor d’eslògans

Notícies relacionades

Tots perden amb el 'brexit'

Josep Borrell: «El 'brexit' ha generat un efecte vacuna a la UE»

 «El president Donald Trump és impredictible, s’ofèn fàcilment», ha advertit Sam Lowe, expert en comerç del Centre for European Reform. «Tracta el comerç com una forma d’extorsió. Primer augmenta l’amenaça, en forma de tarifes i inestabilitat, i després ofereix protecció a canvi d’un pagament». Johnson no ha d’esperar favors especials i un dels reptes per a la «Gran Bretanya global» que aspira a forjar, és que el país no quedi aixafat entre els dos gegants rivals, la Xina i els Estats Units, a mercè d’un dels dos.

Johnson ha sigut un bon venedor dels eslògans preparats pel seu principal assessor Dominic Cummings. La bola del ‘brexit’ els hi va col·locar dues vegades als votants. Una, amb el referèndum de la sortida d’Europa. La segona en les passades eleccions generals. Ara arriba l’hora de la realitat i les decisions.