El cap de les FARC demana a Duque salvar Colòmbia del «precipici»

«De vegades he pensat que vostè no és completament conscient de la direcció que volen imprimir-li al país els sectors que estan rabiosos amb la pau i la democràcia». Rodrigo Londoño, líder de la Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC), el partit hereu de la guerrilla, va acusar el president Iván Duque de soscavar l’acord que va posar fi fa quatre anys al conflicte armat a Colòmbia. Londoño, que a la selva es feia anomenar Timochenko, va assegurar que el Govern de dretes no compleix el pactat a l’Havana amb la insurgència el 2016.  «Senyor president, repari pel més sagrat que tingui, en l’estat actual de Colòmbia, al precipici al qual l’estan conduint. Encara hi és a temps», assenyala la carta divulgada aquest diumenge. Londoño va al·ludir expressament a la situació d’inseguretat els qui van deposar les armes després de mig segle d’enfrontament. La setmana passada, més de 60 excombatents van prendre la decisió d’abandonar la zona de Santa Lucía del municipi d’Ituango, al departament d’Antioquia (nord-oest), on duen a terme el seu procés de reincorporació a la societat. Ho van fer al considerar que la seva seguretat no estava garantida després de l’assassinat de l’exguerriller Darío Herrera.

Davant d’aquests fets, el partit FARC va denunciar un «pla d’extermini» contra exinsurgents a Ituango, on operen el Clan del Golf, la banda d’origen paramilitar més gran del país, i dissidents de les FARC que no es van acollir a l’acord de pau subscrit per la guerrilla i el llavors president Juan Manuel Santos. Als desmobilitzats «gairebé que els criden que no tenen dret a queixar-se», va assegurar Timochenko. Això, va afegir, posa «de manifest el caràcter intolerable de la persecució».

Per a Londoño, les amenaces han portat els desmobilitzats a convertir-se en «desplaçats forçats». Aquestes persones «van deixar les seves armes, són camperols comuns i corrents, que simplement corren la mateixa sort dels seus parells del Chocó, Nariño, Cauca, Putumayo o el Catatumbo». D’acord amb la mateixa ONU, 173 excombatents van perdre la vida violentament en els últims quatre anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«En els Acords de l’Havana l’Estat colombià es va comprometre a envoltar de nombroses garanties els reincorporats. I els líders socials i dirigents de l’oposició. A tot el que exerceixi la política. És absolutament clar que res d’això s’està complint», va afirmar. «Si comparem desprevingudament els continguts de la seva política de pau amb legalitat, amb el text dels acords de l’Havana, resulta molt fàcil corroborar que el seu govern es va entossudir a evadir el seu compliment». Londoño va criticar alhora l’ara exministra de l’Interior Nancy Patricia Gutiérrez per qualificar de «semifallit» el procés de pau. «Qualsevol comprèn la seva intenció. Deslliurem-nos del farcell i tornem a la guerra total, que aquesta sí que tenia units als colombians i colombianes. Aquesta sí que no polaritzava. Per a certs sectors del país sempre farà falta un enemic. I si no existeix, l’inventen. Ara la senyora serà la seva alta consellera per als drets humans. Com per sortir corrent».

La detenció de Martín Sombra 

En aquest context es va conèixer la captura de l’excap guerriller Helí Mejía Mendoza, àlies ‘Martín Sombra’ per un presumpte crim perpetrat després dels acords. Un testimoni el va identificar com l’emissari dels segrestadors d’un ramader de Caquetá. Mendoza era conegut com el «carceller» de les FARC i va tenir en captiveri Ingrid Betancourt. La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) li havia concedit la llibertat condicional a canvi d’aportar veritat sobre les seves accions i demanar perdó a les víctimes.