El cop que va permetre a la CIA espiar 120 països (entre aquests, Espanya) durant dècades

La Intel·ligència dels Estats Units va espiar durant anys les comunicacions diplomàtiques i militars de desenes de països, entre aquests, els de l’operació Còndor, a través de màquines d’encriptat d’una companyia suïssa, propietat de la CIA nord-americana i de l’agència dels serveis secrets alemanys BND.

Així ho mostren els cables publicats dimarts pel centre independent National Security Archive (NSA, Arxiu de Seguretat Nacional), després d’una investigació publicada avui pel diari ‘The Washington Post’ i la cadena pública alemanya de televisió ZDF.

Durant dècades, l’empresa suïssa Crypto AG, propietat de la CIA (Agència Central d’Intel·ligència) i de BND (Bundesnachrichtendienst, l’agència d’intel·ligència estrangera del Govern alemany), va comercialitzar milers de màquines d’encriptat a un centenar de països de tot el món, com Xile, l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai, Mèxic, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Nicaragua, Espanya, Grècia, Egipte, l’Aràbia Saudita, l’Iran i l’Iraq, entre d’altres.

La CIA va poder saber-ho tot d’episodis històrics

Aquestes màquines van permetre a la CIA descodificar milers de missatges que podrien estar relacionats amb episodis com el cop militar de 1973 a Xile; el de 1976 a l’Argentina; l’assassinat de l’excanceller xilè Orlando Letelier a Washington el 1976; la revolució sandinista a Nicaragua o la guerra de les Malvines.

National Security Archive fa menció especial a l’espionatge patit pels membres de l’operació Còndor, un pla de diverses dictadures llatinoamericanes en les dècades de 1970 i 1980 per eliminar els seus opositors.

Aquestes nacions, entre elles Xile, l’Argentina i l’Uruguai, van xifrar les seves comunicacions amb màquines de Crypto AG, sense saber que els EUA podrien estar escoltant.

Durant la reunió inaugural de l’operació Còndor, afavorida pel règim militar xilè d’Augusto Pinochet (1973-1990) el novembre de 1975 a Santiago de Xile, els responsables castrenses de cinc dictadures del continent americà van firmar un acord per fer servir un sistema d’encriptat.

Al cor de Condortel

Aquest sistema «estaria disponible per als països membres en els següents 30 dies, amb l’entesa que podria ser vulnerable; serà reemplaçat en el futur amb màquines criptogràfiques que seran elegides d’acord comú», diu el text de l’acord.

Després de la segona reunió el juny de 1976, la CIA va informar que «el Brasil havia acceptat proporcionar equipament per a Condortel (la xarxa de comunicacions de l’operació Cóndor)» que provindria de Crypto AG.

The Washington Post i ZDF fan un recorregut en la seva investigació, titulada ‘El cop d’Intel·ligència del segle’, per aquest projecte d’espionatge, conegut primer sota el nom de Tesaurus i després com a Rubicon, amb base en documents interns dels serveis d’Intel·ligència i entrevistes amb funcionaris i exfuncionaris, així com amb empleats de la firma suïssa.

El Post destaca que des de 1970 la CIA i l’ Agència nord-americana de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA van controlar gairebé tots els aspectes de Crypto AG, en col·laboració amb BND.

Els EUA no van aconseguir burlar-se dels seus adversaris més acèrrims

Gràcies a aquest sistema, van seguir de prop des de la crisi dels ostatges a l’Iran el 1979 fins a les operacions d’assassinat en el marc de l’operació Còndor i els moviments de l’Argentina durant la guerra de les Malvines.

L’única limitació del programa va ser que els principals adversaris dels Estats Units, l’extinta Unió Soviètica i la Xina, mai van ser clients de Crypto AG, perquè sospitaven dels seus llaços amb Occident.

En el cas de l’Argentina, l’Administració nord-americana del president Ronald Reagan (1981-1989) va aprofitar el 1982 l’ús per part del Govern argentí de la tecnologia de Crypto AG per entregar dades d’Intel·ligència al Regne Unit durant la guerra de les Malvines.

Anys més tard, el 1989, els EUA es van aprofitar de l’ús que feia el Vaticà d’aquest equipament en la seva persecució al general panameny Manuel Antonio Noriega, quan va buscar refugi a la Nunciatura Apostòlica i el seu parador va quedar exposat a través dels missatges enviats des d’aquesta missió a les autoritats vaticanes.

¿Realment ha acabat l’espionatge?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

The Washington Post va remarcar que els productes de Crypto AG es continuen fent servir en més d’una desena de països i el seu logotip de color taronja i blanc encara llueix dalt de la seu de l’empresa a Zug, a Suïssa, tot i que la companyia va ser liquidada i desmantellada el 2018 pels seus inversors, a través d’una empresa de Liechtenstein, que es regeix per unes lleis que permeten blindar-ne les identitats.

Dues firmes van comprar gairebé tots els actius de Crypto AG: CyOne Security, que ven sistemes de seguretat al Govern suís, i Crypto International, que controla la marca i el negoci internacional de l’antiga companyia.