Metges sense Fronteres alerta de la crisi humanitària dels immigrants centreamericans amuntegats a Mèxic

«El que els expliquen abans del viatge no és res comparat amb el que pateixen a la ruta; comencen per veure des del tren, a terra, els ossos de la gent que s’hi va quedar». És un extracte del relat d’una psicòloga de Metges Sense Fronteres (MSF), que respon a la identitat d’Eulalia, des d’un centre d’atenció a l’estat de Veracruz, a Mèxic. El seu testimoni forma part de l’informe de l’organització sanitària titulat Sense sortida. L’exhaustiu treball detalla les penúries dels immigrants que, prodecents del triangle nord de l’Amèrica Central –el Salvador, Guatemala i Hondures–, camí dels Estats Units, queden atrapats a Mèxic.  Es queden sense res a mercè de la violència de bandes criminals i de les agressives polítiques migratòries dels estats, que els deneguen la protecció a què tenen dret.

«Això és trist, inhumà i fastigós; un no pot anar al lavabo perquè està embussat i la pudor ho inunda tot», explica l’Aurora, una pacient de MSF, immigrant procedent de Nicaragua, retinguda a l’estació migratòria d’Acayuyan, a l’estat mexicano de Veracruz. El seu testimoni reflecteix la duresa de les condicions de vida en què milers de persones esperen ser ateses per les autoritats nord-americanes per demanar asil, sense garantia, tan sols, de poder arribar a realitzar el tràmit.

«M’inunda la tristesa»

«Des que vam arribar, me’n vaig adonar que és una presó», afegeix la immigrant, que conclou: «M’inunda la tristesa, si ens han de matar, almenys que sigui veient el cel, notant l’aire, sent lliures, però no vull morir aquí pitjor que un animalet, pitjor que una cosa, pitjor que res». Com l’Aurora, milers.

Van d’un infern a un altre, de la violència extrema del país d’origen a la violència del país obligat a donar-los protecció. S’enfronten a una «combinació de barreres» –diu l’informe– que posa en perill la salut física i mental de les persones amb seqüeles profundes per tota la vida.  

Com les que explica Martín, psicòleg de MSF en el centre d’atenció integral que l’organització té a Ciutat de Mèxic: «Vaig tenir una pacient que havia patit nombrosos abusos. M’explicava com veia el seu cos desdoblat. Hi havia una part de l’ànima que deia que era allà i que ningú podia tocar. Li costava tenir contacte físic amb el seu propi cos i no deixava que ningú se li acostés».

Fugint de la violència

La meitat dels entrevistats asseguren que la violència ha motivat la sortida dels seus països. Una violència que es reprodueix en el seu viatge i espera a Mèxic, sigui com assalt, extorsió, agressió sexual o tortures. Les polítiques migratòries dels EUA, que tornen a Mèxic els immigrants que han demanat asil als EUA perquè esperen al país veí, els fan pastura fàcil per al crim organitzat.

Una dada de l’informe il·lustra, per revelador, aquesta realitat: el 75% dels immigrants centreamericans pacients de MSF obligats a quedar-se a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo van explicar haver sigut segrestats durant dies amb l’objectiu d’extorsionar-los.

«Quan vam baixar de l’autobús a Nuevo Laredo (Mèxic), uns homes ens van segrestar al meu germà, la meva germana i a mi», explica José, un pacient hondureny de MSF, per afegir: «Ens van deixar anar a ell i a mi però d’ella no en sabíem res i vam pagar 5.000 dòlars de rescat, tot el que teníem, però no la van deixar anar». Un relat que es repeteix amb freqüència entre els centreamericans atesos per MSF en el seu llarg viatge a través de Mèxic.

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

Estratègia de la por a la UE

L’organització denuncia que les recents mesures adoptades pel Govern  dels EUA i els acords bilaterals entre els governs de la regió suposen el desmantellament de facto de les polítiques de protecció. La creixent pressió dels EUA ha conduït a un tomb radical en les polítiques migratòries de Mèxic. El 2019, el Govern va reduir dràsticament el nombre de vises humanitàries atorgades.

«Després d’anys d’atenció a la població centreamericana en trànsit per Mèxic i amb base als testimonis i dades de les nostres consultes, tenim clar que molts dels nostres pacients fugen desesperadament de la violència en els seus països», explica Sergio Martín, coordinador general de Metges Sense Fronteres a Mèxic, que afegeix: «Necessiten protecció, assistència i l’oportunitat de poder demanar asil i, en lloc d’això, s’enfronten a més violència en la ruta migratòria i se’ls prohibeix l’estada als països on podrien estar sans i estalvis». «Queden atrapats i sense cap possibilitat d’accedir a mecanismes de protecció», sentencia.