La UE obre la porta al reconeixement facial

La Comissió Europea (CE) ha donat a conèixer aquest dimecres la seva estratègia digital per als pròxims anys, una estratègia que obre a la porta al reconeixement facial –es debatran les excepcions en les quals podria permetre’s l’ús d’aquesta tecnologia– i que inclou una consulta pública sobre com desenvolupar de forma segura la intel·ligència artificial.

«Volem que la transformació digital doni poder a la nostra economia [...] La intel·ligència artificial no només millora les nostres vides sinó que la UE és líder en aquesta àrea», ha defensat la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, davant de la premsa, al presentar les iniciatives. Ha destacat que la UE vol «atreure més de 20.000 milions d’euros l’any per invertir» en intel·ligència artificial.

Necessitat de normes «clares i més estrictes»

Per a això, la Comissió vol que els europeus puguin «confiar» en la intel·ligència artificial, una àrea «complexa» i que pot implicar «riscos significatius en certes àrees», segons reconeix, per la qual cosa caldrà dotar-lo de «normes clares» i «més estrictes» referent a la protecció dels consumidors per bregar amb pràctiques comercials deslleials i protegir les dades personals.

La salut o el transport són àrees en les quals la intel·ligència artificial pot tenir un impacte d’«alt risc», de manera que el seu ús ha de ser «transparent, de poder rastrejar-se i garantir la supervisió humana», va considerar.

Segons l’opinió de Von der Leyen, les autoritats han de poder comprovar i certificar les dades utilitzades pels algoritmes, i és necessari comptar amb «dades imparcials» per garantir el respecte dels drets fonamentals, en particular la no-discriminació.

Regulació del reconeixement facial

La CE recorda que actualment el reconeixement facial a través de reconeixement biomètric remot està «generalment prohibit i només pot utilitzar-se en casos excepcionals, degudament justificats i proporcionats», subjectes a «salvaguardes basades en lleis de la UE o nacionals». Així, ara es pretén obtenir opinions sobre en quines circumstàncies, si n’hi ha, podrien justificar-se tals excepcions. «La intel·ligència artificial ha de servir a la gent i ha de complir sempre els seus drets», va recalcar Von der Leyen.

Pel que fa a les aplicacions d’intel·ligència artificial «de baix risc», la comissió contempla un esquema d’etiquetatge voluntari per a les que apliquin alts estàndards de seguretat. Per al desenvolupament d’aquesta tecnologia, Brussel·les apunta a associacions entre el sector públic i privat i crear els incentius adequats per incloure també les pimes.

Mercat únic de dades

La Comissió també ha donat a conèixer un full de ruta per crear un «veritable espai europeu de dades», un «mercat únic de dades», a fi d’alliberar dades que no s’utilitzen i deixar que flueixin lliurement en benefici d’empreses, investigadors i administracions públiques.

Notícies relacionades

El reconeixement facial busca marc legal

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Perquè això sigui possible, la CE haurà de presentar el marc regulador adequat sobre gestió, accés i reutilització de les dades entre empreses, empreses i administracions públiques i entre administracions, cosa que implica crear incentius per compartir informació i establir regles pràctiques d’acord a la protecció de les dades personals o les normes de competència.

La CE presentarà aquest any una acta de serveis digitals que establirà normes clares perquè les empreses accedeixin al mercat únic, reforçar la responsabilitat de les plataformes en línia i protegir els drets fonamentals.