El Tribunal Electoral de Bolívia rebutja la candidatura a senador d'Evo Morales

El Tribunal Suprem Electoral (TSE) bolivià va inhabilitar quatre candidats a senadors a participar en els comicis del 3 de maig, però només una de les prohibicions agita la política d’aquest país andí: es tracta d’Evo Morales, que aspirava a un escó al Congrés unicameral. Morales no pot competir perquè segons el TSE incompleix el requisit de residència permanent al país.

L’exmandatari es troba a la veïna Argentina en qualitat de refugiat polític. El TSE es comporta d’acord a com bufa el vent. Va ser indulgent amb les aspiracions de Morales en les controvertides eleccions d’octubre del 2019 que van derivar en el cop d’Estat un mes més tard. Els conspiradors van arribar al Palacio Quemado i van reordenar el tribunal electoral a imatge i semblança seva. En virtut de les noves relacions de força Morales ha quedat fora de la batalla.

«La decisió és un cop contra la democràcia. Els membres del @TSEBolivia saben que compleixo tots els requisits per ser candidat. L’objectiu final és la proscripció del MES [Moviment al Socialisme]», va dir l’exmandatari a través de les xarxes socials. Els seus advocats, entre ells l’espanyol Baltasar Garzón, li van suggerir que recorri la mesura presa en contra seva davant del Sistema Interamericà de Drets Humans (SIDH).

«Caràcter inapel·lable»

Però el TSE va voler semblar salomònic i va considerar que la petició d’inhabilitació que s’ha plantejat contra Luis Arce, l’exministre d’Economia de Morales i candidat a la presidència pel MES, no té fonament. Després de comunicar un dictamen, «de caràcter inapel·lable», la màxima autoritat del tribunal, Salvador Romero, va sol·licitar als participants de les eleccions «actuar amb mesura, prudència i respecte recíproc». 

Els principals protagonistes polítics del desplaçament del poder de Morales el novembre passat, el seu rival electoral Carlos Mesa i el dirigent de la regió de Santa Cruz, Fernando Camacho, van estar d’acord amb la decisió del TSE. «Evo Morales, que va dirigir el gegantí frau en les eleccions de 2019, ha d’entendre que ja no pot utilitzar la llei segons els seus interessos», va dir Mesa. «La inhabilitació d’Evo només va sortir perquè vam posar pressió als carrers, però la veritable amenaça és que el MES guanyi la majoria en el Congrés i, possiblement, la presidència a la primera volta», va afirmar per la seva part Camacho.

Malgrat la fustigació de les autoritats provisionals, Arce, el pare del model econòmic que en 14 anys va reduir la pobresa 30 punts, lidera les enquestes d’opinió de cara a les eleccions. El candidat del MES té una intenció de vot de gairebé el 32% i gairebé un 50% a La Paz, la capital política del país. «El primer que hem de fer és reconstruir l’economia boliviana, l’han destruït en tres mesos», ha dit. El recolzament que rep ha encès les alarmes dels seus antagonistes, entre altres raons perquè fa mesos estaven units per l’odi a Morales, però participen separats en les eleccions.

Els altres postulants

Mesa es troba 15 punts darrere de Arce. La presidenta de facto, Jeanine Añez, el 3 de maig obtindria un 16,5% de les adhesions, d’acord amb la consultora Mercados y Muestras. I l’ultramuntà Camacho no ha pogut capitalitzar l’alt protagonisme en els fets de novembre del 2019: arriba al 9,6% dels vots. L’empresari de Santa Cruz es va sumir en la perplexitat al rebre els sondejos. Va posar la seva candidatura en suspens i va advertir a twitter que si les forces anti-MES no troben una fórmula de consens de cara a la segona volta del juny «Evo torna». 

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

El predicador evangèlic d’origen coreà Chi Hyun Chung va quedar en cinquè lloc, molt a prop de Camacho. Chung havia arribat al tercer lloc en les eleccions del 20 d’octubre, després suspeses per un suposat frau, la magnitud del qual en rigor mai va acabar de comprovar-se.

L’expresident de dretes, Jorge «Tuto» Quiroga es creia beneficiari de la ponderació ciutadana. Amb prou feines seria votat per l’1,6% dels bolivians. L’amargor pels mals resultats a les enquestes se li va esborrar del rostre després de conèixer el dictamen del TSE sobre Morales. «No pot postular, haurà de respondre davant de la justícia local i internacional per la corrupció, abusos i el frau, sense la impunitat d’un curul», va afirmar a través de twitter.