Sanders resisteix l'allau d'atacs en un caòtic debat demòcrata

Els rivals de Bernie Sanders necessitaran alguna cosa més que una pluja incessant d’artilleria verbal per aconseguir que deixi de ser el favorit a la nominació demòcrata. Dimarts ho van intentar des de tots els flancs durant dues hores, qüestionant la seva elegibilitat, el cost dels seus plans, la seva adhesió a la socialdemocràcia o les seves posicions respecte a Cuba, però es van trobar un home segur i amb nervis de plom que va saber trampejar la tempesta sense massa dificultats. Tot això en un debat aspre i atropellat, omplert d’interrupcions i marcatge per l’excés d’ansietat dels candidats per aprofitar l’última oportunitat abans del crucial Superdimarts. Michael Bloomberg va deixar de ser un acudit; Joe Biden va demostrar que s’acosta el seu moment; i Elizabeth Warren va tornar a sobresortir. 

El desè debat va ser a la fi una mala versió del novè, el més vist en la història de les primàries del Partit Demòcrata, amb gairebé més de 20 milions de teleespectadors. «Si ens passem els pròxims quatre mesos fent miques el nostre partit ens passarem els pròxims quatre anys veient com Trump fa miques el nostre país», va dir a tall d’advertència Amy Klobuchar, després d’un dels molts intercanvis tensos de la nit. Hi havia molt en joc. En només quatre dies són les primàries de Carolina del Sud, on Biden i el multimilionari Tom Steyer han dipositat totes les seves esperances, i en una setmana es vota als 14 estats del Superdimarts, una data que hauria de servir per fer neteja al freqüentat furgó demòcrata. 

Dues cites que ajudaran a determinar si algú és capaç de fer-li ombra a Sanders, l’únic candidat que sembla comptar en aquests moments amb el suport popular, els diners i l’organització per arribar fins a la meta. «Veig que el meu nom s’està esmentant una miqueta aquesta nit. Em pregunto per què», va dir el senador de 78 anys amb ironia. Li van caure de totes les formes i colors, un escrutini a què no està gaire acostumat. Que si Rússia estaria provant d’ajudar la seva candidatura, que si divideix massa el país, que si els seus plans són tan ambiciosos que no hi ha qui els pagui. Les veritables mines van arribar en política exterior, quan se li va preguntar per la seva decisió de no assistir a la cimera anual del gran ‘lobby’ proisraelià a Washington (AIPAC) o de les seves simpaties cap als programes d’alfabetització de Fidel Castro.

Concloure la polèmica

«És clar que hi ha una dictadura a Cuba. Jo vaig dir el mateix que va dir al seu dia Barack Obama, que Cuba va fer progressos en educació», va respondre Sanders provant de concloure la polèmica dels últims dies. Ho va fer sense el relativisme típic d’aquesta esquerra encara ancorada en la Guerra Freda, però amb prou gosadia per no acovardir-se davant dels temes tabús. Va dir també que la Xina és una dictadura, en contra de l’opinió de Bloomberg, i va definir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com un «reaccionari racista», paraules que amb un altre Partit Demòcrata haurien sigut una sentència de mort. «No podem ignorar el patiment dels palestins. Necessitem una política que estengui la mà als palestins», va afegir el candidat jueu. 

La nit va ser tan cruenta que hi va haver espart per a tothom. Biden va lluitar de valent, potser en el seu millor debat, per més que tendeixi a cridar quan només vol emfatitzar les paraules. Encapçala les enquestes a Carolina del Sud i no només va atacar amb Sanders, sinó també amb Steyer, que s’ha gastat una fortuna per provar d’arrabassar-li dissabte el vot negre. (Més del 50 dels votants demòcrates de Carolina són afroamericans).

Bloomberg no competirà fins al Superdimarts, però va despertar després del seu horrorós debat a Nevada. «Algú es pot imaginar els moderats republicans votant per ell», va dir en al·lusió a Sanders. L’exalcalde de Nova York va haver de demanar una altra vegada perdó per les seves polítiques racistes contra el crim o els seus comentaris masclistes, però va deixar de ser una pinyata sense nord. 

Possiblement va ajudar que el públic l’aplaudís més que a ningú, cosa que va generar tota classe d’especulacions a les xarxes. Es va fer viral un article de la premsa local, segons el qual les entrades es van vendre a un mínim de 1.750 dòlars per als donants del partit, tot i que aquest mateix partit havia dit que es van repartir proporcionalment entre els candidats.

Warren, flagell de Bloomberg

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Warren va tornar a ser el pitjor flagell de Bloomberg, al qual va treure els colors al recordar-li com va finançar en el passat diversos candidats republicans que són avui les bèsties negres dels demòcrates al Congrés. No van convèncer gens aquesta vegada Klobuchar i Pete Buttigieg, que necessita un bon resultat en el Superdimarts perquè no s’apagui la seva estrella. 

Res hauria de canviar massa després d’aquest debat, tan autodestructiu que es devia seguir amb fruïció a la Casa Blanca. Sanders va tenir l’última paraula. «Una idea equivocada que han sentit aquesta nit és que les meves idees són radicals», va dir en el seu parlament final. «No ho són. D’una manera o d’una altra, existeixen en diferents països del món».