Bachelet va denunciar la persecució a Bolívia d'Evo Morales i els seus exfuncionaris

La presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, va iniciar la seva campanya electoral amb vista als comicis del 3 de maig amb una peça de publicitat que la mostra com una executora eficient i proba d’una llar comuna que s’ha d’aixecar com Llàtzer. «Calia posar la casa en ordre, i mentre d’altres van apartar la mirada, nosaltres vam acceptar el repte, junts», diu a la propaganda, mentre supervisa les tasques de «reparació» que un grup d’empleats fa alegre en representació de tots els sectors socials. La casa és la metàfora de Bolívia. «Vam agafar i acomodar el desordre, vam redreçar els quadros i vam recollir centenars de vidres trencats. Avui Bolívia està en ordre i en pau, no va ser senzill, era una tasca dura i a l’assumir-la vam entendre la seva veritable dimensió», diu amb veu pausada. Añez és segona a les enquestes. Luis Arce, el candidat del deposat Moviment al Socialisme (MES), Luis Arce, la duplica en intenció de vot. L’optimisme de la mandatària autoproclamada enmig de la crisi política del novembre passat no és compartit per l’alta comissionada de Drets Humans de les Nacions Unides, Michelle Bachelet. El seu informe recent sobre la situació boliviana és summament crític amb les autoritats sorgides després del cop d’Estat contra Evo Morales.

D’acord amb Bachelet, els dirigents que van governar aquest país 14 anys «ara són perseguits». «El processament d’exfuncionaris de Govern i persones relacionades amb l’administració anterior són motiu de preocupació», va afirmar. Alhora va recordar que la crisi postelectoral ha deixat almenys 35 morts i 800 ferits, «la majoria durant els operatius policíacs i militars». L’informe de Bachelet també formula assenyalaments contundents sobre el que passa a Veneçuela, el Brasil i Xile.

Accions contra Morales

Veneçuela va rebutjar immediatament les conclusions de l’Alta Comissionada. El Govern interí bolivià va evitar la controvèrsia pública amb Bachelet. Va triar un altre tipus de resposta i va presentar una «evidència» que Morales va ser qui va incitar als bloquejos a diverses ciutats durant les protestes que van tenir lloc després de la seva caiguda. El director de l’Institut d’Investigacions Forenses (IDIF), Andrés Flores, va dir que les perícies fetes pels seus equivalents colombians a petició de La Paz demostrarien que hi ha una «alta possibilitat» que la veu d’una conversa telefònica en què s’instrueixen accions socials contra Añez correspongui a l’excap d’Estat, llavors exiliat a Mèxic. Aquesta gravació seria la prova més important que tenen les autoritats provisionals per acusar Morales dels delictes de sedició. 

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

«No és un presumpte àudio, és un àudio del buscat per terrorisme, i amb això el cas a la fiscalia continuarà per als temes legals corresponents que meritin», va dir el ministre de Govern, Arturo Murillo. «És un tema que ja surt de les nostres mans i és a les de Justícia, es va fer el que s’havia de fer i ja tenim la confirmació que la veu és d’Evo Morales». L’exmandatari va assegurar en el seu moment que aquesta prova és un «muntatge» que ha tingut la intenció de sotmetre a judici.

Al conèixer la presentació de Murillo, Morales va afirmar des de l’Argentina, on es troba com a refugiat, que «la democràcia està proscrita» a Bolívia a causa de les «persecucions» de què és objecte, la «negació de polítiques públiques econòmiques i socials que van beneficiar grans majories» i la prohibició electoral.