Milers de refugiats atrapats a la frontera entre Grècia i Turquia

Tot el matí ha sigut un estira i arronsa constant. Els refugiats, amuntegats a la porta de Pazarkule, un dels passos fronterers entre Turquia i Grècia, pressionaven, s’acostaven i amenaçaven d’embestir. Ara sí que sí, deien. La policia grega, per la seva banda, aguantava, aixecava un mur de filferro espinós davant dels refugiats i llançava, com una pluja constant, cada pocs minuts, gasos lacrimògens.

Els grecs, de fet, han llançat tants pots de gas, que alguns han caigut dins del recinte on hi ha els militars turcs, en el costat turc de la frontera. Els soldats turcs s’anaven enfadant. Al final, farts, han acabat disparant algunes ràfegues de metralleta a l’aire.

La policia grega, no obstant, ha aconseguit el seu objectiu: cap dels prop de 5.000 refugiats i migrants que han arribat a Pazarkule fins a aquest dissabte ha creuat al costat grec de la frontera. Però la victòria grega és parcial: els refugiats no es mouen. S’haurà de veure si ho fan, perquè van arribant desenes més a cada hora que passa.

«Vaig arribar divendres a la nit i no em mouré d’aquí fins que ens deixin passar –diu Vehat, un sirià que fa tres anys que viu a Istanbul. Vaig abandonar la meva feina, que era dolentíssima, però era una feina, per això i per venir aquí. ¿I ara què faré? No tornaré a Istanbul. No. Jo em quedo».

Si ho fa, Vehat s’haurà de quedar –fins que pugui creuar a Grècia, una cosa que no és en absolut segura– en una prada veïna al lloc fronterer turc, on tots els refugiats que han arribat a Pazarkule han decidit acampar; alguns amb tendes de campanya; altres, la immensa majoria, al ras i a mercè de les inclemències de l’hivern. Com que tothom es pensava que creuar Grècia seria ràpid, ningú va portar menjar. A cada hora, si hi ha una mica de sort, els que poden agafen unes caixes d’aliments que porten l’ACNUR i la Mitja Lluna Roja.

«Continuaran obertes»

«Continuaran obertes»El primer ministre turc, Recep Tayyip, Erdogan, ha parlat en públic per primera vegada aquest dissabte des de la mort dels 34 soldats turcs a Síria. El seu discurs era esperat. S’ha despatxat a gust: «¿Què vam fer divendres? Vam obrir les fronteres. I no les tancarem. ¿Per què? Perquè la Unió Europea ha de complir les seves promeses», ha dit el president turc, que es queixa, sempre que pot, que la UE li va prometre 6.000 milions d’euros en el pacte del 2016 i que encara no han sigut entregats tots els diners a canvi dels quals el seu Govern es va comprometre a aturar el flux migratori cap a Grècia.

Erdogan ha quantificat entre 25.000 i 30.000 les persones que aquest dissabte poden provar d’arribar a Grècia, que relaciona el canvi en la política migratòria amb el recolzament que, segons el seu parer, molts països han donat a les milícies kurdes a Síria o al mateix règim de Damasc i a la pressió que rep Turquia esde la frontera siriana. Allà, fugint de la guerra i les bombes de Bashar al-Assad, el president sirià, i Rússia, hi ha un milió de sirians esperant entrar a Turquia. «No estem en situació de rebre una altra onada de refugiats», ha dit Erdogan. De moment, no obstant, la frontera turca amb Síria continua tancada. L’única que ha obert Erdogan és la que va a Europa.

Esperar a no se sap què

Esperar a no se sap quèGrècia ha afirmat per activa i per passiva que no deixarà que els refugiats que s’amunteguen a la seva frontera amb Turquia posin un peu en territori hel·lè. En el camp improvisat de Pazarkule, la gent, que ho ha abandonat tot per la promesa del Govern turc de poder continuar cap a Europa, està desconcertada.

«No tinc ni idea de què passarà ara –diu Periz, una dona iraniana que ha arribat a la frontera amb el seu marit i la seva filla d’un any–. Em sembla que ens hem convertit en un joc per a Erdogan, com uns peons. Ell vol alguna cosa, no sé que és, i ens utilitza per aconseguir-ho. Crec que obrir la frontera està bé, és una bona decisió, però ¿quin sentit té obrir-la si saps que els altres la tancaran? ¿Sabia ell que la tancarien? ¿Per què juguen així amb nosaltres? No ho sé. No en tinc ni idea, però el que tinc molt clar és que a Turquia no ens quedarem».

Notícies relacionades

Turquia obre les portes cap a Europa dels refugiats cap a Europa en resposta a l'atac rus

Rússia envia dues fragates al Mediterrani i culpa Turquia de l'escalada a Síria

Periz, explica, va fugir de l’Iran per motius polítics. Ella era professora de francès i el seu marit, enginyer. A Turquia, ella mai va poder trobar feina; el seu marit va haver de reconvertir-se en pastor d’ovelles. «El seu amo el maltractava, li robava i no li pagava. No tenim res. Per això som aquí. No tenim més opció que anar-nos-en. ¿Què farem?», dubta Periz. A Pazarkule, a les portes d’Europa, ningú té resposta a aquesta pregunta.

Ja cap al tard d’aquest dissabte, mentre alguns es preparaven per passar la nit a la intempèrie –resant perquè, a diferència d’ahir, avui no plogui–, alguns homes anaven cridant entre la brossa, les cames, les fogueres i els caps de refugiats que omplen el lloc. Oferien els seus serveis a tot aquell que ja n’estigués fart: «¡Istanbul! ¡Istanbul! ¡100 lires, a Istanbul!».