Grècia es fortifica davant de l'augment d'arribades de refugiats des de Turquia

Iunus, un xaval algerià de 19 anys ha decidit que no esperarà més, que travessarà el riu. Camina amb dos companys, també algerians, al ritme que els permet la bassa inflable que carreguen entre els tres. La van comprar fa uns dies en una botiga d’esports per 50 euros.

A l’arribar a la vora del Maritsa, el riu que marca la frontera entre Turquia i Grècia, deixa la barqueta a terra i esbufega preocupat. Comença a tenir dubtes. És migdia: «No sé que fer. Hi ha massa llum. Tota la gent està esperant que caigui la nit. Pot ser que hàgim de fer el mateix», pensa en veu alta.

«No ho facis. És una mala idea –li diu un altre refugiat, que l’ha seguit per veure què passava–. Es millor que us espereu que caigui el sol. Ara us atraparan». Té raó: pocs minuts després que plantessin la bassa a la vora del riu, a l’altre costat –a la vora grega–, han aparegut tres militars grecs. S’han quedat plantats al costat de l’aigua, mirant amenaçadors cap als refugiats. Un refugiat els insulta des del costat turc. Els policies grecs ni s’immuten.

Són milers els refugiats que des de dijous a la nit han anat arribant des d’altres punts de Turquia fins a diferents punts de la frontera terrestre amb Grècia. Aquell dijous, després de la mort, al nord de Síria, de 33 soldats turcs en un bombardeig, Ankara va anunciar que ja no frenaria els refugiats que vulguin arribar a Europa.  

Atenes, no obstant, ha bloquejat per complet la frontera. El govern grec assegura que, en tres dies, ha impedit l’entrada de 10.000 persones en territori grec. L’ONU xifra en 13.000 les persones que dissabte a la nit eren a la frontera esperant alguna oportunitat per creuar. Durant el matí d’ahir, almenys van arribar-hi 2.000 més. Turquia –a la qual li interessa donar una xifra enorme– diu que són 76.000.

Per parar tot aquest flux, Atenes ha tancat els passos fronterers, on s’acumulen la majoria de refugiats, però també ha recorregut a una tècnica que porta utilitzant des de fa anys: les devolucions a través del riu Maritsa. «Vaig creuar per aquí fa un any i els policies grecs m’ho van robar tot. El mòbil, els meus diners... tot. I després em van obligar a tornar nedant a través de l’aigua. Ara vull intentar-ho una altra vegada, però no ho sé. Els tinc por», diu un ghanès, que espera al costat turc de la frontera.

Moltíssims refugiats, aquests dies, asseguren el mateix: que els policies grecs, quan atrapen els immigrants, els treuen els telèfons i tots els diners –perquè no tinguin manera de tornar a intentar-ho– i els obliguen a punta de pistola a tornar a Turquia a través de l’aigua. Aquesta nit passada, els termòmetres estaven a diversos graus sota zero.

Filferro a la vora del riu

Filferro a la vora del riuMentrestant, mentre veuen com els miren els militars grecs, Iunus i els seus companys continuen pensant-s’ho. El dubte durarà poc, perquè els grecs, al cap d’uns minuts, porten un reixat de filferro espinós, que col·loquen per la vora del riu perquè ningú, si aconsegueix entrar a Grècia, pugui endinsar-s’hi massa. Al costat turc, entre els refugiats, els ànims decauen.

«Però, a veure. ¿No veieu que aquí hi ha policia? Acosteu-vos, vinga –diu un traficant turc, que busca algú que li faci de traductor–. Mireu, estan posant una tanca i segurament sigui elèctrica. Allà a baix, darrere d’aquests arbres, hi ha una base militar grega. Adoneu-vos-en que per aquí no passareu. Aneu un quilòmetre més al nord. Allà tenim diverses embarcacions esperant, que llançarem a la nit. És la vostra millor opció».

«Si voleu passar per aquí, ja us ho fareu. Nosaltres us enviem a l’altre costat per 150 lires [uns 25 euros]. Però amb aquesta barqueta no fareu res. La policia grega us la destrossarà en un segon», contínua el traficant, ben vestit i amb un rellotge car al seu canell.

Iunus accepta la derrota i s’emporta la seva bassa cap a una altra part. La massa es dispersa i els traficants se’n van. «El problema no són els diners. Que també, és clar, però no és el més gran. El problema –diu el refugiat ghanès, que s’ha quedat apartat durant la conversa amb el traficant– és que si arribem a l’altre costat ens ho trauran tot de nou i ens tornaran aquí. Llavors, ¿per què hi he d’anar? ¿Perquè em fotin una pallissa? Passo».

Grècia afirma que en les últimes hores ha detingut 73 persones, que se sumarien als 66 arrestos de dissabte. Però això és només en la part de frontera terrestre amb Turquia i Grècia. Cap a les dues de la matinada, policies i soldats van repel·lir «un intent organitzat de creuar en massa la frontera», segons un comunicat. La policia grega no dubta a dispersar els refugiats amb gasos lacrimògens.

També a les illes gregues, on la situació ja era molt tensa per la decisió del Govern de construir allà centres d’internament per als immigrants, hi han arribat aquest diumenge més de 400 persones; quatre vegades més del normal.

Notícies relacionades

Milers de refugiats atrapats a la frontera entre Grècia i Turquia

Turquia obre les portes cap a Europa dels refugiats cap a Europa en resposta a l'atac rus

No totes, no obstant, han pogut trepitjar terra grec: diversos locals han interceptat una barca amb refugiats que arribava a la costa de Lesbos. No els han deixat baixar de la llanxa, sinó que els han convidat, entre insults, a tornar a Turquia. Altres grups de veïns han bloquejat els autobusos que traslladaven els nouvinguts al camp de Mória.

«Entenc que Grècia es protegeixi. Però han d’entendre que nosaltres no venim perquè sí –diu el ghanès–. Tots els que estem aquí, iraquians, africans, sirians, afganesos, iranians, ens escapem de la guerra. I, a més, no volem anar a Grècia. Ningú aquí vol quedar-se a viure a Grècia. Només volem que ens deixin passar. Que no ens deixin aquí atrapats».