La fita del primer candidat gai

Va irrompre en la carrera com un desconegut, però durant un temps va saber encarnar l’esperança de tots aquests demòcrates fastiguejats amb la polarització política, ansiosos per la renovació generacional al partit i famolencs per un pragmatisme que bastís ponts entre les dues Amèriques. Pete Buttigieg no només es va vendre com el candidat capaç de retornar la concòrdia al país, sinó que es va atrevir a reclamar valors que s’ha apropiat la dreta política, com el patriotisme i la fe en Dios. «Llibertat, democràcia i seguretat,» l’eslògan de la seva campanya ho deia tot. Contra tot pronòstic va guanyar més delegats que ningú a Iowa i a Nou Hampshire va aconseguir la capa dels votants moderats, però la seva incapacitat per obrir-se pas entre el vot negre ha acabat tombant la seva candidatura. 

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Mentides i mitges veritats

El seu abandonament abans del Superdimarts el converteix en una espècie de màrtir per a un sector del partit. Podria haver esperat, però ha preferit apartar-se com més aviat millor per ajudar a consolidar el vot moderat i reduir opcions a la candidatura de l’esquerrà Bernie Sanders. Deixa un llegat valuós: el primer candidat gai de la història, anomalia que ha ajudat a normalitzar parlant sense embuts de la seva sexualitat i fent-se acompanyar del seu marit Chasten a la campanya. En gran manera era la baula perduda entre Bill Clinton i Barack Obama, jove, culte, moderada, eloqüent en la seva oratòria i originari de la perifèria del país.

Bombo mediàtic

Els astres, no obstant, no van ser favorables a l’alcalde de South Bend (Indiana) de 38 anys. El caòtic recompte d’Iowa el va deixar sense l’impuls que la seva victòria li hauria donat en altres circumstàncies i el sorprenent tercer lloc d’Amy Klobuchar a Nou Hampshire li va prendre titulars quan més bombo mediàtic necessitava. L’estocada final la hi va donar Carolina del Sud, on només va conquerir el 2% del vot negre, una desfeta cridada a repetir-se en altres estats mestissos. Com a consol, pocs neguen que té al davant un futur prometedor. No sembla que hagi dit la seva última paraula.