Esperant Warren

La pilota és ara a la teulada d’Elizabeth Warren. D’ella dependrà en gran manera que l’esquerra nord-americana mantingui les seves opcions per conquistar la nominació demòcrata a la Convenció de Milwaukee. La consolidació de tot el vot moderat entorn de la figura de Joe Biden sembla un obstacle insalvable per a Bernie Sanders llevat que la senadora per Massachusetts es retiri de la cursa i li concedeixi el seu recolzament. Una opció que ha guanyat molts punts després dels seus mals resultats en el superdimarts, en què no va passar de la tercera plaça en cap estat, ni tan sols al seu feu de Nova Anglaterra. Objectivament el seu camí s’ha tancat, com va reconèixer el seu cap de campanya dimarts. «Ahir a la nit ens vam quedar lluny dels nostres objectius per ser viables i estem decebuts», va dir Roger Lau en un correu enviat.

Fa temps que aquesta unió de forces de l’esquerra és reclamada per les seves organitzacions de base, des del Sunrise Movement al Partit de les Famílies Treballadores. I la pressió no ha fet mes que accentuar-se en les últimes hores. Sanders va reconèixer dimecres que va parlar amb Warren per telèfon, però la decisió de la senadora segueix en l’aire. «Em va dir que està reavaluant la seva campanya i que no ha pres encara una decisió», va afirmar als mitjans. Ideològicament, la fusió tindria sentit. Tot i que ella es defineix com a capitalista i ell com un socialista democràtic, tots dos reneguen del model neoliberal, consideren que els diners de les grans indústries han corromput la política nord-americana i creuen que el sistema ha degenerat en una «oligarquia» que només funciona per als rics. En els seus mítings fustiguen per igual els multimilionaris i proposen solucions similars per ressuscitar l’estat del benestar amb ambiciosos programes costejats amb impostos a les corporacions i les grans fortunes. 

Rebuig de la polarització

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Warren sempre ha dit que en aquesta cursa jugava la «partida llarga». La seva intenció era anar acumulant delegats per tenir veu a la Convenció o, en el millor dels escenaris, beneficiar-se del rebuig de la polarització que representen Biden i Sanders per convertir-se en l’alternativa de consens. Però ja no és una opció realista. La seva campanya ha reconegut que s’està replantejant la seva continuïtat. «És important donar-li el temps i l’espai necessari perquè pugui decidir els pròxims passos», va escriure Lau.

El seu acompliment en aquestes primàries ha estat molt per sota del que s’esperava d’aquesta antiga professora d’¡e Harvard d'origens humils, que es va fer un nom amb la seva batalla contra els abusos bancaris durant la Gran Recessió i que en aquesta campanya amb prou feines ha criticat el seu «amic Bernie». Dimarts només va superar el 20% dels vots en el seu estat de Massachusetts, però a la resta va oscil·lar per sobre del 10%, uns vots que podrien rellançar els decaiguts ànims dels seguidors de Sanders després del ‘superdimarts’.