Mor Javier Pérez de Cuéllar, ex secretari general de les Nacions Unides

El peruà Javier Pérez de Cuéllar, ex secretari general de les Nacions Unides (ONU), va morir aquest dimecres als 100 anys, segons va informar el seu fill Francisco Pérez de Cuéllar. El que també va ser ex primer ministre del Perú va morir al seu domicili per causes naturals.

«El meu pare ha mort després d’una setmana complicada, ha mort a les 08.09 de la nit i descansa en pau», va assenyalar Francisco Pérez de Cuéllar. La vetlla serà privada i divendres el cos del diplomàtic serà traslladat fins a la seu de la Cancelleria peruana, abans de ser enterrat amb honors de cap d’Estat a l’antic cementiri Presbitero Maestro, de Lima, amb la presència del president del Perú, Martín Vizcarra.

Vizcarra ha lamentat «profundament la mort del senyor Javier Pérez de Cuéllar, insigne peruà, demòcrata com no n’hi ha, que va dedicar la seva vida sencera a la feina per engrandir el nostre país». «Expresso, en nom de tots els peruans, les meves sentides condolences a la seva família,» remarca en un missatge a Twitter.

El secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’uruguaià Luis Almagro, també ha traslladat les seves «condolences a la família i amics de Javier Pérez de Cuéllar, al Govern i al poble del Perú i a la gran família de les Nacions Unides». «Una gran pèrdua per a tothom», ha afegit.

Pérez de Cuéllar, que va ser el primer iberoamericà a ocupar la secretaria general de les Nacions Unides, va complir 100 anys el 19 de gener, allunyat de l’escenari públic des de feia diversos anys pel seu delicat estat de salut.

Negociador incansable

Va ser secretari general de l’ONU entre el 1982 i el 1991 ha sigut un dels peruans de més rellevància històrica en l’esfera política i diplomàtica. Considerat un negociador incansable, efectiu, pacient i cautelós, durant els seus 10 anys al capdavant de l’ONU, Pérez de Cuéllar va mostrar un gran interès pels països del tercer món i va actuar de pacificador en diversos conflictes internacionals.

Entre les seves nombroses intervencions al capdavant de l’ONU, va exercir un paper decisiu com a mitjancer en la guerra de les Malvines, que va enfrontar el 1982 l’Argentina amb la Gran Bretanya, i va aconseguir que l’iraquià Saddam Hussein i l’iranià Ruhollah Khomeini acordessin la pau a través de la resolució 598 del Consell de Seguretat, aprovada el 1987.

També va dedicar els seus esforços a favor del Grup de Contadora, marc bàsic per a la pacificació de Centroamérica i per a la sortida negociada de les tropes soviètiques de l’Afganistan, a més d’intercedir en les negociacions per a la independència de Namíbia i en el conflicte del Sahara entre el Marroc i el Polisario.

Va intercedir en els contactes Xipre-Turquia i sota els seus auspicis es va produir, el gener del 1990, un acord sobre un pla de pau de l’ONU per a Cambodja; a més d’haver sigut un dels més destacats mediadors en el conflicte del golf Pèrsic.

La seva història particular

Nascut a Lima el 19 de gener del 1920 i de família aristocràtica, Javier Felipe Ricardo Pérez de Cuéllar Guerra es va casar en primeres núpcies amb la francesa Yvette Roberts, amb qui va tenir dos fills, i posteriorment, amb la peruana Marcela Temple Seminari, amb qui va tenir dos fills més.

Va estudiar Dret a la Universitat Catòlica de Lima i el 1940 va començar la seva carrera diplomàtica a l’incorporar-se al Ministeri de Relacions Exteriors del Perú.

Quatre anys després va ser nomenat secretari d’ambaixada a París, per després passar a Londres, La Paz i Rio de Janeiro, i també va ser membre de la delegació peruana en el primer període de sessions de l’Assemblea General de l’ONU, el 1946.

Els seus ascensos a l’ONU

El setembre del 1975, va ser designat representant especial del llavors secretari general de l’ONU, Kurt Waldheim, a Xipre, càrrec que va exercir fins al desembre del 1977 i des del qual va aconseguir un dels seus assoliments diplomàtics més importants: persuadir, el 1975, els líders de les comunitats grega i turca de l’illa perquè es comprometessin a negociar.

El 27 de febrer del 1979 va ser nomenat secretari general adjunt d’Assumptes Polítics Especials de les Nacions Unides i el maig del 1981 es va reintegrar al Ministeri d’Exteriors, tot i que va continuar representant el secretari general de l’ONU en els temes afganesos.

El 12 de desembre del 1981 va ser elegit secretari general de l’ONU per al període 82-86 i es va convertir en el primer diplomàtic iberoamericà a ocupar l’alt càrrec. El 1986, Pérez de Cuéllar va manifestar la seva intenció de no presentar-se per a un segon mandat, però, de totes maneres, va ser reelegit el 10 d’octubre d’aquell any.

El 31 de desembre del 1991 va ser substituït com a secretari general de les Nacions Unides per l’egipci Boutros Ghali i el 1992 va ser nomenat president de la Comissió Mundial de Cultura i Desenvolupament de la Unesco.

La política peruana

El 1995 va presentar la seva candidatura a la presidència peruana pel partit Unió pel Perú (UPP) i va obtenir el 21,7% dels vots, davant el 64,4% d’Alberto Fujimori, que va ser reelegit per a un segon mandat presidencial.

El novembre del 2000 va assumir el càrrec de ministre de Relacions Exteriors del Govern de Transició de Valentín Paniagua, que va assumir la Presidència durant un any després de la renúncia de Fujimori enmig d’un escàndol de corrupció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ultradreta a l’alça

El setembre del 2001 va ser nomenat ambaixador peruà a França i representant davant l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).

A més d’haver rebut nombroses condecoracions al Perú i en una trentena de països, doctorats «honoris causa» de mig centenar d’universitats, va rebre premis com el Príncep d’Astúries a la Cooperació Iberoamericana (Espanya, 1987), el Premi Olof Palme (Suècia, 1988) i el Jawaharlal Nehru (Índia, 1989).