'Joc de trons' a Marsella

A primera hora del matí els pescadors col·loquen la seva mercaderia al Port Vell davant l’enorme marquesina d’acer de Norman Foster que reflecteix el moviment dels vianants. «Marsella ja no és Marsella. El pròxim alcalde ens hauria de deixar aparcar al moll i fer un pàrquing per als cotxes que venen a comprar peix. [L’alcalde Jean Claude] Gaudin ha destruït la ciutat, que està plena de corruptes», es queixa el Michael, de 62 anys i tota la vida al mar, abans de les eleccions locals franceses, la primera volta de les quals se celebra el 15 de març i la segona, una setmana després.

A la segona ciutat francesa està en joc la successió de Gaudin, l’històric alcalde de dretes, de 80 anys, que no es presenta a la reelecció després de 25 anys al consistori. Acusat pels seus detractors de fer servir més energia en la seva pròpia carrera política que en la gestió local, el baró d’Els Republicans (LR) ha modernitzat Marsella, però deixa un balanç contestat, una dreta dividida i un desequilibri territorial entre una zona nord amb enormes bosses de pobresa i un sud poblat per contribuents a l’impost sobre la fortuna.

Set candidats aspiren a ocupar el seu despatx en un tauler polític que ha agitat rivalitats, traïcions i aliances com en els set regnes de ‘Joc de trons’. Els sondejos apunten a una victòria de la presidenta del departament, Martine Vassal, de 58 anys i hereva de Gaudin, a qui li trepitja els talons el senador ultradretà de 52 anys Stéphane Ravier.

En tercera posició apareix Primavera Marsellesa, una inèdita coalició d’esquerres integrada per 11 formacions,  entre les quals el partit socialista, el comunista i la França Insubmisa, liderada per l’ecologista dissident Michèle Rubirola, una doctora de 63 anys. Completen el quadro l’ecologista Sébastien Barles, l’exsocialista Samia Ghali, el candidat del partit presidencial La República en Marxa (LREM) Yvon Berland, i el dissident d’Els Republicans Bruno Gilles.

Una crisi inesperada

«Marsella està plena de paradoxes. És una ciutat popular governada des de fa 25 anys per la dreta, amb una barreja de població de tot el Mediterrani des de fa segles i un gran vot del Front Nacional», resumeix al quarter general de Primavera Marsellesa el regidor comunista Jean-Marc Coppola, que atribueix la longevitat de Gaudin a una abstenció rècord del 50%.

Aquesta vegada creu que les coses seran diferents. Un drama va precipitar, segons la seva opinió, el declivi de l’alcalde i la voluntat de canvi. Va tenir lloc el 5 de novembre del 2018, quan van morir vuit persones a l’esfondrar-se diversos edificis insalubres del carrer d’Aubagne, en ple centre. Un dies després, milers de marsellesos van ser evacuats pel mal estat de casa seva, cosa que va deixar al descobert una crisi que les associacions sorgides després de la catàstrofe volen veure al centre de la campanya.

«L’ajuntament ha d’assumir el seu paper, controlar els propietaris sense escrúpols, les condicions d’higiene i de seguretat i atendre les demandes de la gent que viu en llocs indecents amb risc d’esfrondrar-se», explica Zohra, membre del Col·lectiu 5 de novembre.

Amb 40.000 demandes de pisos de protecció oficial, la vivenda és una prioritat però no és l’única, segons Jérémy Bacchi, secretari departamental del Partit Comunista i cap de llista de Primavera Marsellesa dels sectors 13 i 14 de Marsella, els més poblats i governats per Reagrupament Nacional (ex Front Nacional) des del 2014.

«De vegades tenim la impressió d’estar al Tercer Món quan a les escoles els nens veuen córrer les rates per terra o els mestres ens diuen que si plou ho fa a totes les aules. No és el millor per garantir la igualtat d’oportunitats», es lamenta.

Reptes per abordar

Per història i geografia, Marsella està associada al crim organitzat i al tràfic de drogues, tot i que l’investigador del Laboratori Mediterrani de Sociologia, Laurent Mucchielli, assegura que l’índex de criminalitat no és superior al de París o Niça i culpa l’ajuntament d’inacció.

«No va fer res fins al 2011, quan va aprovar una política de seguretat molt costosa basada en la policia municipal i la videovigilància. Va augmentar l’activitat de la policia i la justícia, però no va arreglar el problema perquè les causes profundes, com la violència familiar, el fracàs escolar, l’atur, la pobresa i les desigualtats socials, no s’han abordat», explica per correu electrònic a EL PERIÓDICO.

Jérémy Bacchy responsabilitza Nicolas Sarkozy per eliminar la policia de proximitat. «Va tenir un impacte molt negatiu, igual que la reducció del personal a les duanes, perquè això fa que les armes circulin lliurement. De tota manera Marsella no és el Chicago francès», afirma. «La inseguretat és global, no es limita només a les agressions. És també una necessitat de serveis públics», defensa.

Notícies relacionades

Dos morts que esperen ressuscitar a les municipals franceses

Macron afronta les municipals amb gran desgast

«Ja no estem en els temps de ‘French connection’, insisteix Jean-Marc Coppola, al·ludint a la pel·lícula de William Friedkin sobre la màfia corsa de Marsella que liderava el tràfic d’heroïna durant els anys seixanta del segle passat.

«Els marsellesos estan orgullós de la seva ciutat. No li hem de treure la seva identitat. Crec que tot hauria de continuar igual», diu a la seva botiga de sabons el Michel, de 53 anys, defensant la continuïtat del clan Gaudin. El 22 de març sabrà si les coses continuaran igual o si els marsellesos opten pel canvi.