L'extrema dreta aspira a conquerir el poder a Perpinyà

Al quarter general de Louis Aliot, al carrer Mailly de Perpinyà, penja un calendari de campanya omplert de ‘post-it’ amb els diferents actes previstos. En la nota groga col·locada a la casella del dia 22 de març, data de la segona volta de les eleccions municipals franceses (la primera és el 15), només hi ha escrita una paraula: «Victoire». I és que el partit d’Aliot, Reagrupament Nacional (antic Front Nacional), té en Perpinyà un dels seus principals objectius en aquests comicis. Pot ser la primera ciutat de més de 100.000 habitants en mans de l’extrema dreta.

Bastió de la dreta des de fa sis dècades, tots els sondejos donen la victòria en la primera volta a Aliot, amb més del 30% de vots i superant folgadament l’actual alcalde i candidat dels  Republicans, Jean-Marc Pujol (19%). No obstant, Pujol està convençut que en la segona volta revertirà aquesta situació, com ja va passar fa sis anys. «En un ‘tête-à-tête’ amb Aliot, les enquestes em donen la victòria a mi», puntualitza a EL PERIÓDICO.

El 2014, Pujol i Aliot es van enfrontar en la segona volta després que la resta de llistes es retiressin per evitar dispersar el vot i que l’extrema dreta vencés. En aquesta ocasió, no sembla que hagi de passar el mateix.

Crida a la responsabilitat

Agnès Langevine, d’Europa Ecologia-Els Verds (EELV), tercera en els sondejos (15%), ja ha manifestat la seva intenció de mantenir-se en la contesa. «Tothom ha d’assumir la seva responsabilitat i preguntar-se si volen obrir la porta a Reagrupament Nacional», avisa Pujol.

«Perpinyà és una ciutat complicada. Hi ha una part molt rica i una altra, considerable, que és molt pobre», afirma Jacques Ollion, responsable a la ciutat de l’oenagé de recolzament als immigrants La Cimade. «És una ciutat pobra, fracturada, sense vida als barris i amb pocs serveis públics», coincideix en l’anàlisi Caroline Forgues, candidata de la llista ciutadana L’Alternativa, avalada per formacions d’esquerra com La França Insubmisa, ERC o el Partit Comunista. De fet, Perpinyà és una de les poblacions de França amb un índex d’atur més elevat, del 25% –que arriba fins al 80% en alguns barris–, quan la mitjana al país és del 14%, i la taxa de pobresa és del 32%. Aquests dos indicadors, juntament amb la inseguretat (és la principal inquietud per al 58% dels seus habitants) han format, segons Ollion, «un caldo de cultiu per a l’extrema dreta».

Tendència

Segons el parer d’Eliane Le Dantec, directora del departament de Sociologia de la Universitat de Perpinyà, es tracta d’una «tendència» que s’observa a França i altres països d’Europa, malgrat que la «vocació natural» és que les «classes populars votin l’esquerra». «És una cosa molt preocupant», afegeix Le Dantec, que insta els partits progressistes a preguntar-se per què han perdut tants recolzaments.

El periodista i bloguer local Nicolas Caudeville considera que un possible triomf de l’extrema dreta a Perpinyà no denota que sigui una ciutat «feixista». Segons la seva opinió, «és una societat destrossada mentalment» i compara els seus habitants amb els lotòfags, personatges mitològics de l’‘Odissea’ que consumeixen flor de lotus i obliden immediatament el seu passat i els seus projectes de futur. «Louis Aliot és l’últim problema de Perpinyà. Ell no guanyarà, perdran els altres», remarca.

Però Aliot, que aquesta vegada es presenta sense etiqueta per poder aglutinar gent d’altres sensibilitats a la seva llista, rebutja la classificació de Reagrupament Nacional en l’extrema dreta. Vicepresident del Front Nacional entre el 2011 i el 2018 i considerat l’artífex de la seva desdemonització, explica que la seva formació «ha evolucionat molt». «Avui és un partit patriota, perquè el primer que defensa és la nació, i populista, perquè defensa el poble».

La campanya ha girat principalment sobre dos eixos: la seguretat i la rehabilitació del barri de Sant Jaume, en el depauperat centre urbà i habitat majoritàriament per la important comunitat gitana de Perpinyà. Tant Pujol com Aliot coincideixen en les propostes: augmentar les mesures per combatre la delinqüència i acabar amb el greu problema de tràfic de drogues, i implementar el projecte per traslladar la facultat de Dret al centre de la ciutat, paralitzat per l’oposició dels veïns per por de ser expulsats del barri.

«Si guanya Aliot, serà pitjor pel que fa a discurs, però no a fets. Pujol, sense dirhlo, ha fet el que pensava que hauria fet Aliot», conclou Ollion.

«Tenim por»

«No tinc una opinió particular sobre l’alcalde Pujol, però Perpinyà no ha millorat gaire amb ell», explica la Sandrine, una comercianta de 49 anys que es declara cansada dels polítics per la seva falta de credibilitat. No obstant, es mostra inquieta davant d’una victòria del candidat que recolza Reagrupament Nacional: «No m’importa qui guanyi, però ell, no».

Notícies relacionades

El mirall de Besiers

'Joc de trons' a Marsella

La Nadja, venedora de verdura al mercat de la plaça Cassanyes, al barri de Sant Jaume, opina el mateix i considera que si Aliot és alcalde «canviaran coses». «Tenim por», remarcaa. A escassos metres, rere un taulell d’ous, el Didier es mostra encantat amb una possible victòria de l’extrema dreta: «Seria molt bo que guanyés Louis Aliot. Crec que hi haurà més seguretat i el mercat serà millor. Abans ens podíem instal·lar millor, ara només hi ha estrangers venent».

En un altre mercat, el de Les Halles Vauban, Céline Pons considera que la contesa final serà entre Pujol i Aliot i que el segon té possibilitats de guanyar. «Pujol és massa vell. No importa el partit polític que guanyi. Necessitem un alcalde que dinamitzi la ciutat, gent jove que la mogui», afegeix aquesta comercianta de 48 anys.