Cas Wikileaks

Un jutge ordena l'alliberament de Chelsea Manning, la informant d'Assange

La justícia dels EUA va prendre aquesta decisió al considerar que mantenir-la presa ja no té cap sentit; a més, l'exsoldada va intentar suïcidar-se a la presó

chelsea-manning-conferencia

chelsea-manning-conferencia

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un jutge federal als EUA va ordenar la posada en llibertat de l’exsoldada Chelsea Manning, la primera font de Wikileaks, al determinar que el seu testimoni contra Julian Assange ja no és necessari.

«La compareixença de Manning davant un gran jurat ja no és necessària. La seva detenció no serveix ja per a cap propòsit coercitiu», va dictaminar el magistrat Anthony J. Trenga, del districte est de Virgínia. Trenga també va donar per conclosa la tasca del gran jurat en aquesta investigació.

Intent de suïcidi

L’ordre del jutge arriba amb Manning, de 32 anys, hospitalitzada després que dimecres passat intentés suïcidar-se en una presó de l’estat de Virgínia. L’exsoldada estava empresonada des del maig passat per haver-se negat a declarar sobre la revelació de secrets militars i diplomàtics a Wikileaks i aquest dijous tenia programada una vista amb Trenga.

Els seus advocats van insistir, després de l’intent de suïcidi, que Manning ja ha indicat anteriorment que no trairà els seus principis, encara que existeixi el risc de perjudicar-se a si mateixa. Malgrat l’ordre d’alliberament, el jutge va mantenir la multa de 256.000 dòlars per haver-se resistit a declarar davant el gran jurat.

La seva relació amb Assange

Julian Assange, per la seva banda, està detingut al Regne Unit amb una petició d’extradició per part dels Estats Units, on l’investiga un tribunal de Virgínia per espionatge.

Notícies relacionades

Chelsea Manning, una exanalista d’Intel·ligència de l’Exèrcit dels EUA, va ser la responsable de la filtració més gran de la història del país, que va consistir en milers de documents classificats sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, així com cables del Departament d’Estat, que va suposar un revés per a la diplomàcia nord-americà.

Va ser detinguda el 2010 i condemnada a 35 anys de presó, però va quedar en llibertat el 2017 després d’haver rebut un perdó presidencial que va decretar l’expresident Barack Obama (2009-2017) pocs dies abans de deixar el poder.