El mirall de Besiers

A 100 quilòmetres de Perpinyà, al departament de l’Erau, es troba Besiers, ciutat considerada com un laboratori de l’extrema dreta francesa i el mirall en el qual es mira el candidat de Reagrupament Nacional (RN) a Perpinyà, Louis Aliot. Així ho admet ell mateix quan se li pregunta per les seves propostes per a la seva ciutat: «Hem de seguir l’exemple de Besiers. Cal restablir un mínim de seguretat».

Amb unes taxes d’atur i pobresa similars a les de Perpinyà (23,4% i 34%, davant el 25% i 32%), des del 2014 dirigeix l’alcaldia de Besiers el controvertit Robert Ménard. Aquell any es va presentar als comicis com a candidat independent però amb el recolzament del llavors Front Nacional. Ménard, fundador de Reporters sense Fronteres i militant d’extrema esquerra en la seva joventut, va aconseguir el 47% dels suports en la segona volta. En aquests comicis, si es compleix el pronòstic dels sondejos, Ménard en tindrà prou amb la primera volta per revalidar el seu càrrec, ja que aconseguiria el 61% de vots.

En els primers anys del seu mandat, l’alcalde de Besiers va desenvolupar una frenètica activitat propagandística en contra dels immigrants. «L’Estat ens els imposa. ¡Ja està, ja arriben els immigrants al centre de la nostra ciutat!», es podia llegir en cartells que va penjar per tot el nucli urbà. La qüestió de la seguretat també va ser tema de pasquí: «Des d’ara la policia municipal té un nou amic», va escriure sobre una enorme pistola amb el subtítol «armada les 24 hores els 7 dies de la setmana».

Les #migrants arrivent chez nous à #Béziers. L’État nous les impose !
Nous informons la population. pic.twitter.com/isFHPUOIF5

— Robert Ménard (@RobertMenardFR) 11 de octubre de 2016

El resultat que deixen entreveure les enquestes es pot percebre també fent un superficial sondeig pels carrers d’aquesta ciutat de 78.000 habitants.

«Votaré per ell»

 «No comparteixo les seves opinions polítiques, però ha fet moltes coses per Besiers, com augmentar la seguretat, embellir la ciutat, hi ha més ambient al carrer... votaré per ell», afirma Eric Llobera, un treballador de la construcció de 52 anys. «Fa 15 anys no es podia caminar per aquest carrer. Estava ple de sensesostre i borratxos. Ara es pot passejar per aquí», afegeix Yahya Erbir, un jove turc de 27 anys i cambrer d’un restaurant de kebab del centre, després d’assegurar que també escollirà la papereta de Ménard.

A Yahya no li molesta el menyspreu mostrat per l’alcalde cap als immigrants. Més incòmode se sent Mohamed Boussedane, jubilat de 65 anys, tot i que considera que Ménard és «inofensiu» i admet que «ha fet coses bones per la ciutat».

Notícies relacionades

'Joc de trons' a Marsella

Menors en la casa 'okupada'

«Ménard ha aparegut com un salvador. Ha utilitzat l’estratègia de la provocació. És políticament incorrecte, però això agrada a una part de l’electorat perquè creuen que parla de veritat», afirma el periodista i bloguer de Perpinyà Nicolas Caudeville per explicar per què aglutina tant suport.

En aquests comicis, Ménard es presenta de nou en una llista sense etiqueta amb recolzament d’RN i presumeix de ser populista. «El poble és a l’únic que he de retre comptes». Igual que Aliot.