Àfrica: a l'espera del gran impacte del coronavirus

L’Àfrica espera l’impacte del coronavius, que de moment és molt més baix que en gran part del món, cosa que no deixa de sorprendre els experts, ja que la Xina, focus de la infecció, és el principal soci comercial dels països subsaharians i l’intercanvi de persones entre el continent africà i el gegant asiàtic és constant. Alguns especialistes apunten que les altes temperatures ajuden que el coronovirus es propagui menys ràpid, cosa que encara no està demostrada.

El continent africà és vulnerable per la fragilitat del sistema sanitari i per com d’exhaust està el personal mèdic en la seva totalitat, que ha hagut de fer front a altres epidèmies, com la de l’ebola a partir del 2014, o a la contínua i diària lluita contra la malària, el xarampió i altres malalties amb recursos limitats.

De moment s’han detectat casos de coronavirus en 34 països, amb uns 769 encomanats i 19 morts (dades d’aquest divendres), en un continent de 1.300 milions de persones. Unes xifres molt baixes si les comparem amb Europa. A més, gran part dels afectats són persones que han arribat últimament a l’Àfrica des d’algun país europeu o des dels Estats Units. Un dels últims infectats és un membre de les forces especials de l’Exèrcit espanyol desplegades a Djibouti, país de la banya de l’Àfrica.

Mesures restrictives

Malgrat aquesta baixa incidència, gran part dels governs africans han començat a aplicar mesures restrictives, responent a la crida de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè «despertin» davant del creixent augment de casos. «L’Àfrica ha de preparar-se per al pitjor», va dir dijous el director general de l’OMS, Teodros Ghebreyesus Adhanom. El país més afectat fins ara és Egipte, amb 210 contagis i 10 morts, i el segueix Sud-àfrica, amb 202.

Entre les mesures que alguns estats han pres hi ha les de prohibir concentracions, tancar comerços i restaurants, mesquites, esglésies i aeroports, com és el cas de Rwanda. El president d’aquest país, Paul Kagame, ha penjat un vídeo a Youtube on mostra a la població com s’ha de rentar les mans per evitar el contagi. El mateix ha fet el primer ministre d’Etiòpia, el premi Nobel de la pau Abiy Ahmed.

Sens dubte l’epidèmia d’ebola  –fins fa poc n’hi havia un brot a la República Democràtica del Congo– ha posat a prova el sistema sanitari públic africà, sempre mal finançat, i ha contribuït a reforçar els hospitals, però no prou. La Unió Africana manté els anomenats centres de control i prevenció de malalties de l’Àfrica (CDC, en les seves sigles en anglès), l’objectiu dels quals és coordinar la lluita contra els brots epidèmics.

No obstant, fora de les grans ciutats hi ha centres que no tenen material per fer front a aquesta pandèmia, com unitats de cures intensives o material per dur a terme proves diagnòstiques. Gràcies a l’esforç de l’OMS, les proves ja es poden fer en 47 dels 54 països que formen el continent.

Sense aigua en suburbis

L’economia informal, molt estesa al continent, amb venda ambulant, i les habituals grans concentracions en mercats fa difícil dur a terme un control estricte de la població. En suburbis de grans ciutats abandonats pels governs, com el de Kibera, a Nairobi, capital de Kenya, on viu mig milió de persones, amb prou feines tenen aigua per rentar-se les mans, segons relata l’agència Reuters. Són els pobladors els que s’organitzen per aconseguir aigua i habilitar llocs on poder rentar-se. No deu ser gaire diferent en altres països de la regió. Segons dades de l’Unicef, a l’Àfrica subsahariana, el 63% de la població de les zones rurals –uns 258 milions de persones– no tenen accés a instal·lacions per rentar-se les mans.

Notícies relacionades

L'OMS demana a l'Àfrica que «desperti» davant del coronavirus i «es prepari per al pitjor»

La Xina registrar un altre dia sense contagis de coronavirus

L’aeroport d’Addis Abeba, capital d’Etiòpia, és el principal punt d’entrada de treballadors xinesos  a l’Àfrica, però encara no ha decidit tancar, cosa que ha generat nombroses crítiques al Govern des que va començar a estendre’s el virus pel món. Hi ha centenars de milers de xinesos que resideixen al continent africà. A canvi de fer-se amb enormes recursos naturals, com hidrocarburs o minerals, per poder mantenir a ple rendiment la seva monstruosa maquinària de producció, el règim xinès està invertint a l’Àfrica milers de milions de dòlars en tota mena d’infrastucturas i ajuts.

A la Xina hi ha més de 81.000 estudiants del continent africà, molts, becats per Pequín. Precisament un d'aquests, un jove camerunès de 21 anys, va ser el primer africà encomanat. Estudia a la Universitat de Yangtze, a la província de Hubei, on va néixer la infecció que s’ha estès per tot el món.