Estats Units, el país més ric del món i epicentre de la pandèmia

El passat 26 de febrer els Estats Units continuaven sumits en una aparent normalitat. Feia poc més d’un mes que s’havia confirmat el primer cas de Covid-19 al país, diagnosticat a un home de 35 anys que acabava de tornar de Wuhan. L’enèsim debat de les primàries demòcrates va acaparar aquell dia les portades, i va relegar a un segon pla la que era fins aleshores una de les advertències més serioses de les autoritats sanitàries. «Això pot posar-se malament», va dir un dels seus responsables.

Aquella mateixa tarda Donald Trump va comparèixer davant dels mitjans per desdir els seus científics. «No tenim més que 15 casos i en un parell de dies seran pràcticament zero», va pressentir el president. No va mentir al xifrar el nombre de casos confirmats. El que no va dir és que fins aleshores el seu país havia fet menys de 500 proves de diagnòstic, segons Associated Press. 

En el mes transcorregut des d’aquelles declaracions, els EUA han passat a ser l’epicentre de la pandèmia de coronavirus. Ha depassat la Xina i Itàlia en el nombre de casos i divendres superava els 94.000 contagis i el miler de morts. La seva xifra de contagis es dobla cada dos o tres dies. Gairebé la meitat estan concentrats en l’estat de Nova York, però el mapa continua eixamplant-se de forma desigual.

Les grans urbs

Estats com Nebraska o les Dakotes tenen menys de 100 casos, davant els 4.000 de Califòrnia o els 3.200 de Washington, bressol dels primers positius. Les grans urbs són el principal focus del virus. Nova York i Seattle estan en els primers llocs, però també s’està obrint camí a Chicago, Detroit, Houston i Nova Orleans, on molts es penedeixen ara d’haver celebrat el Mardi Gras a finals de febrer sense cap tipus de restriccions. 

Sense una sanitat universal ni baixa per malaltia per a tots els seus treballadors, els EUA partien amb desavantatge a l’hora d’afrontar l’epidèmia, però diverses mesures polítiques adoptades sobre la marxa es van encarregar de garantir temporalment aquests drets. Els problemes han sigut d’altres. Des de la persistent tendència de la Casa Blanca a ignorar les advertències, minimitzar el problema i retardar l’adopció de mesures a la falta de preparació dels hospitals per anticipar el que els queia al damunt. Estats com Nova York o Louisiana han advertit que els seus sistemes sanitaris estan a punt del col·lapse.

«No tenim respiradors ni tenim llits», deia aquesta setmana un metge novaiorquès a la CNN. «És increïble pensar que això estigui passant a Nova York. És un escenari més propi del tercer món». A l’hospital Mount Sinai, un dels més prestigiosos del planeta, les seves infermeres han hagut de reconvertir bosses d’escombraries en bates per protegir-se del contacte físic. I no és un cas aïllat.

Una enquesta recent a més de 200 alcaldes del país afirma que el 85% de les ciutats no tenen prou proves de diagnòstic, respiradors o màscares. «Aquesta crisi mortífera continuarà llevat que el Govern federal adopti totes les mesures al seu abast per protegir el personal sanitari i les forces de l’ordre», va dir divendres la Conferència d’Alcaldes.

A les palpentes

Les actuacions infèrtils han abundat des del principi. Encara al febrer, les autoritats sanitàries van rebutjar les proves de diagnòstic que els va oferir l’Organització Mundial de la Salut. El Centre per a la Prevenció de les Malalties (CDC) es va entossudir a desenvolupar els seus propis kits, però quan els va posar en circulació no van funcionar. Mentre Corea del Sud feia 20.000 diagnòstics al dia, els EUA no passaven de la dotzena. 

Una cosa semblant va succeir amb els respiradors o les màscares. Fa gairebé dues setmanes Trump va invocar una llei dels temps de guerra per reconvertir la producció d’algunes empreses privades, però no s’ha atrevit a utilitzar-la, esgrimint que moltes s’havien ofert voluntàriament. Una d’aquestes era General Motors, que va anunciar un pla per fabricar 80.000 respiradors, un pla que es va ensorrar divendres després que la Casa Blanca considerés que el preu (uns 1.000 milions de dòlars) era excessiu. 

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

Durant tota aquesta crisi el Govern central ha exercit de comparsa, mentre cada estat adoptava les seves pròpies mesures. Les escoles han tancat i també molts negocis no indispensables, però només la meitat de la població ha rebut ordres de confinament. El cap de setmana passat les platges de Florida estaven fins a la bandera, es cantava a l’Altíssim en moltes esglésies i grups d’excursionistes es trepitjaven els talons en alguns parcs nacionals. «Si jo estigués al comandament decretaria la quarantena nacional, però també és cert que altres països que ho han fet no han tingut millors resultats», afirma a aquest diari Peter Pitts, president del Center for Medicine in the Public Interest. 

La bona notícia és que la taxa de mortalitat del virus als EUA està bastant per sota del 4,4% de la mitjana global. La dolenta és que Trump pretén reobrir l’economia el pròxim 12 d’abril per evitar el seu anticipat daltabaix. El Congrés ha aprovat  aquest divendres el rescat de 2,2 bilions de dòlars i Trump ja ha estampat la seva firma presidencial. Aquesta perspectiva aterreix els científics, que temen que aquest mateix Diumenge de Resurrecció es converteixi en diumenge del rellançament de la plaga. I és que per més que li pesi a Trump, la corba de contagis és encara lluny d’aplanar-se.