Allau de retrets a Holanda per la seva resposta al coronavirus

¿Ens dividirà aquest virus definitivament entre rics i pobres?, es preguntava eloqüentment aquest dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, només unes hores abans que els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE fracassessin en el seu intent d’oferir una resposta comuna i solidària a la pandèmia del coronavirus.

Els esdeveniments posteriors demostren que ni la pitjor crisi sanitària que viu el continent europeu des de la segona guerra mundial ha aconseguit que els governs del nord d’Europa acceptin compartir els costos i se superin les tradicionals divisions i visions antagòniques sobre les polítiques d’austeritat.

I hi ha un Estat membre que ha focalitzat de nou tot l’enuig dels països del sud: Els Països Baixos. El seu ministre de Finances, Wokpe Hoekstra, va arribar a dir després de la reunió de l’Eurogrup de dimarts passat que la Comissió Europea hauria d’investigar els països que, com Espanya o Itàlia, diuen no tenir marge pressupostari per bregar amb els efectes de la crisi causada pel coronavirus malgrat que l’Eurozona està creixent de forma consecutiva set anys. Unes paraules que han incendiat el debat i obert l’aixeta dels retrets.

«Aquest discurs és repugnant. No va ser Espanya qui va crear el virus o el va importar. El virus ens afecta a tots per igual», va carregar el primer ministre de Portugal, Antonio Costa, en defensa d’Espanya després de la llarga videoconferència de cinc hores. Visiblement irritat, el socialista portuguès va qualificar de «mesquina» l’actitud dels ‘països frugals’ que es neguen a posar l’espatlla perquè d’aquesta forma el que fan és soscavar i amenaçar la UE.

«Si no ens respectem els uns als altres i no comprenem que, davant d’un desafiament comú, hem de tenir la capacitat de respondre en comú, llavors ningú ha entès res del que és la Unió Europea. Si la UE vol sobreviure, no pot permetre’s que un polític doni respostes com aquesta», va retreure en una intervenció poc habitual després d’una tensa cimera que va acabar amb un ultimàtum: els ministres d’Economia i Finances disposen de dues setmanes per plantejar solucions concretes.

Espanya s’afegeix a les crítiques

Aquest divendres ha sigut la ministra d’Exteriors espanyola, Arancha González Laya, qui s’ha afegit a les crítiques i qui ha recordat que sortir de la crisi exigirà inversions massives de tots els Estats membres. «Wopke Hoekstra, estem junts al mateix barco. Hem xocat contra un iceberg. Ara tots correm els mateixos riscos. No hi ha temps per a discussions sobre presumptes passatgers de primera o de segona classe. No és el moment de decebre els nostres ciutadans», l’ha emplaçat directament a través del seu compte de Twiter. 

No és la primera vegada que Holanda xoca frontalment amb els països del sud per l’opinió d’un dels seus ministres. Fa tres anys, el predecessor d’Hoekstra en el càrrec i expresident de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va tenir una d’enganxada semblant després de declarar al diari alemany  ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ que «un no pot gastar-se tots els diners en copes i dones i després demanar ajuda». La negativa inicial del protagonista a excusar-se va agreujar encara més la polèmica, que va anar escalant fins que el mateix Costa va demanar la seva dimissió. «No estem disposats a tornar a escoltar ministres d’Economia holandesos com els que ja vam haver d’escoltar el 2008», va recordar aquest dijous. 

Dues setmanes per recuperar la sintonia

Notícies relacionades

El coronavirus divideix els Vint-i-set i paralitza la UE

El Consell Europeu desinfla la pujada de les borses

La sang llavors no va arribar al riu però va posar de manifest l’immens oceà que separa el nord i el sud quan es tracta d’utilitzar l’artilleria pesada per afrontar una crisi. «Estem al 2020 no al 2008. La pandèmia ens afecta a tots. Para totes les nostres economies. No és la fallada d’un sector o d’una àrea geogràfica. L’urgent ara és lluitar contra el Covid-19  mentre mantenim viva tota l’ocupació i la capacitat productiva», li ha recordat aquest divendres González-Laya, que igual que Costa ha insistit que és necessària una resposta comuna.

Els governs europeus tenen ara 15 dies per posar-se d’acord sobre el camí a seguir i presentar propostes en l’Eurogrup sobre els instruments europeus que cal utilitzar. Àustria i Holanda –a priori avalats per Alemanya i Finlàndia– ja han dit alt i clar que el seu no passa per l’emissió conjunta de deute que reclamen nou països europeus, inclosa Espanya, Itàlia, Portugal i França. «No puc preveure cap circumstància en la qual els Països Baixos acceptin un instrument d’eurobonus perquè va contra el disseny de l’euro» i «molts països estan en contra dels eurobonus», va dir el primer ministre holandès, Mark Rutte, després de la cimera. «La UE ha d’aprendre les lliçons del passat i no tornar a fallar la ciutadania», ha recordat aquest divendres el president espanyol, Pedro Sánchez.