Més d'un terç de la humanitat viu avui confinat

Dimecres passat va començar a circular el primer autobús de passatgers a Wuhan, sotmesa a una fèrria quarantena des del 23 de gener. La vida començava així a recuperar certa normalitat a la ciutat xinesa des de la qual el 31 de desembre va arribar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el primer cas d’una pulmonia sense causa coneguda. Només tres mesos després, tot i que sembli una eternitat,  el virus causant d’aquest mal estrany –el covid-19– s’ha estès a 177 dels 195 països i territoris del món, ha fet emmalaltir més de 600.000 persones –xifra que s’ha doblat en una setmana – i ha causat la mort a més de 27.000, segons les dades de dissabte de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore).  Més de 135.000 persones (el 23% dels malalts) ja s’han curat.

 Un terç de la humanitat –més de 2.600 milions de persones– viu avui confinada per provar d’aturar l’avenç implacable de la pandèmia, per a la qual l’anomenat primer món ha demostrat no estar preparat. Ni en allò més elemental: fins i tot als països més rics del món falta material per a fer proves diagnòstiques, llits d’hospital, ucis, respiradors, mascaretes i equipaments per a la correcta protecció del personal sanitari.

El fantasma de 1929

Governs i institucions internacionals lluiten amb armes que s’han revelat ineficaces. Es mobilitzen sumes astronòmiques per evitar que  la propagació de la malaltia delmi la humanitat i que la paràlisi de l’activitat econòmica derivada de les mesures de confinament porti el món a una recessió només comparable a la Gran Depressió del 1929. Però l’epidèmia avança i augmenta la seva letalitat mentre milions de persones de tot el món ja han perdut la feina.

És un escenari tan catastròfic, global i descomunal que sembla irreal, obra de la ficció.  Només la proximitat amb què colpeja el virus, que ha alterat per complet les nostres vides i fa emmalaltir els nostres éssers estimats mostra que sí, que per increïble que sembli, tot és molt real.

Wuhan va entrar en quarantena el 23 de gener. Un dia després ho va fer la resta de la província de Hubei, de la qual n’és la capital. Onze milions de persones van estar dos mesos confinades, fins que dimecres passat el Govern xinès va aixecar-li el setge a Hubei. La ciutat epicentre de la pandèmia encara haurà d’esperar fins al 8 d’abril amb una quarantena alleujada.  Però amb aquest autobús que ha començat a circular per Wuhan, el Govern xinès ha donat per gairebé controlat un virus, que ha deixat al país 81.340 contagis i 3.292 morts, unes xifres que podrien quedar petites amb l’avenç de l’epidèmia, que s’ha accelerat les últimes setmanes de forma pronunciada.

Els Estats Units són ara el primer país en nombre de contagis, amb més de 105.000, tot i que encara amb una mortalitat relativament baixa (no arriba a les 1.800 persones) i amb un repartiment desigual per tot l’ampli territori nacional. Tan desigual que només l’estat de Nova York concentra gairebé la meitat de tots els casos: més de 46.000, el que dona un panorama molt ombrívol sobre la ciutat dels gratacels, on vuit milions de persones ja viuen confinades.

Itàlia espera el pic

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

La Xina anuncia que els pacients en estat greu pel virus baixen dels 1.000

Amb més de 86.000 infectats, Itàlia, el primer país europeu a confinar-se completament, és el segon del món en nombre de contagis però en aquest cas també supera la Xina en nombre de morts: més de 9.000. Només entre dijous i divendres van morir a Itàlia 969 persones, la xifra més alta de tot el món des que va començar la crisi. A punt que ja siguin quatre setmanes d’una quarantena que s’ha anat endurint, les autoritats confien a haver arribat al pic en l’expansió de la malaltia. Amb més de 72.000, casos Espanya és el quart país del món en contagis i superant també la Xina en morts (més de 5.800).

Aquests quatre països més afectats per la pandèmia sumen la meitat dels contagis a tot el món. Un món que mobilitza milions i milions per evitar que la malaltia enfonsi l’economia mundial. Els Estats Units han aprovat el rescat més gran de la seva història, 1,98 bilions d’euros, el G-10 promet injectar-ne 4,5. Els governs europeus desemborsen també grans quantitats amb unes mesures excepcionals a l’espera de posar-se d’acord en un instrument financer comú per afrontar l’embat. S’han donat 15 dies. Una eternitat.