Brussel·les impulsa un sistema d'ajuts per protegir l'ocupació

La Comissió Europea ja té llest un nou instrument d’assistència financera per protegir l’ocupació a les regions i els països més afectats per la crisi del coronavirus, com Espanya i Itàlia, i evitar en la mesura possible acomiadaments massius i la destrucció de llocs de treball per les conseqüències de la pandèmia. La presidenta, Ursula von der Leyen, ha avançat que presentarà la nova iniciativa, que podria mobilitzar fins a 100.000 milions, aquest mateix dijous, a temps perquè la  discuteixin els ministres d’Economia i finances de l’Eurozona en la seva reunió del 7 d’abril.

Fa dues setmanes, Brussel·les ja va anunciar la seva intenció d’accelerar la preparació d’una proposta legislativa per crear un esquema de reassegurança europea contra l’atur, una de les promeses recollides en el programa de govern de Von der Leyen i reclamades per Espanya, per reduir la pressió sobre les finances públiques nacionals en cas de forts impactes. La proposta veurà la llum finalment aquest dijous. Serà batejada amb el nom de SURE (assegurança, en anglès) i es basarà en el sistema alemany Kurzarbeit, un model similar al dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) a Espanya.

Canvi dramàtic

«La nostra vida diària ha canviat dramàticament. Milions de persones no poden anar a treballar, però encara han de comprar aliments i pagar les factures. Les empreses estan pagant salaris als seus empleats, fins i tot si, en aquest moment, no estan guanyant diners,» ha reconegut Von der Leyen en un missatge de vídeo. La seva solució: una nova eina per finançar els ertos a través de préstecs als països interessats, finançats amb garanties dels estats, que funcionarien com «un subsidi públic per al manteniment de l’ocupació» de manera que les empreses que necessitin ajuda puguin obtenir-la a canvi de no acomiadar ningú. «Ajudarà els països més afectats i està garantit per tots els estats membres», ha explicat.

La dirigent alemanya també ha recordat que «les regions al voltant de Milà i Madrid són un pilar de l’economia europea» però que milers d’empreses sanes i sòlides estan tenint problemes per la crisi. La idea, ha subratllat, «és simple». «Si no hi ha comandes i les empreses es queden sense feina a causa d’un xoc extern temporal com el coronavirus, no haurien d’acomiadar els seus treballadors. Han de continuar mantenint-los», defensa la presidenta de la Comissió Europea.

Durant aquest temps lliure, a més, els treballadors podrien seguir formant-se, cosa que beneficiarà també l’empresa. «D’aquesta forma s’evita que les persones puguin comprar el que necessitin, cosa que tindrà un impacte positiu en l’economia», ha al·legat. La política conservadora ha destacat la importància d’aquest sistema per recuperar la normalitat: «És crucial per reactivar la maquinària econòmica europea com més aviat millor», ha destacat.

Recuperació

Tot i que la presidenta de l’Executiu comunitari no ha revelat quin seria l’import del nou fons, l’objectiu, segons l’esborrany a què ha tingut accés el ‘Financial Times’, és assolir els 100.000 milions d’euros acudint als mercats de capitals. Per a això, Brussel·les demanarà als estats membres que presentin garanties com a suport, necessàries per aconseguir una potència de foc suficient. El fons es posaria en marxa una vegada que el valor de les garanties assolís els 25.000 milions. 

Notícies relacionades

El coronavirus divideix els Vint-i-set i paralitza la UE

La Comissió Europea contempla «totes les opcions» per respondre a l'impacte econòmic del coronavirus

A l’espera de veure com reben els estats membres el nou pla, Von der Leyen ha transmès per telèfon al primer ministre italià, Giuseppe Conte, que aquest esquema podria «salvar l’ocupació de molts italians durant la crisi del coronavirus».

Aquest dimecres, en una entrevista al ‘Financial Times’, el ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, ha defensat la creació d’un fons per ajudar a trampejar les conseqüències de la pandèmia amb una emissió de deute conjunt limitada a un període de cinc o deu anys. «No hauríem d’obsessionar-nos amb la paraula coronabons o eurobons. Hauríem d’obsessionar-nos amb la necessitat de tenir un instrument fort que ens permeti la recuperació econòmica després de la crisi», ha defensat.